Un equip d’investigadors europeus de trasplantament de ronyó va desenvolupar i va validar un conjunt de gens, amb base en l’ARNm que es troba a la sang perifèrica, que pot identificar a pacients amb símptomes de rebuig pels anticossos en els trasplantaments de ronyó.

El rebuig mitjançat per anticossos, una de les principals causes de fracàs del trasplantament de ronyó, es diagnostica actualment mitjançant avaluació histològica de biòpsies invasives dels al·loempelts. Actualment, no hi ha disponibilitat de biomarcadors no invasius exactes i del 10 al 20% dels rebutjos romanen sense ser detectats, el que condueix a la fallida de l’empelt, la reiniciació de la diàlisi i la necessitat de repetir el trasplantament.

Per identificar possibles biomarcadors de rebuig, els investigadors de la KU Lovaina (Bèlgica) i els seus col·laboradors, van realitzar un estudi de tot el genoma (GWAS) per identificar diferències en les molècules d’ARN entre 117 pacients amb i sense símptomes de rebuig renal, després del trasplantament. En la segona fase de l’estudi, les diferents molècules d’un grup independent de 183 pacients van ser processades en un model matemàtic. El biomarcador final consta de vuit molècules d’ARN que es van mesurar amb una tècnica de RT-PCR. En la tercera fase, el biomarcador va ser validar en 387 pacients en quatre hospitals acadèmics europeus.

Les mostres de sang per a la investigació es van recollir prospectivament dels participants a l’estudi BIOMARGIN en el moment de les biòpsies d’al·loempelt renal, entre juny del 2011 i agost del 2016. BIOMARGIN (Limoges, França) va ser un projecte d’investigació col·laborativa europea de quatre anys, que va començar el març del 2013. El consorci va reunir a 13 socis complementaris, incloses tres petites i mitjanes empreses, una empresa de transferència/gestió de tecnologia, cinc laboratoris acadèmics i quatre hospitals universitaris de quatre Estats Europeus Membres (França, Bèlgica, Alemanya i Suècia).

Els resultats obtinguts durant la fase inicial de l’estudi van servir per identificar un assaig de vuit gens (CXCL10, FCGR1A, FCGR1B, GBP1, GBP4, IL15, KLRC1, TIMP1) en mostres de sang de 49 casos amb i de 134 casos sense rebuig mitjançat per anticossos. En la cohort de validació, aquest assaig de vuit gens va discriminar entre 41 casos amb i 346 casos sense rebuig mitjançat per anticossos d’una bona exactitud diagnòstica. L’exactitud diagnòstica de l’assaig de vuit gens es va mantenir tant en el moment de la funció estable de l’empelt com de la disfunció de l’empelt, durant el primer any i també més tard després del trasplantament.

“El rebuig pels anticossos HLA sovint té greus conseqüències”, va dir l’autor principal, el Dr. Maarten Naesens, professor de nefrologia en la KU Lovaina. “Les proves tradicionals per avaluar la funció dels ronyons trasplantats, sovint només poden identificar el rebuig quan ja és crònic i irreversible. Gràcies al nostre biomarcador, podem detectar el rebuig amb molt més temps i amb una simple analítica de sang. Degut a que la prova és menys invasiva, la podrem realitzar més sovint que les biòpsies actuals”.

“En principi, la nostra prova de rebuig d’anticossos ha estat suficientment validada per a la seva comercialització”, va dir el Dr. Naesens. “Aquest és el següent i necessari pas per poder oferir la prova als pacients. Amb la prova, els pacients que no tenen rebuig d’anticossos ja no hauran de sotmetre’s a una biòpsia. El biomarcador també ajudarà a detectar el rebuig més aviat i ajudarà a la cerca de millors medicaments contra el rebuig per anticossos”.

El panel de vuit gens es va descriure en l’edició online de l’1 d’agost del 2019 de la revista EbioMedicine.

 

Font: labmedica.es

Notícia traduïda per l’AMTHC