El diagnòstic precoç del rebuig d’un òrgan trasplantat

El IV Congrés de la Societat Espanyola de Trasplantaments (SET) va posar de manifest la necessitat d’investigar en mètodes menys invasius i econòmicament més raonables que permetin detectar quan l’organisme rebutja l’òrgan trasplantat

L’objectiu primordial sobre la preservació de les funcions de l’òrgan d’un donant és, ara per ara, un dels principals reptes de la comunitat científica especialitzada en els trasplantaments. Fa tot just uns dies es va celebrar a Santander la IV edició del Congés Bianual de la Societat Espanyola de Trasplantaments (SET), i una de les sinergies entre tots els especialistes va ser la de buscar les millors eines per trobar un diagnòstic que faci front a les greus conseqüències del rebuig agut d’un òrgan.

setransplante-org

El director Philip Halloran de l’Institut del Trasplantament de la ciutat canadenca d’Alberta -a canadà- va elogiar Espanya per ser un dels països on més recerca i aportacions es fa sobre l’àrea dels trasplants. Halloran ho va dir en el marc d’una conferència impartida en el Congrés de Santander sobre “La firma mol·lecular en el rebuig del trasplant de l’òrgan sòlid”. I és que el seu equip d’investigadors treballen en trobar quins són els aspectes genètics que tenen els òrgans i teixits dels donants per saber amb antel·lació les possibilitats de competència i èxit -o fracàs- de l’operació.

Els diagnòstics eficaços i precoços són la clau per millorar la supervivència i l’estat de salut dels pacients, així com seguir tractaments dirigits amb major eficàcia i especificitat. Les greus conseqüències del rebuig agut de l’impelt poden causar al pacient inflamacions de les artèries i un rebuig crònic a l’òrgan, que el pot danyar permanentment a un llarg plaç. “AlloMap”, per exemple, és la tècnica novedosa no invasiva que s’està intentant aplicar en el seguiment del rebuig cardíac.

Comments are closed