Els donants majors de 70 són habituals i els receptors ja són llargs supervivents.
Un article publicat a JAMA posa sobre la taula els progressos en trasplantament hepàtic de donants majots als Estats Units, disminuint el risc de pèrdua de l’òrgan en un 40%, i la mortalitat del receptor en un 41%. A Espanya, no obstant, la situació està més avançada i ja hi ha casos de fetges ‘centenaris’.
L’estudi ha analitzat les tendències entre el 2003 i el 2016, concloent que les millores en les taxes de rebuig de l’òrgan i mortalitat del receptor fan interessants les donacions de majors de 70 anys, malgrat que la selecció d’òrgans en aquests donants ha estat més restrictiva.
Es van analitzar 3.350 trasplantaments realitzats a partir de 4.217 donacions de pacients majors, comparant-les amb 64.907 trasplantaments procedents de 78.990 donacions de persones entre 18 i 69 anys.
Els trasplantaments de fetges de donants grans van representar una proporció progressivament menor, del 6% el 2003 al 3,2% el 2016. Tanmateix, comparant els períodes de 2003-2009 i 2010-2016, el rebuig de l’òrgan es va reduir un 40%, i la mortalitat, un 41%.
Mort en llista d’espera
L’article, publicat a JAMA Surgery, senyala la importància de tenir en compte la donació d’òrgans de persones de més de 70 anys “a la vista de la creixent població d’adults grans als Estats Units” i que més d’un 10% dels pacients en llista d’espera per a trasplantaments mor abans de rebre un òrgan.
A Espanya, no obstant, “els fetges majors de 70 anys per a nosaltres són habituals: el 30% dels donants supera aquesta edat”, comenta Gloria de la Rosa, responsable del Registre Espanyol de Trasplantats Hepàtics (RETH).
“Aquí no es descarten per l’edat sinó per altres factors, que estigui esteatòsic, que les artèries no estiguin bé i sigui difícil implantar-lo, etc.”, explica. La diferència entre els Estats Units i Espanya està en què “nosaltres assignem un donant concret, sigui de l’edat que sigui, a aquell hospital que li correspon geogràficament i té receptors compatibles”.
Als EUA, no obstant, l’extracció d’un òrgan va dirigida a un receptor en concret, pel que si no és vàlid per aquest “hi ha problemes logístics per assignar-los a altres centres i llistes d’espera, perdent temps”.
Reducció dràstica de la llista d’espera
De la Rosa apunta que els òrgans de donant major de 80 anys no són habituals però “tenim una sèrie d’entre 20 i 30 pacients trasplantats amb fetges que, sumant els anys del donant i el temps que porta en el receptor, supera el segle”. I remarca: “El fetge per se pot ser perfectament vàlid independentment de l’edat”.
La responsable del registre de trasplantats hepàtics destaca que la llista d’espera ha caigut a un 40% en els últims anys gràcies a l’entrada dels nous antivirals d’acció directa l’hepatitis C, que era la principal causa de trasplantament de fetge a Espanya.
Així, la mortalitat en llista d’espera és “inferior al 3%, tenint en compte que alguns d’aquests casos són persones que vénen d’urgències i que molts cops no donen temps a trasplantament”.
I conclou: “A partir dels 80 anys estem parlant de fetges en els quals s’ha de tenir més cura en tot el que acompanya. Si tot està perfecte es trasplanta tot i que tingui aquesta edat; això sí, tenint en compte altres factors”.
Font: redaccionmedica.com
Notícia traduïda per l’AMTHC
