Waldemar Böw, donant de medul·la òssia, i el receptor Luis Meçías, s’han pogut conèixer 2 anys després del transplantament gràcies a una trobada que ha organitzat la fundació alemanya DKMS
Alguns països del sud d’Europa com Espanya i també a l’Amèrica Llatina els donants d’òrgans i teixits no poden conèixer, per norma, als receptors, per evitar així problemes emocionals o bé possibles interessos i pressions. Aquest no és el cas del xilè Luis Meçías, de 51 anys, ni del jove alemany de 24, Waldermar Böw, que es va apuntar a la fundació alemanya DKMS per ser donant de medul·la l’any 2012 quan estava a l’exèrcit.
Una trucada al febrer del 2014 va donar sentit al que havia decidit feia un parell d’anys: un pacient compatible amb les seves cèl·lules necessitava un trasplantament. DKMS utilitza aquests encontres entre donants i receptors per “celebrar la solidaritat”.
El procés, però, compta amb un timing molt concret i que s’ha de respectar molt per aconseguir amb èxit una trobada molt satisfactòria: primer han de passar un parell d’anys des de que es fa la donació, i si les dues parts accepten, comença l’intercanvi de cartes sense remitent ni direcció, a través de l’organització. Al cap d’un temps, és quan se’ls hi proposa de veure’s.
Els dos comparteixen medul·la òssia, un component biològic que s’encarrega de generar glòbuls vermells i plaquetes a la sang, gràcies a la tasca que va fer DKMS de tramitar la petició de Luis Meçías i buscar a la base de dades de la fundació algú que compartís el mateix perfil genètic. L’organització alemanya és la més gran en aquest camp, compta amb dades d’uns 6,3 milions de pacients: “És important tenir molts pacients per poder atendre a tots els tipus de perfils genètics”, diu Stephen Schumacher, responsable de l’expansió internacional de l’organització. El cas del Luis i de Waldemar és una mica peculiar, perquè els dos pertanyen a bases de dades diferents, però és un fet que no treu que entre diferents bases de donants hi hagi una relació contínua, com és el cas. A Espanya, la ‘Red de Donantes de Médula Ósea’ (Redmo), per exemple, només compta amb la xifra de 250.000 donants, bastant inferior a la alemanya.
Precisament la fundació DKMS va tenir un ensopec amb la Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) per captar donants sense permís, i la situació va acabar als tribunals. Carmina Caralps, la directora de l’oficina espanyola de DKMS, diu que ja han retirat la última demanda que quedava, i que es concentraran en continuar fent iniciatives pensades pels pacients.
