“S’ha de protegir el sistema que ha convertit a Espanya en referent indiscutible”

L’Organització Nacional de Trasplantaments compleix 30 anys i ho fa en millor forma que mai. La seva directora, Beatriz Domínguez-Gil, explica com la institució segueix treballant per a què el pacient que ho necessita sigui trasplantat a temps i amb les majors garanties. Però adverteix, si volem mantenir a Espanya en l’excel·lència, es fa ineludible apostar per la investigació.

Fa 65 anys, l’equip de John Merryl i Joseph Murray es preparava a l’Hospital de Brigham de Boston per realitzar una intervenció que canviaria per sempre l’atenció sanitària. Dos bessos univitel·lins anaven a ser els protagonistes del primer trasplantament realitzat amb èxit entre éssers humans.

Aquesta fita va marcar un punt de partida pel desenvolupament clínic dels trasplantaments, no exempt de problemes tècnics, immunològics, organitzatius, ètics i legals.

No en va, la història del trasplantament sempre ha estat vinculada a la complexa definició de la mort d’una persona i la seva acceptació des del punt de vista jurídic.

Tanmateix, avui és una tècnica habitual en més de cent països del planeta. D’entre tot ells, n’hi ha un que durant 27 anys consecutius ha estat i és líder indiscutible tant en activitat de donació com de trasplantament: Espanya, referent mundial al superar amb escreix les xifres dels territoris del seu entorn.

El 2018, el nostre país va registrar la major taxa de donació de la seva història, arribant als 48 donants per milió de població (p.m.p.) i va incrementar en un 37% els ja de per si excel·lents números dels últims cinc anys. Així mateix, es van superar els 110 pacients trasplantats p.m.p., també molt per sobre de la resta de nacions.

Aquestes dades per si soles poden no tenir significat per a qui no estigui familiaritzat amb elles, però si les comparem amb països com els Estats Units (31,7 donants p.m.p.), el conjunt d’Estats membres de la Unió Europea (22,3 p.m.p.) o una gran potència com Alemanya (9,7 p.m.p.), es pot afirmar categòricament que el ciutadà espanyol és que el que més possibilitats té en tot el món de ser trasplantat en cas de necessitar-ho.

Les raons rere els seus assoliments

Aquest èxit respon a un model organitzatiu, un model de gestió, construït sobre les bases que proporciona la Llei espanyola de Trasplantaments del 1979 i el nostre Sistema Nacional de Salut, que permet l’accés universal a una teràpia tan sofisticada com el trasplantament, sense cap tipus de discriminació.

El Model Espanyol de Trasplantaments pivota sobre la figura del coordinador hospitalari de trasplantaments i està organitzat en unitats de coordinació liderades per metges intensivistes amb la col·laboració imprescindible del personal d’infermeria. Aquest treball compta amb el suport de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) i de les coordinacions autonòmiques de trasplantaments, que actuen com intermediaris entre els nivells tècnic i polític.

Precisament, aquest model i la pròpia ONT estem de celebració. Aquest any marca el nostre trigèsim aniversari, 30 anys treballant per a què el pacient que ho necessita es trasplanti a temps i amb les majors garanties com a element prominent en l’agenda política sanitària d’aquest país. I ens esforcem dia a dia per assegurar i seguir millorant el nostre sistema.

Des de la seva creació, a Espanya més de 115.000 pacients s’han beneficiat del trasplantament d’un òrgan i més de 500.000 de l’implant d’algun tipus de teixit o cèl·lules humanes. No només s’han realitzat molts trasplantaments, sinó amb extraordinaris resultats atribuïts a una atenció sanitària d’alta qualitat i a un sistema que garanteix l’accés a les teràpies postrasplantament.

A més a més, el sistema espanyol de trasplantament reflecteix la cohesió del Sistema Nacional de Salut: gairebé una quarta part dels trasplantaments que es duen a terme a Espanya es realitza amb òrgans donats en una altra comunitat autònoma.

La clau, el treball constant

La necessitat de trasplantament augmenta any rere any i la disponibilitat d’òrgans continua sent una prioritat. L’ONT compta amb el Pla 50×22 que, a través d’una sèrie de mesures avalades i implementades pels millors experts, té per objectiu arribar als 50 donants p.m.p. i superar els 5.500 trasplantaments pel 2022.

Alguns exemples ja estan en marxa, com la col·laboració amb els serveis d’urgències, el foment de la donació en asistòlia, la incorporació de la sanitat privada al procés de donació o la flexibilització segura dels criteris d’acceptació d’òrgans per a trasplantament.

També és indiscutible la necessitat d’impulsar la investigació i fer una aposta clara per la R+D+i. Existeixen moltes àrees per explorar i que poden aportar grans avenços, com la tolerància immunològica, la preservació d’òrgans o la prevenció del rebuig crònica.

Però si volem mantenir al nostre país en uns nivells d’excel·lència, es fa ineludible la implementació d’iniciatives que assegurin el benestar laboral, fomentin el reconeixement i el desenvolupament professional i, un cop més, apostin per la investigació en aquesta àrea clínica.

Combatre el tràfic d’òrgans i el turisme de trasplantament és un altre dels grans reptes. La postura de l’ONT és ferma i així ho demostren les nombroses iniciatives internacionals fonamentades pel nostre país.

La persistència espanyola ha aconseguit un consens al Consell d’Europa a través d’una resolució adoptada pel Consell de Ministres i, a l’ONU, mitjançant una resolució que compta amb el suport de gairebé 70 països. En ambdós documents es recomana la creació de sistemes de notificació de casos de tràfic d’òrgans per part dels professionals sanitaris a les autoritats.

El futur dels trasplantaments

El demà ja està aquí. Cèl·lules humanes modificades estan permetent tractar malalties incurables fins el moment. El futur permetrà la utilització de cèl·lules mare per reparar òrgans i teixits danyats, el que potser eviti la realització d’un trasplantament.

És possible que en uns anys assistim a la creació d’òrgans bioartificials, el que no només permetrà fer front a l’escassetat d’òrgans sinó construir òrgans a la carta amb cèl·lules del propi pacient, el que significarà evitar l’ús crònic de fàrmacs immunosupressors.

Però fins que aquestes promeses es facin realitat, el trasplantament d’òrgans seguirà funcionant tal i com el coneixem a dia d’avui. I ha costat molt arribar fins aquí. Per això, hem de preservar, protegir i reforçar un sistema que ha beneficiat a milers de pacients aquí i que ha convertit a Espanya en un referent internacional indiscutible.

 

Font: agenciasinc.es

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed