El risc de rebuig en el trasplantament cornial es situa en menys d’un 5%, millorant els resultats de la queratoplàstia penetrant tradicional.
Els trasplantaments de còrnia s’han consolidat com a tècnica quirúrgica, millorant els resultats que s’obtenien amb la queratoplàstia penetrant tradicional. Aquesta és una de les conclusions que s’han presentat en un curs d’actualització dedicat a avenços en el tractament mèdic i quirúrgic de la còrnia i superfície ocular, organitzat per l’Institut Oftalmològic Fernández-Vega, a Oviedo.
Els trasplantaments lamel·lars o parcials de còrnia “han anat guanyant terreny en els últims anys, en detriment dels empelts penetrants, fins al punt que el 90% dels quals es realitzen en l’actualitat en el nostre institut són del primer tipus”, segons José F. Alfonso Sánchez, director del curs juntament amb Jesús Merayo, ambdós oftalmòlegs del citat institut.
Si bé en els trasplantaments penetrants s’extreu tota la còrnia, opció necessària quan totes les capes estan danyades, en el cas dels trasplantaments lamel·lars es treballa per seccions, actuant sobre les capes més superficials o anteriors, que són l’epiteli i l’estroma, o sobre les més profundes, és a dir, l’endoteli, segons la zona danyada.
El suport del banc de teixits
“El principal avantatge dels trasplantaments lamel·lars és un índex de rebuig, que actualment es situa per sota del 5%”, afegeix F. Alfonso, “mentre que en el cas dels trasplantaments penetrants el risc als 10 anys és del 40%. A més, la rehabilitació visual que obté el pacient és molt més precoç”. La dificultat pel cirurgià és que “amb els trasplantaments lamel·lars treballem amb micres d’espessor, per això la corba d’aprenentatge és més llarga. Al nostre centre ja portem temps realitzant-los amb molt bons resultats”.
Els bancs de teixits han estat un element clau en la millora de les queratoplàsties, en particular dels trasplantaments lamel·lars, “donat que permeten preparar en les millors condicions els teixits que anem a implantar”, ha indicat José F. Alfonso. Segons van subratllar els professionals en aquesta trobada, és fonamental realitzar un estudi complet de la còrnia del donant, emprant microscopis adequats per a la seva valoració.
El número de queratoplàsties realitzades ha augmentat significativament en els últims anys, evolució lligada a l’envelliment de la població, el qual es relaciona amb major índex de malalties degeneratives, i també per la necessitat d’abordar les alteracions derivades de la cirurgia de les cataractes, un tipus d’intervenció que “pot donar lloc a un patiment de les cèl·lules de l’endoteli i que també ha anat en augment en els últims anys”.
Amb la utilització de pròtesi de polimetil metacrilat (PMMA), per exemple, s’està veient que milloren els resultats aconseguits amb el trasplantament, en casos seleccionats. “Es disposava ja d’endoqueratopròtesi per a trasplantaments penetrants, però ara hem dissenyat una pròtesi per a trasplantaments lamel·lars amb la qual estem duent a terme un assaig clínic amb 10 pacients, sent els resultats inicials molt satisfactoris. Ha estat una de les novetats que hem presentat i ha tingut molt bona acceptació”, ha indicat Merayo.
Associant aquesta peça de PMMA al trasplantament, el que s’evita és la perforació de l’ull. “Deixem la capa més profunda, és a dir, l’endoteli complet i sobre ella situem la pròtesi, damunt de la qual col·loquem la còrnia del banc d’ulls. Amb això, evitem el contacte de la còrnia donant amb la càmera anterior de l’ull. Amb aquesta estratègia comprovem que es redueix significativament la inflamació i l’índex de fracàs”, explica F. Alfonso.
La utilització de còrnies artificials i de cultius cel·lulars és una altra de les àrees innovadores en l’abordatge cornial. Sobre les cèl·lules mare, els professionals han subratllat la utilitat d’empeltar aquestes cèl·lules mare presents en l’epiteli (extretes de l’ull no afecte i bé d’un donant) per millorar els resultats en patologia de la superfície de la còrnia.
Sèrums regeneratius
Un altre dels elements de millora en l’abordatge d’aquest tipus de patologia i que encara no és ben conegut entre els oftalmòlegs és el sèrum autòleg enriquit amb plaquetes, conegut per les sigles PRGF, que ha demostrat propietats regeneratives molt importants en la patologia de la superfície ocular, tant de la conjuntiva com de la còrnia. “S’utilitza en tres presentacions: col·liri, membrana o coàgul, per disposar de diferents opcions segons la patologia que es tracti, amb una formula que elimina els factors immunològics perjudicials que poden afavorir la inflamació”. Així mateix, els oftalmòlegs han analitzat les millores diagnòstiques i terapèutiques disponibles per a l’abordatge de tumors de superfície ocular.
Font: diariomedico.com
Notícia traduïda per l’AMTHC
