El Sr. Josep Maria Martínez, com a president de l’Associació de Malalts i Trasplantats Hepàtics de Catalunya (AMTHC), vol fer públic el següent comunicat de premsa en relació a la reobertura del ja conegut ‘cas Abidal’.
A partir de la notícia apareguda el dia 30 de gener del 2019 sobre la reobertura de la investigació de la Fiscalia sobres les “suposades” irregularitats en el trasplantament de viu al jugador del F.C. Barcelona, Eric Abidal, i les referències i converses escoltades en el programa El Món de RAC1, conduït per Jordi Basté, el president d’aquesta Associació, així com tots els seus membres, volen expressar el següent:
Estat de la qüestió
Un trasplantament d’un òrgan vital no és més que “donar” una oportunitat de vida a algú que es troba en greu perill, malgrat la resta de tractaments, és a dir, es tracta d’una acció d’últim recurs.
El trasplantament d’òrgans sòlids pot ser a partir de donant cadàver, el més freqüent, o de donant viu, únicament per òrgans com el fetge o el ronyó, especialment aquest últim. Ambdós tipus de trasplantament tenen regulacions normatives i legals específiques i que sempre són d’obligat compliment.
La situació actual
Tots els organismes intervinents en el procés d’aquest trasplantament: l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), l’Hospital Clínic de Barcelona, el Jutjat de Barcelona responsable de vigilar el trasplantament de donant viu, i l’equip mèdic intervinent han indicat de manera reiterada i fefaent que han complert tots els tràmits i han obtingut tots els permisos necessaris, segons la normativa vigent, per procedir al trasplantament en les condicions habituals en què es vénen realitzant tots els trasplantaments a Catalunya i la resta d’Espanya.
Tot i així, i no només un cop, sinó en diferents ocasions, aquest tema ha estat tancat i reobert, per motius que mai han acabat d’aclarir-se i amb finalitats no ben explicades. En aquest moment, tornem a estar a les portes d’una nova tongada de manifestacions i suposicions que poden deixar a la ciutadania amb més dubtes que certeses.
I mentrestant?
Tots coneixem, i en els últims dies s’ha donat a conèixer als mitjans de comunicació, l’excel·lència del sistema català i espanyol de trasplantaments, així com el lideratge que se li reconeix a nivell mundial en aquest àmbit.
Catalunya, no obstant, no és capdavantera en donacions, donat que aquest últim any 2018 ha baixat la donació procedent de donant cadàver. Al respecte, poden haver-hi diverses explicacions, però no podem esperar res de bo si continuem tractant temes com el que ens ocupa, amb superficialitat i “a cop de titular”, perquè la notícia és una altra: la donació salva vides i el trasplantament és un acte mèdic d’últim recurs, que dóna resultats excel·lents.
És urgent reclamar sensibilitat en aquest tema, que hauríem de poder tractar amb responsabilitat, calculant les conseqüències negatives que una mala informació o una informació inexacta o potser parcial, no afavorirà el foment de la donació que és el que la societat realment necessita.
