Fetge gras no alcohòlic: una malaltia silenciosa

La malaltia del Fetge Gras No Alcohòlic i la forma més agressiva d’aquesta, l‘Esteatohepatitis No Alcohòlica són problemes que estan arribant a ser tema d’interès en la comunitat mèdica en general, especialment degut a la creixent freqüència de diabetis i obesitat en la població mundial.

Existeixen fortes evidències que vincularien la malaltia del Fetge Gras No Alcohòlic amb la tan coneguda síndrome metabòlica o síndrome X, fins el punt d’acceptar esteatosis hepàtica i el seu espectre com un element més d’aquest últim, acompanyar de diabetis, hipertensió hipertrigliceridèmia i obesitat. Sembla que la resistència a la insulina seria el que aquestes malalties tenen en comú i el pacient que rar vegada confessa que menja malament i beu molt estaria desenvolupant aquesta malaltia que no dóna símptomes en els seus primers estadis i que no es concep com a tal fins que els valors en l’analítica són alts.

Si parlem de la histologia del fetge gras no alcohòlic estaríem parlant d’un producte de l’hepatitis alcohòlica tot i que el curs clínic sigui llarg i lent. En aquest sentit, molts pacients desenvolupen a posteriori una cirrosi així com un carcinoma hepatocelular que requereix trasplantament.

És important senyalar que no existeix cap tractament específic per aquest estat tot i que el règim terapèutic conformaria una baixada de pes inicial brusca, una dieta equilibrada vigilada per un endocrí que conegui la nostra patologia així com una taula d’exercicis per mantenir-nos en forma. En aquest possible canvi d’hàbits de vida, s’inclouria la baixada d’ingesta de tabac, greixos, zero alcohol i zero aliments amb colesterol.

D’igual manera convé destacar que no existeix tractament farmacològic per a la malaltia del fetge gras no alcohòlic ni per a l’esteatohepatitis no alcohòlica si bé l’inici de tot és la resistència a la insulina que desenvolupa de forma silent el pacient que sense preveure-ho, no altera els seus hàbits de vida. La gravetat d’aquests pacients és que no es veuen malalts, no consideren que aquests símptomes són importants i, per tant, no veuen el risc d’una possible fibrosi hepàtica amb el conseqüent dany irreversible.

Si el pacient ajuda, el pronòstic del fetge gras simple és generalment bo mentre que si existeix fibrosi, inflamació, presència de cossos de Mallory, etc. de forma inevitable es desenvoluparà també un risc de progressió cap a una cirrosi hepàtica, carcinoma hepatocel·lular i un possible trasplantament hepàtic.

 

Font: periodistas-es.com

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed