L’acció de l’Agència de Salut Púbica de Catalunya per eliminar les hepatitis com un problema de salut pública l’any 2030.

Dr. Joan Colom i Farran

Subdirector General d’Addiccions, VIH, Infeccions de Transmissió Sexual i Hepatitis Víriques

Generalitat de Catalunya

Des de fa anys la Subdirecció General d’Addicions, VIH, ITS i hepatitis víriques desplega diferents línies d’intervenció per assolir l’eliminació de les hepatitis víriques com un problema de salut pública a Catalunya, en línia  amb l’objectiu plantejat per l’OMS l’any 2016.

Més del 95% de les morts per hepatitis al món són causades pels virus de les  hepatitis B (VHB) i C (VHC). Davant aquestes dues infeccions tenim ara dues eines per fer-les front molt eficaces. Davant l’hepatitis B, tenim des de fa temps la vaccina i davant l’hepatitis C, el tractament amb els nous antivirals els quals són més eficaços, senzills d’administrar i ben tolerats.

En conseqüència, els reptes són que tothom tingui accés a aquestes mesures, i si és el cas, al tractament de les complicacions que aquestes infeccions hagin pogut ocasionar a les persones infectades.

Amb aquest objectiu des del 2015 s’han anat desplegant un conjunt d’accions que es van plasmar el 2017 en una Pla de prevenció i control de l’hepatitis C a Catalunya i que contempla 6 objectius:

  1. Actualització constant de la situació epidemiològica
  2. Reduir la incidència de noves infeccions
  3. Detectar les infeccions ocultes
  4. Facilitar l’accés al tractament
  5. Augmentar la informació i conscienciació entre professionals i la ciutadania
  6. Monitoritzar i avaluar les accions

 

Aquest objectius s’han desplegat en diferents línies d’actuació:

  • Millorar l’accés al cribratge i al tractament tant pel VHC com pèl VHB per poblacions vulnerables: persones que consumeixen drogues, persones immigrants de països amb altes prevalences, persones internes en centres penitenciaris, persones en situació de sense llar…
  • Estratègies d’identificació de variables analítiques o diagnòstics de persones infectades pel virus de l’hepatitis C en el sistema sanitari català.
  • Millorar l’accessibilitat general al tractament pel sol fet d’estar infectat i també en el cas de reinfeccions pel VHC.
  • Millorar l’accessibilitat a les mesures de prevenció d ela infecció en persones que consumeixen drogues i a les persones que practiquen sexe amb conductes de risc

Aquestes línies han comportat accions com:

  • El cribratge en espais comunitaris per persones immigrants: centres culturals, religiosos, consolats, esdeveniments especials com festa nacional, … posant èmfasi també en el cribratge de la infecció pel VHB
  • Apropar el cribratge i el tractament allà on són les persones consumidores de drogues.
  • Que tota persona que ingressa a presó se li ofereixi el cribratge i si està infectada el tractament per parts dels propis professionals sanitaris d’Institucions penitenciaries
  • Oferir el cribratge en espais comunitaris d’homes que fan sexe amb homes
  • Ús de les bases de dades del sistema sanitari per fer creuaments i anàlisi que permetessin identificar aquelles persones diagnosticades del VHC ha anys i que a causa de la manca d’un tractament eficaç en aquells moments i per la manca de simptomatologia clínica havien quedat sense tractar, el que en diem casos ocults.
  • La creació de circuits ad hoc d’accés al tractament per persones i poblacions amb especial dificultats.
  • Assegurar l’equitat en l’accés al tractament més enllà de les circumstàncies personals i de la condició clínica.

Tot plegat ha aconseguit que la taxa de mortalitat a Catalunya atribuïble al VHB i VHC hagi baixat del 15,08 per 100.000 habitants el 2015 al 13,41, el 2019.

Des del 2015 amb els nous antiviral davant el VHC s’han tractat més de 27.000 persones.

La prevalença d’infecció activa a les presons el 2018 era de 3,1% i el 2022 de 0,7%. Els anticossos pel VHC era de 21,8% i el 2022 de 3,3%.

Entorn del 66% de les persones infectades amb consum actiu injectat de drogues havien fet tractament l’any 2020.

Entre les persones infectades pel VIH, 1 de cada 3 ha estat infectada pel VHC però el 2020 només 1,9% tenien infecció activa. L’accés al diagnòstic precoç d’infecció i al tractament en aquesta població és molt àgil.

Malgrat tots aquests assoliments, ens queden encara reptes, entre ells, la millora de la detecció i tractament. Encara el 2021 una de cada 4 persones que feia tractament de la infecció pel VHC per primera vegada presentava una fibrosi hepàtica avançada.

Cal continuar avançant en el diagnòstic i accés a tractament de poblacions vulnerables com les persones que s’injecten drogues. El 2020 entorn del 20% d’aquestes persones no coneixien el seu estat serològic, per tant les infectades no poden beneficiar-se de les millores en l’accés al tractament. Entre la població nouvinguda de països amb alta prevalença, cal focalitzar-se en la detecció del VHB també, ja que alguns d’ells provenen de països amb una alta prevalença com demostra els recents estudis de cribratge fets en espais comunitaris on en certs països la prevalença detectada d’infecció pel VHB arriba al 10 %.