Alemanya busca vies per augmentar la donació d’òrgans

El ministre de Salut alemany, Jens Spahn, vol que els alemanys es converteixin automàticament en donants d’òrgans. Una manera de lluitar contra el baixíssims índexs de trasplantaments d’òrgans al país.

La xifra de donants d’òrgans a Alemanya disminueix des de fa anys. Segons la Fundació Alemanya pel Trasplantament d’Òrgans, el nombre de donants el 2017 va ser de 797. Tot i que el 2018 va augmentar a 955, encara no és suficient: a Alemanya, prop de 9.400 persones estan greument malaltes i segueixen esperant el trasplantament d’un òrgan.

Segons el nou projecte de llei del ministre de Salut alemany, Jens Spahn (CDU), els alemanys que no hagin rebutjat la donació d’òrgans explícitament, haurien de convertir-se en possibles donants. A principis d’abril va donar a conèixer el seu projecte de llei a Berlin. Segons el ministre, qui rebutgi la donació d’òrgans pot fer-ho constar en un registre, però qui no ho faci ni prengui cap decisió, seria registrat com a possible donant. La decisió pot modificar-se en tot moment.

Quines són les crítiques?

Les crítiques van dirigides sobretot al ministre Spahn per part de les organitzacions de protecció al pacient: “Si s’imposa la solució del donant automàtic, no podrà parlar-se més de donació d’òrgans, perquè les donacions són sempre voluntàries”, va declarar Eugen Brysch, de la Fundació Alemanya per a la Protecció dels Pacients, al diari alemany Die Welt

També l’experta en salut del partit Els Verds, Kirsten Kappert-Gonther, va criticar la iniciativa de Spahn. El problema no és la manca de suport en la població: “Els potencials donants d’òrgans rarament són identificats i reportats, i el sistema de consentiment presumpte no canviaria això”, va dir.

Christine Aschenberg-Dugnus, portaveu de política sanitària del grup parlamentari dels liberals (FDP), també va criticar l’opció del consentiment presumpte, perquè no tindria en compte el dret d’autodeterminació. L’Església Catòlica és partidària d’aquesta variant.

Quines són les noves mesures del Ministeri de Salut?

El Ministeri de Salut va desenvolupar un projecte de llei per augmentar el nombre de donacions d’òrgans a través d’una millor retribució als hospitals.

A més, planegen introduir a un comissionat de trasplantaments. Des del 2012, a cada hospital on es realitzen donacions d’òrgans s’ha de designar a un d’aquests responsables.

Les clíniques més petites han de comptar amb el suport de metges experts en el tema. Sobretot, els possibles donants d’òrgans hauran de ser millor reconeguts i reportats. Per això, el Ministeri de Salut introduirà un sistema nacional d’informació.

“Els hospitals estan obligats a presentar dades anònimes al centre de coordinació, que possibilita l’anàlisi de totes les morts amb dany cerebral primari i secundari”, afirma el ministeri al seu web.

La Fundació Alemanya pel Trasplantament d’Òrgans actuarà com a oficina de coordinació i assessorarà també l’optimització dels procediments hospitalaris. Addicionalment, es planeja una millor atenció als familiars.

Quines regulacions legals existeixen a Europa?

La donació d’òrgans s’organitza de forma diferent en els diversos països d’Europa. Les regulacions legals determinen quan i sota quines circumstàncies es poden retirar els òrgans d’una persona morta.

A Alemanya, el sistema de consentiment voluntari ha estat en vigor des del 2012. Això significa que l’extracció d’un òrgan només és possible si la persona ha donat el seu consentiment. Cada persona rep informació de la seva asseguradora de salut a partir dels 16 anys d’edat, per a què pugui conèixer a fons el tema i prendre una decisió.

En la interpretació més estreta del sistema de consentiment voluntari, el mort ha d’haver consentit la donació d’òrgans en vida. Si no existeix un consentiment per escrit, els familiars poden decidir. Aquesta interpretació més àmplia d’aquest sistema és la que s’aplica, per exemple, a Grècia, Gran Bretanya, Dinamarca i Suïssa.

L’opció consentiment presumpte, d’altra banda, s’aplica a països com França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Àustria, Portugal, Espanya i Hongria: si el mort no ha deixat registre, en vida, del seu rebuig a la donació d’òrgans, els seus òrgans poden ser retirats per a un trasplantament. A falta d’una decisió de la persona morta, en països com Bèlgica, Estònia, Finlàndia, Lituània i Noruega, els familiars poden oposar-se a la donació.

A principis d’any, els Països Baixos van esmenar la seva Llei de Donació d’Òrgans i van declarar donant d’òrgans a cada persona adulta. Si algú mor a l’estranger, s’apliquen les normes del país respectiu.

Quins són els requisits per a una donació d’òrgans?

A més del consentiment del difunt o els seus familiars, també s’han de considerar els aspectes mèdics. Només les persones amb mort cerebral poden donar òrgans. Un mort pot convertir-se en donant quan la funció general del cervell, cerebel i tronc cerebral és irreversible i això ha estat confirmat per dos metges.

En la majoria dels morts, el primer que té lloc és una aturada cardíaca, pel que la donació d’òrgans només és una opció per a uns pocs. A diferència de la donació d’òrgans, la de teixits pot realitzar-se fins a tres dies després de la denominada mort clínica.

 

Font: dw.com

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed