Els investigadors senyalen que el seu nou disseny és “molt prometedor pel seu ús amb pacients d’alt risc”.

Investigadors de la Universitat de Columbia Britànica (Canadà) han creat la primera vàlvula cardíaca biomaterial nanocomposta desenvolupada per reduir o eliminar les complicacions relacionades amb els trasplantaments de cor. Mitjançant l’ús d’una tècnica recentment desenvolupada, aquesta vàlvula és més duradora i permet que el cor s’adapti més ràpid i sense problemes.

La vàlvula és un exemple d’una vàlvula cardíaca transcatèter, una nova i prometedora branca de la Cardiologia. “Aquestes vàlvules són úniques perquè es poden inserta en un pacient a través de petites incisions en lloc d’obrir el pit del pacient, un procediment que generalment és més segur i molt menys invasiu”, explica Hadi Mohammadi, l’autor principal del treball, que s’ha publicat a la revista Journal of Engineering in Medicine.

L’investigador detalla que les vàlvules cardíaques transcatèters existents estan fetes de teixits d’animals, com la membrana del pericardi del cor d’una vaca, i han tingut un “èxit moderat” fins a la data. “El problema és que s’enfronten a importants riscos d’implantació i poden provocar obstrucció coronària i una lesió renal aguda”, comenta Mohammadi.

Nanocompostos derivats naturalment

La nova vàlvula resol aquest problema utilitzant nanocompostos derivats naturalment, incloent gels, vinil i cel·lulosa. La combinació del seu nou material amb la naturalesa no invasiva de les vàlvules cardíaques transcatèters fa que aquest nou disseny sigui “molt prometedor pel seu ús amb pacients d’alt risc”, asseguren els seus desenvolupadors.

“No només és important el material, sinó també el disseny i la construcció de la nostra vàlvula, que redueix la tensió fins en un 40% en comparació amb les vàlvules disponibles actualment. Es fabrica exclusivament en una forma contínua, pel que guanya força i flexibilitat per suportar les complicacions circulatòries que poden sorgir després del trasplantament”, valora un altre dels autors, Dylan Goode.

Ara, la vàlvula es sotmetrà a proves rigoroses per a perfeccionar la seva composició material i disseny. Les proves inclouran simuladors de cor humà i estudis in vivo en animals grans. Si té èxit, la vàlvula podria arribar a la pràctica clínica. “Té el potencial de convertir-se en el nou estàndard en la substitució de vàlvules cardíaques i de proporcionar una solució més segura i a llarg termini per a molts pacients”, conclouen.

 

Font: redaccionmedica.com

Notícia traduïda per l’AMTHC