L’orina, un fluid corporal que es produeix en els ronyons, és bàsica per a un funcionament correcte de l’organisme. Serveix per eliminar productes tòxics ingerits o produïts pel metabolisme, controlar la pressió arterial i regular l’equilibri de les sals o l’acidesa en sang.
La composició de l’orina, fonamentalment color i olor, pot canviar per múltiples raons, segons assegura el cap del Servei d’Urologia de l’Hospital General de Villalba (Madrid), el doctor José Emilio Hernández. I alguns d’aquests canvis poden resultar clau per identificar certs problemes de salut.
Explica el doctor Hernández que “en la medicina clàssica del passat, els professionals de la salut eren capaços de basar el diagnòstic i tractament de les malalties en la simple inspecció visual, valorant el color, la terbolesa i fins i tot l’olor i el sabor de l’orina dels seus pacients”.
Les analítiques d’orina són “senzilles, no invasives i molt rendibles des del punt de vista de la informació que ens proporciona per conèixer el funcionament dels ronyons i fins i tot diagnosticar precoçment moltes malalties”, continua l’expert.
Quant al color, “l’orina normal generalment té un color groc pàl·lid”, subratlla el doctor Hernández. Tanmateix, és possible que l’orina adquireixi altres tonalitats i els motius són inofensius. “Habitualment, color rosa per la ingesta de remolatxa o pastanaga; taronja per la presa de vitamina B i blava pel consum d’espàrrecs”, manifesta l’uròleg.
Les infeccions urinàries inclouen canvis substancials en l’orina. “No és infreqüent la presència d’orina tèrbia associada a mala olor quan es produeix una infecció urinària”, afirma l’expert, que també cita “olor fètid” associat a les infeccions i la presència de bacteris o leucòcits. D’altra banda, la presència de sang pot indicar malalties urològiques “benignes i malignes”, matisa l’expert, i les proteïnes denoten afectació nefrològica.
L’olor
En referència a l’olor, “la majoria de les vegades, l’orina no té una olor fort ni desagradable si un està sa i ben hidratat”, apunta al cap de Servei d’Urologia de l’Hospital de Villalba. De fet, “la majoria dels canvis en l’olor són temporals i no estan associats a malalties, més bé a la ingesta de certs aliments o medicaments”, exposa l’expert.
Però sí poden trobar-se certes pistes sobre l’estat general en base a l’olor de l’orina. Principalment, “olor dolça relacionada amb diabetis mellitus i altres malalties metabòliques i, fins i tot, olor a florit lligat a certes malalties hepàtiques”, segons el doctor Hernández.
Però no tots els canvis són dolents. “L’aspecte i l’olor de l’orina poden variar en funció del que es menja o es beu, així com de l’activitat física realitzada. A més, hi ha medicaments i aliments que poden canviar l’olor de l’orina”, puntualitza el doctor Hernández, que afegeix que aquesta substància és una dissolució el dissolvent del qual és l’aigua.
“Els soluts estan representats per la urea, sodi, potassi, clor, bicarbonat, creatinina, àcid úric i amoni, així com diferents productes de despulla de diverses vies metabòliques”, especifica l’expert.
Font: infosalus.com
Notícia traduïda per l’AMTHC
