Aquest servei del centre sanitari col·labora amb l’Organització Nacional de Trasplantaments per sensibilitzar i informar sobre com ser donant.
Sensibilitzar i facilitar la donació d’òrgans i teixits als pacients d’Urgències de l’Hospital San Agustín. Amb aquest objectiu, dins d’aquest servei hospitalari s’ha creat un grup de treball que col·labora amb l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), per establir unes pautes de treball multidisciplinari que permetin als professionals d’Urgències fomentar les donacions i contribuir amb això a salvar més vides.
“Aquesta tasca intenta afavorir que tota la població que vulgui ser donant d’òrgans pugui fer-ho, que el fet d’estar en un hospital comarcal no li anul·li aquesta possibilitat, o que si mai se l’havien plantejat, dins de la situació tan difícil en la qual es troben, poden buscar un final de vida que doni vida a una altra gent”, explica la cap del Servei d’Urgències de l’Hospital San Agustín, Mercedes Albuerne.
La implicació dels serveis d’Urgències en aquesta iniciativa respon “a la major demanda de donacions davant de l’augment de trasplantaments” i s’emmarca dins del conveni col·laboració aconseguit fa uns anys entre l’Organització Nacional de Trasplantaments i la Societat Espanyola de Medicina d’Emergència (SEME). Un acord que considera que els professionals d’urgències són un dels pilars fonamentals en la identificació i derivació de possibles donants a les unitats de cures intensives. “L’ONT havia vist en principi que els pacients que eren donants ho eren perquè morien en una UVI, però hi havia molts pacients a Urgències la situació dels quals era per desgràcia catastròfica i irreversible cap a una mort encefàlica que potser perdien l’opció de donar”.
Per començar a dur a terme aquesta tasca des del Servei d’Urgències del San Agustín va ser necessari formar als professionals, desenvolupar una estructura i posar en marxa procediments amb els quals abans no es comptava. “El nostre grup de treball d’Urgències està integrat per metges del servei. Elles estan fent una formació més específica, per després poder fer més formació en cascada amb la resta del servei”, apunta Albuerne.
Diàleg amb les famílies
Dotar-se d’eines de comunicació i millorar la seva formació en tècniques de manteniment del pacient són els dos aspectes més destacats d’aquesta formació específica. Quant a la part comunicativa, l’aprenentatge es centra en l’atenció i el diàleg amb les famílies del pacient, practicant les entrevistes per a la possible donació. “Són entrevistes complicades en les quals en un moment molt complex els hi estàs sol·licitant la presa de decisions en molt poc espai de temps”, explica Ana Municio, coordinadora del grup.
El primer pas és “tenir clar que l’evolució del pacient és cap a una mort encefàlica”. Després, en aquesta situació tan delicada “els metges d’Urgències hem de ser clars, honestos, sincers i prudents. Hem de parlar amb ells d’una manera directa sobre la situació del pacient”, indica Luisa Piña. “A Urgències solem oferir-los sempre un ingrés a la UCI però s’ha de deixar clar que no es fa perquè hi hagi possibilitats de recuperació, sinó només de cara a una possible donació i fins que es pugui fer el trasllat a l’HUCA que és l’únic hospital d’Astúries on es realitzen les extraccions”, afegeix. La valoració que concreta que cap tractament pot salvar la vida a aquests pacients és multidisciplinari, “generalment es parla amb neurocirurgia perquè son pacients amb lesions cerebrals catastròfiques”.
Quelcom molt important és també “explicar a les famílies que han decidir donar els òrgans del seu ésser estimat que sempre poden revocar aquesta decisió”, destaquen.
La segona part de la formació es centra en les cures orientades a la donació. És a dir, “com ha de ser el tractament d’aquell pacient per preservar els òrgans en condicions òptimes per a la donació”, apunta Municio.
El perfil del donant
El tipus de pacient al qual a l’Hospital San Agustín se li pot oferir com a cures al final de la vida ser donant és “aquell pacient que presenta una lesió cerebral catastròfica i que vagi a evolucionar a mort encefàlica”, indica Mercedes Albuerne. Els casos solen donar-se en la seva majoria traumatismes cranials molt severs, hemorràgia cerebral massiva, un accident cerebrovascular isquèmic. Quant a l’edat, “no hi ha límit, tots podem donar”, conclou Mercedes Albuerne.
Font: elcomercio.es
Notícia traduïda per l’AMTHC
