La manca d’un programa de cribratge eleva taxa d’infradiagnòstic de càncer de fetge a España.

 

Alejandro Forner, Unitat d’Oncologia del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Alejandro Forner, Unitat d’Oncologia del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.

 

Octubre és el mes del càncer de fetge, per això publiquem aquesta entrevista realitzada per Gaceta Médica (GM) al Dr. Alejandro Forner.

 

El càncer de fetge és una patologia que compleix els requisits necessaris per establir programes de despistatge: es tracta d’una neoplàsia freqüent (la sisena més prevalent en el món), amb una important morbimortalitat i amb una població diana fàcil d’identificar. En concret, pacients amb cirrosi hepàtica.

 “Per poder disminuir la mortalitat en càncer de fetge existeixen diferents estratègies. La primera, clarament, és prevenir la malaltia. No obstant això, una vegada diagnosticat el seu principal factor de risc, que és la cirrosi hepàtica, les úniques eines amb les quals actualment comptem són els programes de despistatge, explica a GM Alejandro Forner, especialista sènior de la Unitat d’Oncologia del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. “Des de les societats científiques internacionals i l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH) es recomana la realització d’una ecografia abdominal cada sis mesos en pacients amb cirrosi hepàtica”, assenyala l’especialista.

El despistatge en oncologia es defineix com a la realització d’un test de forma repetida amb l’objectiu de disminuir la mortalitat associada al tumor. Amb motiu de la campanya de Conscienciació del Càncer de Fetge que se celebra durant el mes d’octubre, des de l’AEEH es recalca la importància d’aquesta eina per diagnosticar el tumor en els estadis més inicials de la malaltia. I és que, segons els estudis duts a terme per l’organisme a Espanya, només un 50 per cent de pacients són diagnosticats en estadis inicials gràcies als programes de despistatge.

Ecografia abdominal

Més del 90 per cent dels hepatocarcinomes que es diagnostiquen al nostre país estan associats a cirrosi. “La millor tècnica per a la detecció del càncer de fetge en pacients amb cirrosis és l’ecografia abdominal semestral. Es tracta d’una tècnica de despistatge que busca identificar nòduls hepàtics”, continua l’especialista. “Una vegada detectats aquests nòduls, cal iniciar una estratègia diagnòstica per confirmar el tumor”, afegeix Forner.

Respecte a la determinació sanguínia de marcadors tumorals, el més associat al càncer de fetge és l’alfafetoproteïna (AFP). No obstant això, un valor per sobre dels límits normals no implica necessàriament l’existència d’un càncer de fetge. “La seva utilitat és molt més discutible i, de fet, hi ha societats científiques, incloses l’europea i l’espanyola, que d’entrada no ho recomanen perquè té baix rendiment diagnòstic i són marcadors que habitualment es produeixen en malaltia avançada”, puntualitza l’hepatòleg.

“Si el pacient no ha estat integrat en cap programa de despistatge i acudeix al metge amb simptomatologia, parlaríem d’un estadi avançat de la malaltia amb una supervivència d’entre un i dos anys”

Diagnòstic precoç

La implementació massiva de la vigilància en cirrosi incrementa la detecció del càncer de fetge en etapes més primerenques, la qual cosa repercuteix de manera substancial en el pronòstic dels pacients. “El canvi és absolutament radical. Si es fa diagnòstic en un estadi inicial de la malaltia és possible aplicar tractaments amb intenció curativa com la resecció quirúrgica, el trasplantament hepàtic o el tractament percutani. Aquestes teràpies tenen una alta probabilitat de curar al pacient de manera definitiva o d’impactar positivament en la supervivència”, assenyala l’especialista del Clínic de Barcelona.

“En canvi, si el pacient no ha estat integrat en cap programa de despistatge i acudeix al metge amb simptomatologia, parlaríem d’un estadi avançat de la malaltia amb una supervivència d’entre un i dos anys”, afegeix.

“El seu seguiment ho fan metges d’atenció primària o d’altres especialitats que no determinen la indicació de despistatge per desconeixement”

El despistatge a Espanya

Malgrat la importància del diagnòstic precoç en aquesta malaltia, Espanya no compta amb un programa de despistage a nivell estatal com sí que ocorre amb altres malalties com el càncer de mama o el de còlon.

El despistatge, no només a Espanya sinó a nivell mundial, té dos grans impediments. “El primer és que molts pacients amb cirrosis hepàtiques no es beneficien d’ells per dos motius”, exposa l’especialista. Un d’ells “perquè es tracta d’una malaltia oculta i hi ha una elevada taxa d’infradiagnòstic”, descriu Forner. El segon problema que especifica l’expert és que molts pacients no són controlats per especialistes en hepatologia. “El seu seguiment ho fan metges d’atenció primària o d’altres especialitats que no determinen la indicació de despistatge per desconeixement”, subratlla.

Per això, un dels objectius principals dels hepatòlegs és tractar de diagnosticar les cirrosis ocultes. I, d’altra banda, “educar a la comunitat mèdica en què els pacients amb cirrosi hepàtica han de seguir despistatges de càncer de fetge per afavorir el diagnòstic precoç”, reclama l’hepatòleg, qui insisteix que en la comunitat científica “hi ha un cert desconeixement sobre que els pacients amb hepatopatia crònica poden desenvolupar càncer de fetge i que en ells cal fer controls ecogràfics de manera periòdica”, incideix.

La segona limitació, ja al·ludida per l´hepatòleg anteriorment, fa referència a l’ecografia abdominal. “És una tècnica operador dependent; necessites primer bons ecògrafs que permetin una ecografia correcta, i, segon, necessites metges experts que sàpiguen fer ecografies abdominals en pacients amb hepatopatia crònica”, adverteix.

“Si la lesió compleix uns paràmetres radiològics molt ben definits es pot diagnosticar de càncer de fetge sense necessitat de fer una biòpsia”

Diagnòstic

Una de les peculiaritats del càncer de fetge és que es tracta d’un dels pocs tumors en els quals és possible fer un diagnòstic confirmatori sense necessitat de fer una biòpsia.

“Quan s’identifica un nòdul amb sospita de malignitat mitjançant l’ecografia abdominal, el següent pas és realitzar una ressonància magnètica o una TC hepàtica. Si la lesió compleix uns paràmetres radiològics molt ben definits es pot diagnosticar de càncer de fetge sense necessitat de fer una biòpsia”, explica Forner.

Es tracta d’uns criteris diagnòstics molt exigents. “Si una lesió en un fetge cirròtic no compleix aquests criteris radiològics, no es pot descartar el seu diagnòstic. En aquest cas és necessari realitzar una biòpsia”, conclou l’especialista.

Alejandro Forner, especialista sènior de la Unitat d’Oncologia del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona

Font: Gaceta Medica

 

Comments are closed