Especialistes estudien el risc de perdre un òrgan per una reducció de la immunosupressió

Especialistes espanyols en trasplantament revisen la més recent evidència científica en torn al rebuig mediat per anticossos en trasplantament renal, hepàtic, de pulmó i cardíac.

Prop de 200 especialistes s’han donat cita a Madrid a la 7ª edició de la reunió Detecta per revisar el paper de la immunosupressió en el trasplantament i analitzar la més recent evidència científica en torn al rebuig humoral en trasplantament renal, hepàtic, de pulmó i cardíac. Aquesta iniciativa, organitzada per Astellas Pharma, compta amb l’aval de la Societat Espanyola de Trasplantaments.

Les persones que reben un trasplantament han de rebre de per vida un tractament immunosupressor per evitar el rebuig de l’òrgan trasplantat. Abandonar aquesta teràpia o no complir-la correctament, pot provocar l’aparició d’anticossos anti-HLA (coneguda com a rebuig tumoral), que podrien ocasionar la pèrdua de l’empelt.

Aquesta 7ª edició ha comptat amb la participació de ponents de referència, tant nacionals com internacionals, sota la coordinació del doctor Daniel Serón, cap del Servei de Nefrologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

Tal y com assenyala aquest expert, “el rebuig crònic humoral constitueix la primera causa de pèrdua de l’empelt”. A més, explica que “avui en dia no hi ha cap tractament que hagi demostrat la seva eficàcia en el rebuig humoral crònic, si bé s’estan avaluant nous tractaments”.

D’altra banda, el doctor Francesc Moreso, cap de la Unitat de Trasplantament Renal, del mateix centre hospitalari, apunta que “durant el primer any post-trasplantament, una minimització excessiva de la immunosupressió amb tacrolimus (nivells vall <5-7 ng/mL) i/o MMF (dosi <1,5 g/dia) i/o esteroides s’associa amb l’aparició d’episodis de rebuig agut clínic i subclínic i amb el desenvolupament d’anticossos donant-específics de novo (dnDSA)”.

En aquesta mateixa línia, el doctor Emilio Rodrigo, de l’Hospital Marqués de Valdecilla, apunta que “la mala adherència al tractament, els nivells baixos d’anticalcineurínics i una alta variabilitat dels mateixos són factors de risc d’activació de la resposta humoral, amb aparició de dnDSA i rebuig mediat per anticossos, i de pèrdua dels trasplantaments”.

 

Font: consalud.es

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed