Patricia Álvarez Prieto va ser una de les persones que el passat any van rebre un dels 41 trasplantaments de pulmó dut a terme a l’hospital Reina Sofía, empelts dels quals es van beneficiar pacients de tot Andalusia, ja que l’hospital cordovès és el que realitza aquests empelts per a tota la comunitat autònoma.
Patricia, que va néixer a San Fernando (Cádiz) fa 38 anys, però que en l’actualitat resideix a Alcalá del Río (Sevilla), patia fibrosi quística. Aquesta malaltia li ocasionava de forma massa freqüent en els últims temps uns episodis greus, hemoptisis (expectoracions de sang procedent dels pulmons o els bronquis). Després de l’última embolització a la qual es va haver de sotmetre, aquesta jove, psicòloga de professió, es trobava ja de baixa laboral i va passar a llista d’espera de trasplantaments. L’empelt va arribar després d’un any i quatre mesos d’espera. Tenir el grup sanguini zero negatiu i la seva complexió prima eren també requisits a tenir en compte alhora que aparegués un donant compatible.
Però aquell donant va aparèixer i entre el 25 i 26 de setembre Patricia va rebre el doble d’empelt pulmonar que necessitava i va començar una dura rehabilitació. Tot i que la seva constància i la bona evolució que va tenir la seva intervenció li va permetre rebre de l’hospital l’alta als 28 dies. Com ella afirma, “després del trasplantament tens dolors per estar tant de temps estirada, però els suportes perquè t’ajuda a recuperar la teva vida. Quan ingressava degut a la fibrosi quística sabia que la infecció no s’anava a aturar, però ara aquesta hospitalització tenia un altre final molt positiu per a mi, perquè tinc una nova vida per endavant”.
“És molt important començar la rehabilitació des de que et despertes a la UCI després del trasplantament. Això t’ajuda a expulsar i eliminar el moc que pugui quedar encara. També els trasplantats hem de moure com abans millor les cames i exercitar els músculs, i passar del llit al sofà, permetent que els nostres pulmons adquireixin poc a poc major capacitat i evitant perdre massa muscular degut a la medicació”, relata.
“En el moment que vaig començar a baixar al gimnàs del Reina Sofía on rebem rehabilitació respiratòria vaig començar a notar un canvi. Ja no sagnava per la boca com abans al realitzar qualsevol mínim esforç. Anava donant petits passos, que després van ser enormes. Al principi et fa mal tossir, moure les cames, però al final ho agraeixes”, destaca.
“Tot i que és inevitable pensar que tens quelcom estrany en el teu cos, que no saps com evolucionarà, és fonamental confiar en el personal sanitari perquè si ells et diuen que tot va bé és que és així”, afegeix.
Quan Patricia atén a aquest diari acaba de caminar onze quilòmetres. Tots els dies fa exercici. Li agradava molt l’esport abans de rebre el trasplantament i ara ha pogut recuperar aquesta afició, gràcies a un donant al qual li dóna un milió de gràcies. “El meu donant estarà orgullós de mi. Cuidaré d’aquest trasplantament i li donaré molta vida a aquesta vida que m’ha regalat”, assegura. A aquesta jove li agradaria seguir bé per tornar a treballar i a fer teatre. No es tanca portes. Només vol obrir-les.
Font: diariocordoba.com
Notícia traduïda per l’AMTHC
