Avancen en la realització d’assajos de trasplantament de microbiota vaginal

Aquesta tècnica ajudaria a proporcionar el primer tractament curatiu restaurador de la vaginosi bacteriana, la qual s’associa a un major risc d’infeccions de transmissió sexual, càncers del tracte reproductiu o part prematur.

Els investigadors de Johns Hopkins (Estats Units) han donat el primer pas per a la realització d’assajos de trasplantament de microbiota vaginal (VMT), el que ajudaria a proporcionar el primer tractament curatiu restaurador de la vaginosi bacteriana, la qual s’associa a un major risc d’infeccions de transmissió sexual, càncers del tracte reproductiu o part prematur.

Inspirat per l’èxit del trasplantament fecal i publicat a la revista Frontiers in Cellular and Infection Microbiology, l’objectiu del treball és garantir que VMT transfereixi només els microbis beneficiosos, i no els possibles patògens.

“A la disbiosi intestinal, els trasplantaments fecals de donants sans han demostrat un enorme èxit en la restauració de la diversitat bacteriana, amb beneficis positius per a la salut”. Per això, els investigadors s’han preguntat si podrien els trasplantaments de fluids vaginals restaurar el monocultiu protector de ‘Lactobacillus’ en pacients amb vaginosi bacteriana.

“Existeix evidència epidemiològica significativa que la transferència de microbiota vaginal ja passa, per exemple, entre dones que tenen sexe amb dones. Però abans que es realitzin assajos clínics de VMT, primer hem de determinar com avaluar a les donants per trobar aquelles amb un risc mínim de patògens transmissibles i una microbiota vaginal òptima pel trasplantament”, han explicat els experts.

Per això, han dissenyat un enfoc de detecció universal pels donants de VMT, que van posar a prova en una petita mostra de 20 dones sanes d’entre 23 i 35 anys. L’examen consisteix en un qüestionari mèdic amb analítica de sang, orina i líquid vaginal. A més de verificar l’exposició a les infeccions de transmissió sexual i d’un altre tipus, l’anàlisi de les mostres va permetre a l’equip correlacionar l’estructura de la comunitat bacteriana vaginal amb la funció.

Els resultats han donat suport una jerarquia de proves, en què les mostres no aptes es poden descartar amb proves barates però segures. A més, segons els investigadors, les proves confirmatòries més costoses i prolongades, com els controls de seguretat addicionals i la classificació de dosi de ‘Lactobacillus’, es poden reservar pels donants més prometedors.

“El que constitueix el perfil bacterià del donant ‘ideal’, i si això depèn del receptor, són preguntes obertes. Però aquest estudi pilot proporciona algunes idees. Per exemple, les mostres de fluids vaginals dominats per l’espècie ‘Lactobacillus L. Crispatus’ van tendir a tenir un major contingut d’àcid lacti protector, un pH més baix i una major funció de barrera contra el VIH, d’acord amb estudis previs”, han explicat.

Un cop que s’hagi identificat a un donant segur emprant aquest protocol, podria donar en múltiples ocasions adequadament seleccionades. “La idea d’un ‘súper donant’ sense infeccions passades o actuals identificades i amb una microbiota favorable dominada per ‘Lactobacillus’ és una que hauria d’explorar-se”, han conclòs els experts.

 

Font: heraldo.es

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed