Per tal d’esvair dubtes, incerteses o pors, que la donació d’òrgans i teixits pugui suscitar, des de l’OCATT hem considerat oportú explicar i aclarir la realitat dels mites més habituals relacionats amb la donació.
Tot i que la donació i el trasplantament estan àmpliament acceptats en una societat com la nostra, és normal tenir certs dubtes sobre aspectes determinats. A més, de vegades s’escolten o s’expliquen fets o històries que sabem que difícilment són certes, però que ens deixen una ombra d’inseguretat que ens fa dubtar de la seva realitat.
Una societat desinformada o amb un coneixement esbiaixat és una societat desconfiada i poc predisposada a acceptar propostes com la donació d’òrgans i teixits. Per aquest motiu, una de les funcions de l’OCATT és la promoció de la donació i aquesta passa per explicar en què consisteix la donació i el trasplantament, amb informació real, veraç i de qualitat.
Organització, professionalitat i confiança són la base de l’èxit de la donació i el trasplantament en el nostre entorn. Bona organització i professionals preparats i amb experiència són exigències pel sistema sanitari, però sense la confiança i la credibilitat de les persones en el model de trasplantaments, els resultats no serien els que són.
Mite 1: “Si sóc donant, l’equip mèdic no em salvarà la vida”
La prioritat és sempre salvar la vida de la persona, tot i haver dit que volia ser donant.
Només desprès d’haver fet tots els esforços possibles per salvar la vida de la persona i si la situació avança cap a un estat irreversible amb mort imminent, l’equip mèdic avisa al coordinador de trasplantaments, el professional responsable del procés de donació.
Mite 2: “Poden començar l’extracció dels òrgans abans d’estar realment mort”
No s’inicia el procés de donació sense un diagnòstic definitiu de mort, ja sigui mort encefàlica (cerebral) o mort en asistòlia (cardíaca). La mort és un estat irreversible i definitiu.
Per llei, la mort sempre es diagnosticada pel personal mèdic que ha tractat al difunt i mai intervé el coordinador de trasplantaments, que es avisat quan aquesta ja ha estat confirmada.
Mite 3: “Hi ha gent que s’ha despertat després de la mort encefálica”
La mort encefàlica (cerebral) és un estat irreversible i definitiu.
És una definició clínica i legal de mort. Per llei, la mort encefàlica ha de ser diagnosticada per tres metges diferents i sempre independents a l’equip de coordinació de trasplantaments. Determinats mecanismes i fàrmacs poden mantenir artificialment les funcions corporals (pols cardíac, respiració) d’un cos en situació de mort encefàlica.
Mite 4: “Després de la donació, el cos queda desfigurat”
El cos no queda desfigurat i sempre es tracta amb la màxima cura i respecte.
L’extracció d’òrgans i teixits, que es realitza en condicions estèrils i en una sala d’operacions apropiada, és una operació practicada per un equip mèdic i d’infermeria qualificat.
Mite 5: “Hi ha persones que desapareixen i, al trovar-les, els hi falta un òrgan”
Qualsevol tipus de tràfic d’òrgans està penalitzat amb anys de presó per llei.
A l’Estat espanyol no consta cap cas real de robatori d’òrgans ni existeix cap denúncia sobre aquest tema.
Mite 6: “Ser famós o tenir diners permet trasplantar-te més ràpidament”
La situació en llista d’espera per a trasplantament no depen dels diners, la fama, la classe social, la raça, la cultura o la religió d’una persona.
La gestió de les llistes d’espera, l’assignació dels òrgans o la selecció dels receptors són responsabilitats de l’OCATT. L’ordre de les llista d’espera es determina per gravetat, grup sanguini, temps en llista, compatibilitat o edat. Aquests criteris són avaluats i revisats periòdicament.
Mite 7: “Algunes religions s’oposen a la donació d’òrgans”
La majoria de les religions no estan en contra de la donació i coincideixen que és un gest d’humanitat.
Algunes religions, a més, han donat suport públicament a la donació.
- L’Església catòlica, per exemple, ha expressat de forma clara i contundent que la donació d’òrgans és un acte de caritat, generositat i amor, i anima a tots els seus fidels que s’expressin en vida a favor de la donació.
- Anglicans i protestants no plantegen cap problema en relació amb la donació i el trasplantament. En general, advoquen perquè cadascú triï en consciència la decisió de ser donant.
- La religió jueva és favorable a la donació d’òrgans. Fins i tot es pot llegir en el Talmud “Qui salva una vida salva el món” i les jerarquies religioses interpreten que la donació d’òrgans per a trasplantament és la millor actitud per ajudar un altre a salvar la vida.
- La religió musulmana tampoc posa cap obstacle a la donació i així ha quedat expressat en diversos documents que les seves autoritats religioses han difós.
- Els testimonis de Jehovà que manifesten amb rotunditat la seva oposició a les transfusions de sang no tenen, per contra, cap oposició a la donació d’òrgans ni tampoc cap al trasplantament, sempre que se’ls asseguri que no rebran durant l’operació cap transfusió.
- Només religions més minoritàries en el nostre entorn occidental com el budisme i sintoisme, no tenen una idea clara sobre la donació d’òrgans. En les seves creences, el procés de mort passa de forma gradual al llarg de tres dies després de la mort clínica. Durant aquest temps el cos del difunt budista no ha de ser manipulat per possibles interferències amb futures reencarnacions. En contraposició, els valors de la donació, però, poden afavorir-la clarament.
Mite 8: “Sóc massa gran, per poder ser donant”
L’edat no és una limitació!
No hi ha límit d’edat per ser donant d’òrgans i teixits. De fet, el donant català d’edat més avançada tenia 92 anys i, gracies a ell, és va poder realitzar un trasplantament renal. La mort, però, s’ha de produir a l’hospital o en una UCI mòbil, per poder fer totes les proves i conservar adequadament els òrgans.
Mite 9: “El meu estat de salut no és bo per poder ser donant”
Qualsevol persona és donant potencial, sempre que en vida no s’hagi manifestat en contra de la donació.
Hi ha poques malalties que contraindiquen la donació. Les condicions clíniques en el moment de la mort, avaluades pels professionals sanitaris, determinaran si la donació és possible i quins òrgans i teixits seran viables per al trasplantament. No et desqualifiquis de manera prematura!
Mite 10: “S’han extret òrgans després d’una negativa de la família a la donació”
Sense el consentiment familiar no hi pot haver extracció.
La llei espanyola (Llei 30/1979 y RD 1723/2012) de donació és de consentiment presumpte, és a dir, tots som donants si en vida no hem expressat el contrari. No obstant el que diu la llei, sempre es parla amb la família del possible donant i se’ls hi pregunta si el difunt havia expressat la voluntat de ser donant.
