Espanya és líder mundial des de fa anys en donació i trasplantaments d’òrgans, i sembla no tenir límits. Prova d’això és l’avenç assolit per l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) amb la donació de medul·la òssia.
En termes generals, pot ser donant de medul·la òssia tota persona sana des dels 18 anys i fins als 60, sempre que no pateixi cap malaltia susceptible de ser transmesa al receptor i que tampoc pateixi cap malaltia que pugui posar en perill la seva vida pel fet de la donació.
Des de l’any passat, només s’inclouen en el registro de ‘Nous Donants” les persones d’entre 18 i 40 anys. Això és degut a l’objectiu de rejovenir i optimitzar la composició del registre de donants, ja que els més joves (menors de 40 anys) són els més sol·licitats i amb els quals obtenen millors resultats clínics en els pacients que es trasplanten.
A grans trets, el donant de medul·la no pot tenir antecedents de malalties cardíaques, hepàtiques, autoimmunes, infecto-contagioses o neoplàsiques.
Per a qui serveix la donació de medul·la òssia?
Leucèmia aguda, limfoma i mieloma múltiple són les principals malalties que poden beneficiar-se d’un trasplantament de medul·la. A Espanya cada any prop de 5.000 persones són diagnosticades de leucèmia aguda, prop de 7.000 de limfoma i al voltant de 2.000 de mieloma múltiple. De fet, la leucèmia és el càncer infantil més freqüent i suposa un 30% de les malalties hemato-oncològiques pediàtriques.
En molts d’aquests casos, el trasplantament de medul·la òssia és l’única esperança i consisteix en substituït les cèl·lules malaltes del pacient per cèl·lules sanes d’un donant.
Com es sap si hi ha compatibilitat?
El sistema immune del nostre organisme és un sistema de reconeixement i atac que compleix amb la funció de diferenciar el propi de l’aliè i assegurar la defensa del cos enfront a agents estranys, microorganismes infecciosos, cèl·lules neoplàsiques, o cèl·lules normals trasplantades des d’un altra persona.
Part fonamental d’aquest sistema immune és la informació genètica que contenen totes les cèl·lules del nostre cos que denominem sistema HLA, que és el principal responsable del rebuig dels empelts quan no existeix suficient compatibilitat entre un pacient i un donant.
Si el HLA és igual ambdós individus, el pacient no considerarà les cèl·lules del donant com alienes i no les rebutjarà. Però si el trasplantament és de cèl·lules mare, les cèl·lules trasplantades formen part del sistema immune del donant, pel que són capaces de rebutjar a l’organisme receptor.
Qui pot ser donant de medul·la òssia?
Per a ser donant, l’ONT estableix una sèrie de requisits per garantir el major èxit possible en cas de necessitar mostres per a un trasplantament. Per això és clau tenir entre 18 i 40 anys (tot i que les persones inscrites en el registre poden ser donants fins els 60 anys) i estar sa, és a dir, no patir cap malaltia susceptible de ser transmesa al receptor.
Els interessats tampoc poden patir cap malaltia que pugui posar en perill la seva vida pel fet de la donació i també és important tenir en compte que no es pot donar medul·la per a un pacient concret, sinó per a qualsevol persona compatible que ho necessiti, amb independència d’on resideixi.
L’únic efecte secundari de la donació de medul·la òssia mitjançant punció és el possible dolor de la zona de punció, que normalment desapareix en menys de 48 hores i es controla amb analgèsics comuns. Com la punció s’efectua en quiròfan i sota anestèsia general, té el mateix risc que qualsevol operació que impliqui una anestèsia general.
Font: 20minutos.es
Notícia traduïda per l’AMTHC
