Evolució del Trasplantament Hepàtic

C. Margarit i E. Jaurrieta van els pioners en fer el primer trasplantament de fetge de l’Estat Espanyol. Thomas Starlz, de la Universitat de Colorado, va ser el primer al món l’any 1963

El febrer del 1984 l’Hospital Universitari de Bellvitge va fer el primer trasplantament hepàtic de Catalunya i Espanya, a càrrec dels doctors Carles Margarit i Eduardo Jaurrieta, i al 1985 l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron ja va començar la seva activitat en aquest camp. Al 1988 van ser autoritzats per practicar aquest tipus de trasplantaments l’Hospital General Vall d’Hebron i l’Hospital Clínic, i des d’aleshores s’ha anat consolidant com una opció terapèutica per a molts pacients que no disposen d’altres alternatives. Les indicacions, la tècnica, el maneig intraoperatori o la immunosupressió han estat processos que s’han anat perfeccionant al llarg d’aquests anys, per això podem dir orgullosos que s’han arribat a fer més de 4.000 trasplantaments.

trasplantaments_paisos

Tot i això, el professor i cirurgià nord-americà Thomas Starlz, de la Universitat de Colorado, és realment qui es considera l’autèntic antecessor de la cirurgia en trasplantaments. L’any 1963, casi 5 anys abans que el metge Barnard s’atrevís a fer-ho amb el cor, Thomas Starlz va fer el primer trasplantament hepàtic al Veteran’s Hospital de Denver (Colorado), a un nen de 3 anys que patia atrèsia biliar.

L’operació en qüestió va començar en un clima de confiança que va acabar en tragèdia, doncs el nen va morir tan sols 5 hores després de la intervenció. A pesar d’aquest començament, es pot acceptar que el trasplantament hepàtic ha estat l’aportació més important a l’hepatologia dels últims 30 anys. Es va obrir la possibilitat de supervivència a un grup de pacients que es trobaven en un estat molt avançat d’hepatopatia o amb un hepatocarcinoma, gairebé sempre sobre un fetge cirròtic, el pronòstic dels quals, abans de l’era del trasplantament, era molt dolent.

Carles Margarit es va llicenciar en Medicina i cirurgia l’any 1973 a la Universitat de Barcelona, i es va especialitzar en cirurgia general i de l’aparell digestiu a l’Hospital Vall d’Hebron. Posteriorment va ser nombrat cirurgià adjunt de l’Hospital de Bellvitge, on es va dedicar a l’estudi i la pràctica de la cirurgia digestiva. Gràcies a una beca va marxar a inicis dels 80 a la Universitat de Pittsburgh per formar-se, de la mà del pioner Thomas Starzl, en el trasplantament de fetge. Al setembre de 1988, ja de tornada a Catalunya, va ser nomenat cap de la Unitat de Trasplantaments Hepàtics de la Vall d’Hebron. Desgraciadament la vida no va ser prou just amb ell, i l’any 2005 va morir a causa d’una allau quan esquiava amb la família.

trasplantament_hepatic_en_adults

L’altre cirurgià que acompanyava Margarit a la sala d’operatori l’any 1983 era l’Eduardo Jaurrieta, actual director clínic de Malalties Digestives de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Taambé es va llicenciaren Medicina i es va especialitzar en Cirurgia General i Digestiva a la Universitat de Barcelona al llarg de la dècada dels 70. Posteriorment també s’ha dedicat a la docència, però mai ha abandonat la pràctica professional sanitària a Bellvitge.

El llegat d’aquests 2 especialistes, un encara entre nosaltres, és l’evidència de que avui en dia els trasplantaments hepàtics s’efectuen en 24 hospitals de tot l’Estat espanyol, i són més de 1000 malalts els que anualment reben aquest òrgan d’un donant espanyol, els qui amb diferència fem més donacions en tot el món tenint en compte la població. Els espanyols som un 0,7% de a població del planeta, però realitzem des de fa anys prop del 10% de tots els trasplantaments de fetge al món.

Comments are closed