Gaudim de la vida!

 

Clàudia Ribas Garriga

 

Rebo la proposta per coŀlaborar a la newsletter i penso: i tant que sí! I com ho faré per fer-ho maco, distret i amè? Ho aconseguiré? Doncs m’hi poso de seguida i tant de bo que aquest primer escrit us ajudi a tots aquells que el llegiu. Som-hi!

 

De vegades rebem notícies inesperades que ens poden enfonsar, com ara que tens una malaltia que molt possiblement derivarà en un trasplantament, però el cert és que tenim l’opció de canviar aquest cop dolorós per un cop menys dolorós o fins i tot treure’n una bona experiència i un gran aprenentatge. D’això en diem tenir resiliència.

Sovint es parla de l’empatia, qualitat de saber entendre les emocions de qui tenim davant i de saber posar-nos al seu lloc; una qualitat força important, també, tant per aquests dies de Covid-19 com per aquests altres dies que ens donen aquests tipus de noticies. La resiliència, però, és diferent de l’empatia i ens pot ajudar força en totes aquestes situacions,

 

La resiliència és una qualitat amb la qual, malauradament, no tothom hi neix però que afortunadament es pot desenvolupar. Hi ha qui ho podrà fer tot sol, pel seu compte, i hi ha qui necessiti d’ajuda externa, un psicòleg per exemple. No hem de tenir por a aquest col·lectiu, els psicòlegs, que si acostumen a tenir mala fama (són per als bojos, es diu) és per una informació absolutament esbiaixada. Cert que ajuden a les persones que tenen problemes mentals però és cert també que ens ajuden o ens poden ajudar a tots nosaltres en molts altres aspectes de la vida, com ara a tenir més resiliència.

 

La resiliència és aquella qualitat, nata o no, que ens ajuda a l’hora de trobar-nos davant d’un problema i que ens ajuda sobretot a sortir-ne tan bé com estàvem abans del problema. En casos com el que ens ocupa aquí i ara, espera d’un nou òrgan, hospitalitzacions per diferents motius, seria bo mirar de desenvolupar aquesta qualitat per tal que sortim de l’experiència més enfortits o si més no que no ens deixi pitjor de com estàvem.

 

Hi ha diferents maneres de desenvolupar o augmentar aquesta resiliència. Segurament un entès i expert en el tema us donarà més i millors claus que les que jo pugui escriure aquí, així que el meu consell és que us dirigiu a un expert i li demaneu com us pot ajudar o també podeu trobar força literatura sobre el tema.

 

Només anomenaré quatre claus bàsiques que potser poden ser un principi per motivar-nos:

 

* Tenir autoestima, estimar-nos a nosaltres mateixos és importantíssim.

* Ser empàtics.

* Aprendre a gaudir del moment present.

* Desenvolupar habilitats pràctiques.

 

N’hi ha d’altres que, si us ve de gust aprofundir en el tema, ja anireu aprenent.

 

He volgut titular aquest escrit sobre la resiliència “Gaudim de la vida” perquè, segons la meva pròpia experiència, malalta des de ben petita i trasplantada dues vegades de fetge des de fa més de 25 anys, val molt la pena mirar sempre de positivitzar les coses, de veure-hi el costat més dolç, d’aprofitar cada segon i gaudir-lo amb iŀlusió… i quan dic això no necessàriament parlo de fer grans viatges, o grans despeses, ni tampoc de viure una vida “esbojarrada”. No. Simplement vol dir el que acabo d’exposar: saber gaudir de cada petit instant, d’una conversa, d’una mirada, una carícia, d’una sortida de sol o un nou dia… hi ha tant i tan bonic arreu per ajudar-nos a tenir resiliència…

 

Gaudim de la vida!

Comments are closed