“Tractar bé la insuficiència cardíaca evita recórrer a trasplantaments de cor”

L’especialista gallega, originària de Cea, acaba de ser designada com una de les dones líders en el món en trasplantament cardíac.

Marisa Crespo Leiro (Santrós-Cea-Ourense, 1961) acaba de ser designada com una de les dones líders en el món en trasplantament cardíac. Ho ha estat a través de la revista científica Circulation en un article publicat pel qual està considerat com una absoluta referència en l’àrea, Shaaron A. Hunt. “La veritat és que em fa molta vergonya”, admet ruboritzada i atribueix el mèrit a la seva amistat amb Hunt, amb qui va col·laborar. No obstant, la realitat és que ha convertit la Unitat d’Insuficiència Cardíaca i Trasplantament Cardíac, que dirigeix al CHUAC d’A Corunya, en un exemple a seguir a Espanya i al món. També va coordinar el registre europeu de pacients amb insuficiència cardíaca.

La insuficiència cardíaca s’està convertint en una de les majors amenaces per a la salut. Es deu al cada cop major envelliment de la població?

Sí, però també perquè ara es sobreviu a malalties que abans no tenien tractament, com l’infart. El pacient sobreviu, però el seu cor queda danyat i, a la llarga, qualsevol causa que li produeixi una alteració fa que es debiliti i pugui desenvolupar amb el temps una insuficiència cardíaca.

Anem llavors cap a un augment considerable de la malaltia. Ha de preocupar-nos?

Totalment, perquè és un greu problema sanitari. Molts dels pacients amb insuficiència cardíaca tenen més mortalitat que molts càncers i la gent no ho percep així.

Parlem d’una malaltia molt complexa?

Sí, perquè cap pacient és igual a un altre. Cadascun té una etiologia diferent. De vegades es produeix per un problema de les vàlvules, que no s’obren o tanquen bé; altres d’alteracions congènites en l’estructura de l’òrgan; altres són problemes d’arítmies o del múscul cardíac… En cada cas el primer que s’ha de fer és tractar la causa.

La sanitat pública està preparada per fer front a aquest repte?

Ja hi estem. El més important, abans que res, és prevenir qualsevol factor de risc. Després, reconeixent cada estadi de desenvolupament de la malaltia, és important aplicar els tractaments adequats a cada cas per evitar que s’avenci cap a la següent fase de la malaltia. La bona notícia és que cada cop hi ha més tractaments, pel que la clau està en diagnosticar als pacients correctament o aplicar-los les teràpies adequades en cada cas.

Una atenció adequada de la insuficiència cardíaca evita recórrer a un trasplantament de cor?

Quan jo vaig començar com a resident, el trasplantament era l’única alternativa per a la insuficiència cardíaca, però amb el temps han aparegut molts tractaments que han permès que pacients que se’ns enviaven per a trasplantaments puguem retardar-los l’operació, i fins i tot que no sigui necessari. Una bona atenció en insuficiència cardíaca evita el trasplantament, perquè tu tens ara moltes possibilitats de tractar-lo abans de recórrer al cor d’un donant.

A Espanya la donació d’òrgans és alta respecte a d’altres països, però s’està recorrent cada cop en major mesura als cors artificials?

A Espanya encara fem molts trasplantaments, més que cors artificials, però hi ha llocs al món on gairebé es fan meitat i meitat. El nostre hospital és dels que més cors artificials implanta a Espanya. L’any passat es van posar cinc, però enfront a 25 trasplantaments que, per ara, segueixen sent la millor opció. El cor artificial queda per a pacients que tenen contraindicacions per a un trasplantament o com a pont a l’espera de rebre un òrgan.

 

Font: lavozdegalicia.es

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed