Un film basat en la realitat, mostra la lluita que van haver de superar els cirurgians pioners en trasplantaments contra els perjudicis morals

El 19 de febrer del 2016 va estrenar-se als cinemes espanyols “Dioses”, una pel·lícula polonesa de drama basada en fets reals, del director Lukasz Palkowski. Explica la història del professor Zbigniew Religa, el cirurgià que va aconseguir fer el primer transplantament de cor a la Polònia als anys 80, tot i les reaccions contràries dels seus amics i companys de professió. Religa va trencar barreres morals, culturals i religioses fent un dels primers i arriscats transplantaments a una Polònia encara sota el règim soviètic.

cartell_dioses_fet

Rafael Matesanz, creador l’any 1989 de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) d’Espanya relata que “als pioners del trasplantament de cor de molts països se’ls va fer la vida impossible. Els acusaven d’assassinar als donants quan ni tan sols estaven establerts els criteris de la mort cerebral”. Afegeix que inclús avui en dia, l’Església Catòlica en països com Polònia o Itàlia, continua fent pressió per impedir alguns tipus de transplantaments. “Es nota la influència del Vaticà. A Itàlia encara no han aconseguit introduir la donació en parada cardíaca per culpa de les pressions de l’Església”.

A Espanya i segons la ONT, la donació dels òrgans de pacients que entren en una parada cardíaca, s’estableix com la via més ràpida d’augmentar el número de transplantaments possibles. Aquest tipus de donació suposa el 17% del total de donants morts. “L’església espanyola no s’hi ha posat mai en aquest tema, afortunadament” afirma Matesanz. El període d’observació per certificar la parada càrdio-respiratòria és de 5 minuts, mentre que a Itàlia és de 20 –suposa la pèrdua d’una immensitat de temps que impedeix que es pugui fer el trasplantament dels altres òrgans, perquè amb tant de temps es degraden-.

 

negativa_1

“Quan expliques a la família d’un pacient terminal que està en estat vegetatiu i que ja no té cap possibilitat de recuperar-se, no pots seguir donant-li qualsevol tipus de medicament i mantenint-lo amb ventilació mecànica” exposa Matesanz. “Doncs l’opció de l’església es seguir. La tendència religiosa en alguns països d’arrel molt catòlica fa que les morts es multipliquin: a la del pacient terminal se li han de sumar totes aquelles persones que es podrien haver salvat rebent algun dels seus òrgans”, conclou.

 

negativa_2