El trasplantament consisteix en la substitució d’un òrgan (o teixit) deteriorat per un altre que funciona correctament. És un tractament que en alguns casos serveix per millorar la qualitat de vida de les persones però, en molts altres, constitueix la única esperança de vida. Com que no hi ha trasplantament sense donació, us deixem una llista de les 12 coses que, des de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), considerem que tots hauríem de saber sobre la donació d’òrgans.
- La donació és un acte altruista i solidari sense cap contraprestació
La donació d’òrgans i teixits és un acte voluntari, altruista, solidari, generós, confidencial, gratuït i sense ànim de lucre, de manera que no és possible obtenir compensació econòmica ni de cap tipus per la donació de cap part del cos humà.
- Pots disposar d’un carnet de donant, encara que no sigui necessari
La llei espanyola (Llei 30/1979 y RD 1723/2012) de donació és de consentiment presumpte, és a dir, tots som donants si en vida no hem expressat el contrari. Si es vol evidenciar la voluntat de ser donant existeixen diferents opcions: (1) el carnet de donant, (2) indicar-ho a “La Meva Salut” o (3) deixar constància al document de voluntats anticipades. Independentment del grau de validesa legal d’aquestes opcions, normalment serà la família del possible donant qui finalment donarà el consentiment la donació. Per aquest motiu, a més d’evidenciar la teva decisió, és important comunicar la teva voluntat de ser donant als teus éssers estimats, de manera que ells tinguin coneixement de la teva decisió per si, arribat el cas, haguessin de comunicar-ho al personal de l’hospital.
- Hi ha dos tipus de donants: el donant viu i el donant cadàver
El donant cadàver és aquell on la donació es produeix després de la mort cerebral o la mort en asistòlia (aturada cardíaca), causades principalment per un ictus, un traumatisme o una anòxia cerebral i succeïdes generalment en un entorn hospitalari. D’altra banda, els donants vius són generalment familiars o persones molt properes al receptor que decideixen cedir-li, de forma desinteressada, un òrgan (un ronyó) o una part d’ell (un lòbul del fetge).
- El diagnòstic de mort encefàlica no admet possibilitat d’error
Una de les raons per negar-se a la donació està relacionada amb la falsa creença que hi ha la possibilitat d’extreure els òrgans abans de la confirmació del diagnòstic de la mort. La desinformació i la confusió sobre el concepte de mort encefàlica reforcen aquesta falsa creença, però la mort encefàlica, a l’igual que la mort per aturada cardíaca, és una situació irreversible, definida clínica i legalment. El diagnòstic de mort encefàlica l’han de realitzar, d’acord amb el que estableix la Llei, tres metges diferents, cap d’ells de l’equip de coordinació hospitalària de trasplantaments. El diagnòstic de mort en asistòlia també es realitza d’acord amb el que estableix la Llei, constatant de forma inequívoca l’absència de circulació i respiració espontània.
- La prioritat és sempre salvar la vida de la persona, tot i haver dit que volia ser donant
Desprès d’haver fet tots els esforços possibles per salvar la vida de la persona i la situació avança cap a un estat irreversible amb mort imminent, l’equip mèdic que ha tractat el pacient avisa al coordinador hospitalari de trasplantaments, el professional que valorarà la possibilitat real de donació i la voluntat de donació, a través de l’entrevista amb la família del possible donant, i que gestiona i organitza tot el procés de donació.
- Tothom pot ser donant
Ni l’edat, ni el sexe, ni la condició social o l’estat de salut descarten a priori una potencial donació d’òrgans. Encara que hi ha determinades situacions o patologies que contraindiquen la donació, cada cas s’estudia i es valora de manera individualitzada. Així, serà l’equip mèdic que ha portat al pacient i el coordinador de trasplantaments de l’hospital els que determinaran la validesa i viabilitat dels òrgans del possible donant, de forma prèvia a l’entrevista familiar.
- Cap de les grans religions s’oposa a la donació d’òrgans
La gran majoria de les religions, com demostren diferents autors, a través de l’estudi de les escriptures o les declaracions i escrits dels seus responsables, es mostren a favor i són partidàries de la donació i el trasplantament d’òrgans. El cristianisme, l’islam, el judaisme, el budisme o l’hinduisme es mostren a favor de la donació d’òrgans. Només algunes religions minoritàries s’han mostrat en contra o no s’han posicionat clarament a favor de la donació d’òrgans.
- Un donant pot salvar la vida de fins a 8 persones
Els òrgans que es poden donar són els ronyons, el fetge, el cor, els pulmons, el pàncrees i l’intestí. Aquests 8 òrgans, en casos de donants ideals, permeten realitzar 8 trasplantaments i salvar la vida a la majoria d’aquests receptors. A més dels òrgans, els teixits (conjunt de cèl·lules amb funcions similars) també es poden donar i trasplantar. La còrnia, la pell, els ossos, tendons i músculs, les vàlvules cardíaques i les artèries o venes, probablement no salven vides però les milloraran considerablement.
- Després de la donació, el cos no queda desfigurat
L’extracció d’òrgans i teixits, que es fa en condicions estèrils i en una sala d’operacions apropiada, és una operació practicada per un equip mèdic i d’infermeria qualificat. El cos no queda desfigurat i sempre es tracta amb el màxim respecte.
- L’assignació dels òrgans està basada en aspectes clínics i geogràfics
El trasplantament requereix rapidesa per garantir que els òrgans donats estiguin en les millors condicions, per això tindrà prioritat el pacient que es trobi en la mateixa zona geogràfica en la qual estigui el donant. Els aspectes clínics com la situació en llista, la gravetat o la compatibilitat donant-receptor determinaran la selecció del receptor. Hi ha una situació en llista, la Urgència 0, que significa prioritat nacional. Vol dir que la gravetat dels pacients que arriben a aquesta situació és tal, que la seva vida corre perill, i el primer òrgan compatible que aparegui en qualsevol part de l’Estat, independentment del lloc on es trobi, anirà per a aquest pacient.
- Estem en el millor lloc del món si necessitem un trasplantament
L’any 2016, Catalunya va superar, per primer cop, la barrera dels 1000 trasplantaments d’òrgans anuals, el que representa una taxa de 135 trasplantaments per milió de població, xifra que no té cap país del món i potser només està a l’abast d’unes poques regions. Aquests bons resultats han estat possibles gràcies a 315 donants morts i 148 donants vius, a l’elevada efectivitat d’aprofitament dels òrgans, al model organitzatiu i l’intercanvi d’òrgans amb altres CCAA. Si ens referim al global d’Espanya, amb una taxa superior als 43 donants per milió de població, no hi ha país que ho superi. Els 2018 donants cadàver i 371 donants vius del 2016, han permès trasplantar més de 4800 persones, tot un èxit i una referència mundial.
- No és compatible donar els teus òrgans i el cos a la ciència
Si t’estàs plantejant ser donant d’òrgans o donar el teu cos a la ciència, hauràs de triar entre una d’aquestes dues opcions, ja que no són compatibles. Per donar el cos a la ciència, t’has de dirigir a alguna de les facultats de medicina.
Font: trasplantament.gencat.cat
Autors: Jorge Twose, comunicació i promoció de la donació de l’OCATT, i Maria Bodí, Cap de Servei de la Unitat de Cures Intensives i Coordinadora Hospitalària de Trasplantaments de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona
