Està relacionat amb els hàbits de vida sedentaris, una dieta hipercalòrica, el sobrepès i la diabetis.

El 25% dels espanyols té un fetge gras o esteatosi hepàtica, i aproximadament un 5% han desenvolupat inflamació crònica, denominada esteatohepatitis no alcohòlica, amb un grau de fibrosi (cicatrització) variables, segons han informat experts de la Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics (FNETH) amb motiu del Dia Internacional de la Malaltia Hepàtica per Dipòsit de Greix no Alcohòlica.

Es tracta d’una malaltia crònica i silenciosa en la qual el greix s’acumula progressivament al llarg dels anys en quantitats anormalment altes a l’interior del fetge. Aquests dipòsits de greix no provoquen cap símptoma, però poden desencadenar una resposta inflamatòria a nivell hepàtic que amb el pas del temps condueix al desenvolupament de cirrosi hepàtica i/o càncer de fetge.

Les seves causes són variades, però es sap que està estretament relacionada amb els hàbits de vida sedentaris, una dieta hipercalòrica, el sobrepès i la diabetis entre d’altres patologies associades a la denominada síndrome metabòlica. En els últims anys s’ha vist un ràpid increment dels casos de cirrosi hepàtica causats per aquesta malaltia i d’indicacions de trasplantament hepàtic.

En l’actualitat, s’estima que aproximadament 9 milions de persones estan afectades a Espanya per aquesta malaltia, de les quals 1,8 milions presenten una forma més severa denominada esteatohepatitis i més de 200.000 pateixen ja un dany hepàtic avançat o cirrosi per aquesta causa.

En altres països occidentals en els quals l’epidèmia va començar abans, com als Estats Units, l’esteatohepatitis no alcohòlica constitueix ja la primera causa de trasplantament hepàtic en dones i la segona en homes, el que posa en perspectiva el problema de salut pública al qual ens enfrontem.

En el moment actual no hi ha cap tractament mèdic que actuï selectivament sobre els mecanismes que desencadenen el dipòsit de greix o d’aquells que activen els processos d’inflamació i fibrosi (cicatrització), tot i que hi ha un nombre “important” d’assajos clínics en fases avançades amb resultats prometedors. Les úniques mesures que han demostrat un benefici objectiu són el canvi en els hàbits de vida, la pèrdua de pes i l’exercici físic.

 

Font: lagacetadesalamanca.es

Notícia traduïda per l’AMTHC