Quan el fetge està massa danyat per realitzar les seves funcions, només queda una possibilitat: el trasplantament. Aquest consisteix en substituir el fetge malalt per un fetge sa, procedent (la majoria de les vegades) d’un donant que té mort cerebral.
Per saber qui pot beneficiar-se d’un trasplantament, s’han de respondre dues preguntes:
1) Està justificat el trasplantament?
En quins casos es justifica un trasplantament de fetge?
Es considera justificat un trasplantament de fetge quan ja no pot complir les seves funcions vitals:
- En cas de cirrosi avançada (cirrosi descompensada).
- En caso de càncer de fetge.
2) Qui té prioritat?
Donat que no hi ha suficients trasplantaments, és necessari establir prioritats: les persones més greument afectades van abans que les que poden esperar. Però per a què la intervenció tingui possibilitats d’èxit, l’estat general del pacient ha de permetre l’operació: una insuficiència hepàtica massa greu augmenta el risc de complicacions operatives i post-operatòries i, per tant, les possibilitats de supervivència… Es considera que ha d’intentar-se el trasplantament si les possibilitats de supervivència als 5 anys almenys del 50%.
En molts països, el criteri principal emprat per prioritzar el trasplantament en cas d’insuficiència hepàtica és la puntuació del Model per a Malaltia Hepàtica en Etapa Terminal (MELD, en les seves sigles en anglès), que integra diversos paràmetres i els creua amb l’origen de la cirrosi. Però aquesta puntuació MELD no ho diu tot. Pot, i ha de, també complementar-se amb l’assessorament d’experts, tenint en compte criteris específics.
Una llarga espera… i de vegades una sortida de la llista d’espera
Algunes persones, fins i tot en cirrosi descompensada, tenen dificultats per accedir al trasplantament perquè altres pacients es troben en una situació pitjor que la d’ells.
El temps dedicat a la llista d’espera és variable, però pot durar un any o més. Per suposat, el seguiment cautelós d’aquestes persones és essencial (tomografia computeritzada i ressonància magnètica cada tres mesos). Si la seva situació empitjora, es converteixen en prioritat a la vegada.
Però amb els nous tractaments per a l’hepatitis C, pot tenir lloc un altre fenomen: algunes persones elegibles per a un trasplantament de fetge i que han aconseguit desfer-se del virus veuen que la seva situació millora fins al punt que ja no són considerats. Com a candidats per a trasplantament i deixar la llista d’espera.
Estratègies per fer front a l’escassetat
Per fer front a l’escassetat de trasplantaments procedents de persones en mort cerebral, diverses estratègies són possibles. Degut a la gran capacitat de regeneració del fetge, una part del fetge pot prendre’s d’un donant viu, o un fetge pot dividir-se entre dos receptors…
- El donant viu
És possible dividir un fetge en dues parts i implantar cadascuna d’aquestes parts en un receptor diferent. Malauradament, aquesta biparticipació rara vegada és possible en dos adults: la part del fetge esquerre, molt petita, pot empeltar-se de manera efectiva només en un nen o en un adult molt petit.
- El trasplantament en cadena
En cas de malaltia neurològica hereditària relacionada amb el fetge, es pot realitzar un trasplantament “dominó”. Una persona amb aquesta malaltia ha de beneficiar-se en última instància d’un trasplantament. Però el seu propi fetge, tot i que té l’anomalia genètica, alhora pot implantar-se en una altra persona que necessita un trasplantament amb urgència. La malaltia pot aparèixer en el receptor, però només molts anys després.
- El donant positiu pel virus de l’hepatitis C
Ara, amb l’espectacular progrés dels tractaments de l’hepatitis C, és possible trasplantar fetges que són donants positius en anticossos anti-VHC. En cas de recurrència de l’hepatitis C, el receptor serà tractat amb molt altes possibilitats d’èxit.
Dia a dia
Abans del trasplantament, el període d’espera pot ser extremadament angoixant tant pel pacient com per a les persones properes a ell. No ens atrevim a marxar, tenim el telèfon permanentment a mà, i podem sentir-nos indefensos davant de l’avenç de la malaltia. És important no estar sol durant aquests moments de dubte, i poder compartir-los amb coneguts, psicòlegs, cuidadors o altres pacients.
El període que precedeix al trasplantament també es pot utilitzar per fer un balanç de la situació social de la persona que espera el trasplantament, fent un balanç amb un treballador social de l’hospital o centre de trasplantament, tan aviat com es realitzi el trasplantament. També es pot mantenir una reunió amb un treballador social local (Centre d’Acció Social Municipal, Seguretat Social, etc.) o posar-se en contacte amb algunes associacions. És una forma útil de no romandre inactiu enfront a la malaltia i de projectar-se en el post-trasplantament.
Després del trasplantament, comença un període de vida completament diferent, sempre marcat pel seguiment i la presa de medicaments.
Dieta
Després del trasplantament de fetge, pot recuperar una dieta gairebé normal. Tanmateix, un ha de ser extremadament cautelós per prevenir qualsevol infecció en l’alimentació, les conseqüències de la qual poden ser particularment greus en una persona sota tractament anti-rebuig.
La dieta ha de ser variada, equilibrada i el més regular possible, degut a les limitacions que plantegen els diferents medicaments (3 àpats al dia i possiblement 1 o 2 refrigeris). També ha de considerar els medicaments anti-rebuig, inclosos els corticosteroides que promouen la retenció de líquids, l’augment de pes i la diabetis.
Prevenció d’infeccions alimentàries
Durant els primers sis mesos posteriors al trasplantament, també necessitaràs:
- Eliminar els següents aliments: carns fredes, llet crua i productes làctics, mariscos crus i poc cuits, peix fumat, llavors germinades, ous crus o poc cuits, mousse de xocolata, maionesa casolana, maionesa delicatessen, verdures crues o mal rentades, carn i peix sense escalfar o sense cuinar.
- Desterrar glaçons de gel i decantadors de filtre, que poden ser nius de microbis.
- Menjar fresc respectant les dates de caducitat i no guardis les sobres durant més d’un dia a la nevera.
- Respectar la higiene de la cuina: renta’t les mans abans de preparar o fer els àpats, neteja regularment la nevera amb lleixiu diluït en aigua freda.
D’altres regles a seguir
- Hidratar-se bé, evitant les aigües massa salades que afavoreixen la retenció.
- Oblidar-se de l’alcohol, per la seva toxicitat en el fetge.
- Limitar el consum de sucre i productes dolços (sucre, melmelada, xocolata, galetes, pastissos, refrescos…) per evitar l’augment de pes excessiu.
- Evitar els pomelos els components dels quals interactuen amb la teràpia immunosupressora.
Activitat física
La recuperació d’una activitat física és important després del trasplantament ja que permet lluitar contra el sobrepès, la hipertensió arterial i la diabetis. Ha d’escollir una activitat adaptada als seus gustos i la seva salut, i evitar els sobreesforços que poden danyar el fetge.
Les activitats a l’aire lliure, com caminar o anar en bicicleta, són molt recomanables, excepte durant els períodes de calor intens i sempre que s’estigui ben hidratat.
En els primers mesos, es requereix l’ús d’una faixa per donar suport als músculs abdominals després del trasplantament.
Els entusiastes de la natació hauran d’esperar a la retirada del drenatge biliar si s’ha col·locat.
Salut diària
Recorda protegir la teva pell dels rajos solars: la caiguda de les defenses immunològiques afavoreix l’aparició de càncers de pell. Consulta a un dermatòleg un cop a l’any, i per qualsevol lunar que canviï de forma o que no es curi.
Avisa al teu metge sobre qualsevol febre de més de 38°C, qualsevol altre signe d’infecció (refredat, infecció del tracte urinari, erupció a la pell, pèrdua de pes…) o qualsevol cosa que sembli estranya o inusual. Les seves defenses immunitàries estan debilitades, pel que les infeccions han de tractar-se ràpidament.
Per limitar els riscos, també és important vacunar-se (almenys sis mesos després del trasplantament), especialment contra la grip, les hepatitis A i B i el pneumococ. Pel contrari, totes les vacunes vives estan contraindicades (febre groga, BCG, MMR, grip i varicel·la).
Finalment, has de tenir en compte que algunes intervencions dentals, amb risc d’infecció (per exemple, una extracció) poden justificar la prescripció d’un tractament preventiu amb antibiòtics (però no tots!).
Sexualitat i embaràs
No hi ha contradicció mèdica pel sexe després d’un trasplantament. Tanmateix, els tractaments anti-rebuig també poden causar problemes de libido o excitació (erecció, lubricació).
Restauració del cicle menstrual després del trasplantament, les dones en edat fèrtil han de considerar l’ús de mètodes anticonceptius, que ha de ser discutit amb el metge (especialment la píndola).
Es pot optar a l’embaràs després d’un trasplantament de fetge, però és millor esperar almenys 1 any, quan disminueix el risc de rebuig. S’haurà de mantenir la teràpia immunosupressora, però és possible que hagi de modificar-se. Un projecte d’aquest tipus requereix una reunió entre l’hepatòleg i el ginecòleg per a què el seguiment sigui òptim.
Treball
La represa depèn, per suposat, de la seva condició i de la naturalesa del treball, però no ha de ser massa aviat. És l’hepatòleg el que estableix la durada inicial del seu atur laboral, però la data de recuperació és responsabilitat del metge ocupacional. Aquesta recuperació pot ser gradual, com a part d’un tractament a temps parcial.
Conduir
Quant a tornar a la feina/conduir, ha de fer-se poc a poc: Conduir no és un acte insignificant! Comença amb petits trajectes.
Viatges
Abans d’anar de viatge, parla amb el metge que et realitza el seguiment del trasplantament. Hauràs de:
- Actualitzar les teves vacunes (no obstant, les vacunes vives, com la febre groga, estan contraindicades pels receptors de trasplantaments).
- Proporcionar-te la teva medicació per a la durada del viatge (ves en compte, alguns medicaments han de mantenir-se lluny de la calor).
- Verificar que estiguis cobert per a una possible repatriació. Tan aviat com planifiquis el teu viatge, concerta una cita amb el metge que et realitza el seguiment del trasplantament. Assegura’t que la teva assegurança cobreixi les despeses mèdiques i la possible repatriació.
Font: myliverexam.com
Article traduït per l’AMTHC
