El pròxim mes d’octubre celebrarem que ja fa gairebé 40 anys que tenim la Llei 30/1979 del 27 d’octubre, sobre l’extracció i el transplantament d’òrgans
El 6 de novembre de l’any 1979 el Govern espanyol, liderat llavors per Adolfo Suárez, publicava oficialment la llei sobre els trasplantaments i les donacions al Boletín Oficial del Estado (BOE). Quedava així establert un marc legal de protecció dels drets dels donants i els receptors, igual que altres requisits per garantir el compliment dels principis bàsics que han de tenir els processos de donació i trasplantament. Aquesta regulació legal va permetre que Catalunya, amb una tradició important en l’àmbit del trasplantament (ja que va dur a terme el primer trasplantament renal de l’Estat l’any 1965) fos també pionera no tan sols en els altres tipus de trasplantament d’òrgans (1983, ronyó-pàncrees; 1984, fetge i cor; 1990, pulmó), sinó també en un model organitzatiu que després s’estendria a tot l’Estat.
La Llei 30/1979, de 27 d’octubre, consta de 7 articles:
- Article 1. La cessió, extracció, conservació, intercanvi i trasplantament d’òrgans humans, per ser utilitzats amb fins terapèutics, només es poden realitzar d’acord amb el que estableixen aquesta Llei i les disposicions que es dictin.
- Article 2. No es pot percebre cap compensació per la donació d’òrgans, ni s’ha d’exigir al receptor cap preu per l’òrgan trasplantat.
- Article 3. El Ministeri de Sanitat i Seguretat Social ha d’autoritzar expressament els centres sanitaris en què es pugui efectuar l’extracció d’òrgans humans.
- Article 4. L’obtenció d’òrgans procedents d’un donant viu es pot realitzar si es compleixen algunes condicions, com per exemple: que el donant sigui major d’edat; que gaudeixi de plenes facultats mentals i hagi estat prèviament informat; que hi atorgui el consentiment de forma expressa, lliure i conscient, davant l’autoritat pública; que el destí de l’òrgan extret sigui trasplantar-lo a una persona determinada, amb el propòsit de millorar substancialment la seva esperança o les seves condicions de vida; o bé que es garanteixi l’anonimat del receptor.
- Article 5. Alguns punts d’aquest article resumeixen que: l’extracció d’òrgans dels difunts s’ha de fer amb la comprovació prèvia de la mort; que l’extracció d’òrgans o altres peces anatòmiques de difunts es pot realitzar amb fins terapèutics o científics -si no ho va deixar especificat al seu moment-; i que les persones que morin en accident es consideren, així mateix, com a donants, si no consta oposició expressa del difunt.
- Article 6. El responsable de la unitat mèdica en què s’hagi de realitzar el trasplantament només pot donar la seva conformitat si es compleixen uns requisits determinats, entre els quals: que el receptor sigui plenament conscient del tipus d’intervenció que s’ha d’efectuar i de les conseqüències.
- Article 7. L’últim punt de la llei tracta sobre les facilitats que hi ha d’haver a l’hora de formar organitzacions de trasplantats i donants en totes les comunitats autònomes i a nivell nacional; així com també col·laborar amb entitats internacionals que facin una circulació ràpida d’òrgans per a trasplantament.
