Una prova de sang millora la detecció del rebuig sever dels trasplantaments

Els receptors de trasplantaments de pulmó tenen les taxes de supervivència més curtes entre els pacients que reben trasplantaments d’òrgans sòlids de qualsevol tipus, donat que només la meitat aproximadament viuen més de cinc anys.

Els receptors de trasplantaments de pulmó s’enfronten a una alta incidència de rebuig crònic, que té lloc quan el sistema immunològic del cos ataca a l’òrgan trasplantat.

Les eines existents per detectar signes de rebuig, com la biòpsia, requereixen l’extracció de petites quantitats de teixit pulmonar o no són el suficientment sensibles com per discernir la gravetat del rebuig. Els científics han desenvolupat una simple anàlisi de sang que pot detectar quan un pacient rebutja un pulmó recent trasplantat, fins i tot quan no s’observen signes evidents de rebuig.

Un gran equip de científics que treballen amb l’Institut Nacional del Cor, els Pulmons i la Sang (Bethesda, MD, EUA) van inscriure i monitoritzar a 106 receptors de trasplantaments de pulmó. Les mostres de sang recollides en els primers tres mesos després del trasplantament es van sotmetre al procediment d’anàlisi. L’ADN genòmic aïllat del donant i el receptor de la sang abans del trasplantament va ser genotipificat, i les dades de les dues mostres es van comparar per identificar polimorfismes d’un sol nucleòtid (SNP). Després del trasplantament, es va aïllar ADN lliure de cèl·lules (cfADN) de mostres de plasma per generar una biblioteca d’ADN per una seqüenciació escopeta. Les lectures de la seqüència de cfADN es van examinar per determinar la presència del SNP del donant i del receptor, i es va calcular el percentatge d’ADN lliure de cèl·lules derivat del donant (ddcfADN) com el percentatge de SNP de donant respecte del total (SNP del receptor i del donant).

Els resultats van mostrar que aquells amb nivells més alts dels fragments d’ADN derivats del donant (ddcfADN) en els primers tres mesos del trasplantament eren sis cops més propensos a desenvolupar posteriorment una falla orgànica del trasplantament o morir durant el període de seguiment de l’estudi que aquells amb nivells inferiors d’ADN derivat del donant. L’equip va trobar que més de la meitat dels individus d’alt risc no van mostrar signes externs de complicacions clíniques durant aquest període. Els autors van concloure que els pacients de trasplantament de pulmó amb lesió per al·loempelt sense resolució precoç mesurada mitjançant el percentatge de ddcfADN corren el risc d’una lesió per al·loempelts posterior, que sovint és clínicament silenciosa i progressa fins el fracàs de l’al·loempelt.

Hannah Valantine, MD, professora de medicina cardiovascular i co-líder de l’estudi, va explicar: “Demostrem per primer cop que l’ADN derivat d’un donant és un marcador predictiu del rebuig crònic dels pulmons i la mort, i podria proporcionar punts de temps crític per intervenir, potser prevenint aquests resultats. Un cop que es va detectar el rebuig precoç a través d’aquesta prova, els metges tindrien l’opció d’augmentar les dosis de medicaments antirebuig, afegir nous agents que redueixin la inflamació del teixit o prendre altres mesures per prevenir o retardar la progressió”. L’estudi es va publicar el 26 de gener del 2019 a la revista EBioMedicine.

 

Font: labmedica.es

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed