Avui s’ha celebrat la 1a Jornada Internacional sobre el NASH (Fetge gras no alcohòlic) a la Vall d’Hebron. El Dr Augustin ha comentat que el fetge gras és una malaltia que pateixen 1 de cada 3 persones El Dr Martínez, gerent de la Vall d’Hebron, comenta la importància de treballar amb la Primària per combatre l’obesitat. Altres experts han comentat en una taula rodona, el present i futur d’aquesta patología Finalment l’AMTHC ha participat amb el testimoni del nostre company Artur Marquès, on ha explicat la seva experiència personal. Tots treballant per a que el NASH deixi de ser una malaltia estigmatitzada i sigui coneguda.
#amthc #nash #valldehebron

Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari ha organitzat la jornada “Malaltia per Fetge Gras No Alcohòlic” en el marc del primer dia internacional d’aquesta patologia. S’estima que un de cada tres adults i un de cada deu nens sofreix aquesta afecció, una patologia del fetge que està relacionada amb l’estil de vida, l’excés de pes, la hipertensió, el colesterol elevat i la diabetis tipus 2. Precisament, el dia 12 se celebra el 1er Dia Internacional de Malaltia per Fetge Gras No Alcohòlic, organitzat per The Nash Education Program (NASH són les sigles en anglès de Malaltia per Fetge Gras No Alcohòlic).

Com ha explicat el Dr. Salvador Augustin, hepatòleg de Vall d’Hebron, “aquesta malaltia es tracta ja d’una epidèmia silenciosa, ja que afecta molta gent i, a més, és assimptomática, per la qual cosa la majoria de les persones no són conscients que la pateixen. En una analítica de rutina, l’elevació de transaminases (marcadors de dany hepàtic) pot despertar la sospita del metge. Però, en la majoria dels casos, aquesta malaltia està sense diagnosticar”. Aquesta patologia és causada per l’acumulació excessiva de greix en el fetge. Els factors de risc que predisposen a patir-la són el sobrepès o l’obesitat, la diabetis o la prediabetis, el colesterol elevat o els triglicèrids elevats. Aquesta malaltia, també coneguda com esteatosi hepàtica no alcohòlica, provoca una “inflamació en les cèl·lules del fetge —ha assenyalat el Dr. Augustin—. Si la malaltia avança, pot causar fibrosi (cicatriu que substitueix fetge sa per fetge malalt), cirrosi i fins i tot càncer de fetge. És tot un repte per al sistema sanitari, ja que afecta moltes persones, i la majoria no són conscients de patir-la”. 

El Dr. Augustin ha remarcat que és necessari diferenciar la malaltia per fetge gras no alcohòlic, que no és causada pel consum d’alcohol, de la malaltia per fetge gras causada per l’alcohol, molt menys freqüent que la primera. “Els pacients que pateixen fetge gras no alcohòlic se senten estigmatitzats i no diuen a ningú que tenen la malaltia, perquè, tradicionalment, l’acumulació de greix en el fetge i, sobretot, la cirrosi s’han associat al consum excessiu d’alcohol”, ha indicat aquest expert. 

En l’actualitat, no hi ha un tractament farmacològic que permeti revertir aquesta malaltia, encara que s’està investigant molt activament en el desenvolupament de nous medicaments. “A dia d’avui, el tractament passa per millorar l’estil de vida, és a dir, seguir una alimentació adequada, realitzar exercici i combatre els factors de risc”, ha explicat el Dr. Augustin, que també és investigador en el Grup de Malalties Digestives i Hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Aquesta afecció pot evolucionar a fibrosi (acumulació de teixit cicatricial en el fetge a causa de la inflamació), cirrosi (una forma més avançada i greu de fibrosi) i càncer de fetge. En els casos més greus, l’única alternativa és el trasplantament hepàtic. En el 20% dels casos de malaltia per fetge gras no alcohòlic hi ha presència de fibrosi i s’estima que entre el 3% i el 5% dels pacients tenen cirrosi. En pacients amb diabetis tipus 2, fins al 10-15% tenen cirrosi o una pre-cirrosi. A més, aquesta afecció s’ha convertit ja en la primera causa de càncer hepàtic en països com el Regne Unit. “S’estima que, a Catalunya, unes 150.000 persones tenen fibrosi o cirrosi a causa del fetge gras no alcohòlic i no  en són conscients”, ha remarcat el Dr. Augustin. 

Durant la taula rodona d’experts i pacients, Artur Marquès, de l’Associació de Trasplantats Hepàtics de Catalunya, ha assenyalat que és necessari “donar a conèixer aquesta patologia, que encara és molt desconeguda, per contribuir a la seva prevenció”. 

Unitat Monogràfica en Malaltia per Fetge Gras No Alcohòlic a Vall d’Hebron

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron compta amb un programa específic per diagnosticar i tractar aquesta patologia. Davant la sospita que un pacient pot sofrir fetge gras no alcohòlic, “realitzem un fibroscan d’última generació, és a dir, un tipus d’ecografia específica hepàtica que avalua la presència de greix en el fetge i la quantitat de fibrosi del mateix i que, en molts casos, permet que no sigui necessari realitzar una biòpsia”, ha assenyalat el Dr. Augustin. En el cas que es confirmi la malaltia, un equip d’hepatòlegs realitza controls periòdics per avaluar si la malaltia progressa o es reverteix, i ofereix la possibilitat de participar en assajos clínics experimentals amb nous fàrmacs per detenir o revertir la progressió. 

Cribratge a partir dels 45 anys d’edat

“La incidència d’aquesta patologia és molt elevada, i, a més, s’espera que en els propers anys augmenti a causa dels mals hàbits de la població —ha explicat el Dr. Augustin—. Per això molts experts ens estem plantejant que potser sigui necessari realitzar un cribratge a partir dels 45 anys d’edat. La prova per realitzar-ho seria el fibroscan, un procediment no invasiu i eficaç que permetria diagnosticar als pacients abans que l’afecció evolucioni a estadis en els quals ja no és reversible o pot posar en perill la seva vida”. En aquest sentit, Vall d’Hebron està participant en un estudi multicèntric i internacional per avaluar l’eficàcia de la realització d’un cribratge poblacional. “Comprovarem la utilitat del cribratge en persones de més de 45 anys i amb factors de risc com excés de pes, hipertensió o colesterol elevat. D’aquesta manera, coneixerem millor la prevalença de la malaltia i podrem engegar estratègies de prevenció de manera més precoç i eficient”, ha assenyalat el Dr. Augustin.

El trasplantament de microbiota intestinal corregeix la hipertensió portal en el fetge gras 

Recentment, un estudi liderat pel grup del Dr. Augustin de Malalties Digestives i Hepàtiques del VHIR ha aconseguit normalitzar la hipertensió portal mitjançant un trasplantament fecal (de microbiota intestinal) en un model de rosegador amb malaltia per fetge gras induïda per la dieta. L’estudi s’acaba de publicar en la revista Hepatology. En aquest estudi van comprovar que “el trasplantament de microbiota intestinal corregeix les alteracions de la microbiota intestinal pròpies de la malaltia, restableix la sensibilitat a la insulina i, el més important, normalitza la hipertensió portal i els principals mecanismes intrahepàtics que la condicionen”, ha assenyalat el Dr. Augustin, autor sènior de l’estudi. Els resultats suggereixen que l’efecte del trasplantament fecal en la normalització de la hipertensió portal va ser causat per “una disminució significativa de la resistència vascular intrahepàtica que es va associar amb una millora de la disfunció endotelial gràcies al restabliment de la sensibilitat a la insulina”, ha afirmat aquest expert. L’estudi obrirà noves portes en la recerca per al desenvolupament de noves teràpies en la malaltia per fetge gras no alcohòlic.