Es considera la joia de la corona del Sistema Nacional de Salut. L’ONT és sinònim d’excel·lència a nivell mundial. Un exemple a seguir en estructura i organització i que, malgrat la crisi, ha continuat creixent. La seva directora, Beatriz Domínguez-Gil, analitza el passat, present i futur en una entrevista que es publicarà íntegrament a la revista d’Economia de la Salut EDS.
Pregunta. Si Espanya és referent mundial en alguna cosa és en trasplantaments, com hem aconseguit arribar fins aquí?
Resposta. Quan parlem de l’èxit del sistema espanyol de donació i trasplantament hem de parlar de dos elements imprescindibles: la solidaritat de la ciutadania i el Sistema Nacional de Salut. Un sistema accessible per a qualsevol pacient sense discriminació positiva ni negativa. Quan parlem d’aquest èxit ens referim a un model organitzatiu; un model de gestió del procés de donació. A Espanya calculem que només entre l’1% i el 2% de les persones que moren en un hospital ho fan en condicions de ser donants. El nostre sistema està concebut per a què sistemàticament identificar aquestes situacions tan excepcionals de mort i transformar-les en donacions reals. El model es basa en la figura del coordinador de trasplantaments amb un perfil molt específic, fonamentalment Intensivistes, que són dotats amb una formació continuada exquisida, amb protocols d’actuació molt clars, i sota la coordinació de les comunitats autònomes i de la pròpia ONT.
P. En els últims 5 anys l’ONT ha augmentat en un 37% la taxa de donació, el major increment de la seva història… Quin és l’objectiu a curt termini?
R. Sempre parlem de quantitat per una qüestió molt clara, i és que la llista d’espera persisteix per a pràcticament tots els òrgans. O es troba estabilitzada o fins i tot augmenta. Al desenvolupar una extraordinària activitat de trasplantament existeix la tendència a pensar que la llista d’espera ha de disminuir, però el cert és que té un comportament paradoxal que quan augmenta l’activitat de trasplantaments també es flexibilitzen els criteris per incloure a pacients i la llista d’espera lluny de disminuir, augmenta. Estem treballant a curt mig termini amb el Pla 50×22 que persegueix assolir els 50 donants per milió d’habitants i superar els 550 trasplantaments pel 2022. És un objectiu difícil d’assolir perquè partim d’una situació d’excel·lència, tot i que seguim trobant estratègies diverses que creiem que sí que ens permetran complir-lo. A aquestes objectius quantitatius li unim els qualitatius que van orientats a aconseguir el millor resultat possible amb els trasplantaments dels quals disposem. Un altre objectiu molt important és el d’assegurar la sostenibilitat del sistema espanyol de donació i trasplantament, tal i com el coneixem a dia d’avui.
P. Precisament, aquesta necessitat d’equilibrar la balança entre aquesta planificació i la sostenibilitat, quines serien les formules per a aquest equilibri?
R. S’ha de tractar de contextualitzar el punt en què estem. El cert és que Espanya ha augmentat en un 37% la seva activitat de donació en un període de cinc anys, però no obstant, ho ha fet, amb menys recursos dels que tenia el sistema fa uns anys perquè igual que altres àrees de la sanitat es va veure afectada com a conseqüència de la crisi; vam perdre recursos humans, vam perdre recursos materials, capacitat… Malgrat això, i gràcies a la professionalitat dels membres d’aquest sistema i el seu compromís el cert és que en aquest període de temps tan complicat es van començar a dissenyar les línies de treball que ens han permès seguir creixent en els últims anys, però clar, això ha estat a expenses de tenir al sistema amb molta tensió. De fet, considerem que estem realment en risc de fallida, i necessitem urgentment reforçar l’estructura a nivell d’hospital, a nivell de la comunitat autònoma i a nivell nacional per adequar-nos a l’activitat que ja mantenim i al ritme de creixement que portem.
P. Com fer-ho?
R. Requereix el compromís de les administracions hospitalàries, autonòmiques i nacionals, entenen que no només és necessari perquè el trasplantament té un enorme impacte en salut; salva vides i millora la qualitat de vida dels pacients, sinó a més perquè és una activitat cost-efectiva pel sistema nacional de salut pel trasplantament renal en comparació amb la diàlisi. Quan un pacient rep tractament durant cinc anys amb un trasplantament renal, cada pacient estalvia 160.000 euros en comparació amb el seu tractament amb l’hemodiàlisi i 90.000 euros en comparació amb la diàlisi peritoneal. Per tant, apostar per aquesta activitat és necessari pel seu enorme impacte en salut però també perquè gràcies al trasplantament renal, l’activitat és cost-efectiva pel sistema sanitari tenint en compte les alternatives terapèutiques disponibles, quan aquestes existeixen.
P. En els últims PGE aprovats, l’ONT va rebre 4 milions d’euros, és necessari augmentar aquesta dotació?
R. El pressupost de l’ONT es troba estabilitzat en els 4,1 milions d’euros des de fa més de 10 anys. Si creiem que ha arribat el moment d’augmentar el pressupost de l’ONT, igual que el pressupost de les coordinacions autonòmiques hospitalàries. L’ONT té poc a veure fa més de 10 anys, tant per l’activitat com pel nombre de projectes que desenvolupa i per tot el programa de cooperació internacional que té, que rebem peticions de col·laboració i d’ajuda de països dels cinc continents, per tant, sí creiem que ha arribat el moment de plantejar-se i asseure’s a pensar quina ha de ser l’ONT del segle XXI, que ja estem al 2019. Realment ens hem d’asseure a pensar quin tipus d’ONT volem i adaptar l’estructura i el pressupost de l’organisme als reptes actuals i als reptes futurs que estan per venir.
Font: gacetamedica.com
Notícia traduïda per l’AMTHC
