L’Hospital de Valdecilla lidera un projecte de preservació pulmonar en el donant en aturada cardíaca que millora al pacient trasplantat, amb una taxa de supervivència del 87,5% als cinc anys, 30 punts més que els resultats a nivell internacional.

Realitzat per la Coordinació de Trasplantaments de Valdecilla, l’estudi que dirigeix el seu responsable, Eduardo Miñambres, i els Serveis de Cirurgia Toràcica i Neumologia de l’hospital, apunta a uns resultats “excel·lents” mitjançant la incorporació de variants en el programa de trasplantament pulmonar amb donants en aturada cardíaca (tipus II de Maastricht) posat en marxa des de l’any 2012.

En un comunicat, Miñambres indica que aquestes variants, dirigides a preservar els pulmons obtinguts dels donants que moren per aturada cardiorespiratòria fora de l’hospital, s’han centrat en la unificació de tot el procediment en la Unitat de Cures Intensives, simplificant el procés i disminuint el temps que els òrgans estan sense flux sanguini un cop mort el pacient.

Aquest temps, explica l’especialista, és de vital importància, ja que en aquest període els pulmons no són irrigats, es deterioren ràpidament i pateixen les conseqüències de la isquèmia.

“Les úniques diferències respecte als protocols internacionals tenen lloc durant la preservació dels pulmons dins del cadàver, donat que l’acte quirúrgic de l’implant és el tradicional”, afegeix el coordinador de Trasplantaments.

Fins el moment, la donació d’òrgans de donants en aturada cardíaca després d’una reanimació cardiopulmonar havia demostrat la seva eficàcia en el trasplantament de ronyó, però els resultats en pulmó “no havien estat el suficientment satisfactoris com per a implementar aquest tipus de donació de forma universal”.

Miñambres precisa que les xifres de supervivència dels trasplantats de pulmó amb aquest tipus de donació rondaven el 50% als cinc anys, sent l’experiència de l’Hospital Puerta de Hierro, de Madrid, la més important a nivell internacional.

L’especialista en Trasplantaments, insisteix en què el projecte que lidera Valdecilla els resultats han assolit una taxa de 87,5% de supervivència als cinc anys, el que demostra “que aquesta proposta de preservació pulmonar és superior a les establertes prèviament i que hauria d’universalitzar-se la seva implantació”.

Per a la preservació dels òrgans, Valdecilla disposa des del 2017 d’un dispositiu de perfusió pulmonar ex vivo, que permet que un cop extrets fora del cos els pulmons siguin perfundits amb sang, tractats amb medicaments especials i ser analitzats amb major precisió, de cara a assegurar el seu bon funcionament un cop trasplantats.

Amb aquest dispositiu, que va ser adquirit gràcies a la donació altruista d’una pacients, s’aconsegueix millorar el funcionament dels òrgans, restaurar el possible deteriorament patit i ser trasplantats hores després en millors condicions i amb major seguretat pel receptor, permetent en alguns casos recuperar per a trasplantament, pulmons prèviament no vàlids.

D’aquesta forma, s’aconsegueixen utilitzar més i millors pulmons, ja que aquest dispositiu no només recondiciona i millora pulmons subòptims o no adequats, possibilitant el seu posterior trasplantament, sinó que permet valorar pulmons que s’obtenen en situacions d’extrema emergència com la donació en asistòlia.

D’acord amb la memòria de l’Organització Nacional de Trasplantaments del 2018, Valdecilla ha estat l’hospital que ha obtingut un major nombre de donants de pulmó a Espanya (24), seguit pels hospitals Vall d’Hebron i Castelló, ambdós amb 18.

Els pulmons són els òrgans més difícils d’obtenir en els donants, ja que es deterioren de forma immediata després de la mort del pacient. Aquesta situació provoca que a Espanya actualment només s’aconsegueixin extreure i trasplantar pulmons del 15% dels donants. Per aquest motiu, l’adequat tractament dels òrgans en el donant és primordial per incrementar el nombre de pulmons aptes pel trasplantament.

 

Font: eldiariomontanes.es

Notícia traduïda per l’AMTHC