Domingo Hernández és president de la Societat Espanyola de Trasplantaments.

Als seus 58 anys, aquest facultatiu d’origen canari dirigeix la Unitat de Gestió Clínica de Nefrologia de l’Hospital Regional i combina la seva activitat diària amb la societat que representa des de fa un any i com a docent a la Universitat de Màlaga, entre d’altres coses.

Quan un donant és idoni pot salvar fins a cinc vides amb òrgans vitals com el cor, pulmons o ronyons. D’aquí la importància de ser donant, tal i com ressalta el facultatiu Domingo Hernández. 

Un any al capdavant de la Societat Espanyola de Trasplantament, quina valoració fa?

He seguit en la línia de que s’estava fent, hem continuat amb els cursos formatius i estem amb el nou congrés bianual que realitza la Societat Espanyola de Trasplantament el proper any a Màlaga i requereix d’una programació detallada i ponents amb antelació. És del 8 al 10 de maig del 2020 i el programa està confeccionat a falta d’alguns matisos. Hem promocionat també estades i beques per a què puguin anar els becats a centres d’excel·lència i innovació en aquest àmbit i també hem donat aval a societats científiques afiliades, a més de participar en fòrums científics i realitzar convenis de col·laboració.

Entre gener i maig Màlaga tanca amb 129 trasplantaments, que li suggereix aquesta xifra?

És molt alta i s’ha d’esperar fins a finals d’any perquè l’activitat de trasplantaments té pics i valls però en un tall transversal és una xifra molt alta. A Màlaga portem anys al capdavant en trasplantament renal i el combinat renal i pàncrees. L’any passat vam ser els segons a nivell nacional. Tenim una activitat de trasplantaments molt intensa i amb bons resultats, som una referència a nivell nacional. L’activitat de trasplantaments és alta i d’excel·lència. Comptem amb equips de coordinació de trasplantaments que monitoritzen possibles donants de cadàver i viu que fa que s’incrementi l’activitat però sense la solidaritat dels donants i famílies no seria possible per molts equips que tinguem. Aprofito sempre públicament per agrair la generositat dels donants que ha conduït a que tinguem una gran experiència i motiva que els resultats siguin tan bons.

Xifres que posicionen a Màlaga en el pòdium o intervencions pioneres com el trasplantament renal creuar entre dos pacients. Què és el proper?

La indústria farmacèutica ha contactat amb nosaltres per assajar amb unes noves molècules immunosupressores que bloquegen la resposta en diferents fases i baixarien el nombre de rebuigs de trasplantaments. Estem en una fase molt preliminar. El que es pretén és disminuir aquest nombre de rebuigs i evitar la pèrdua dels empelts renals. L’organisme tendeix a rebutjar-los poc a poc, el nostre sistema immunològic fa que es rebutgi amb els anys, si és que no ha succeït de manera inicial. Aquesta és una nova formula per a què bloquegi aquesta resposta immunològica sense provocar infeccions ni neoplàsia. És un equilibri difícil de portar. Per veure resultats s’haurà d’esperar tres anys mínim, va molt lent i hem de ser prudents.

A més d’aquest projecte per aconseguir el trasplantament no sigui rebutjat ni es requereixi d’un altre en el futur, en què més es treballa en aquest àmbit?

Un altre gran pas és la donació després d’aturada cardíaca, abans només era quan es produïa la mort cerebral però ara hi ha un altre tipus de pacient que constitueix el 25% i estem optimitzant el maneig d’aquests donants que dóna bons resultats. La donació en viu és un altre assumpte i ha disminuït. Per això estem col·laborant amb l’Organització Nacional de Trasplantaments per analitzar la situació i buscar formules alternatives per a què augmenti. Un altre punt a mig termini, en uns 10 anys, és la clonació d’òrgans. Està bastant avançat a nivell animal i s’estan donant passos amb humans. Quan surtin a la llum les primeres dades serà una revolució. Per últim, es treballa en les complicacions que genera un trasplantament i per això estem en fòrums d’experts per disminuir aquestes infeccions que disminueixen la supervivència.

Quin mecanisme s’activa quan es produeix una donació d’òrgans?

El protocol que s’activa és bastant complex i participen un centenar de professionals. Des de que mor, el personal d’UCI, el coordinador de trasplantaments que activa l’alarma, l’immunòleg que estudia la compatibilitat, el nefròleg que escull la recepció, els uròlegs que estan darrere de la intervenció o els cirurgians, el personal d’Infermeria… És una mobilització d’unes 100 persones en menys de 24 hores des de que es detecta el donant fins que s’implanti. Per això és necessari tanta gent en un espai de temps tan curt.

Quina és la llista d’espera actual?

Varia molt però actualment és en torn al centenar, unes 102 o 103 persones estan pendents de rebre un trasplantament renal. És una xifra que està en consonància amb la mitjana d’Espanya. S’ha de tenir en compte que aquí hi ha molta activitat i els centres trasplantadors tenen una llista d’espera estable. Tot i així, hem de seguir promocionant el donant en viu ja que si en féssim més com en altres països, la llista d’espera baixaria més.

Espanya és un país molt solidari, què falta per seguir conscienciant a aquells indecisos?

No baixar la guàrdia. Tenim una gran taxa de donació i no hem de baixar la guàrdia perquè sempre tenim un petit percentatge de negativa per ser una situació extrema, dramàtica o la circumstància que sigui. Les campanyes de mentalització, difusió en xarxes i comunicació han de seguir perquè si ho deixem de fer la gent es relaxa. Ser donant és donar vida a una altra persona que ho necessita urgentment; un es posa en el lloc i allà et fas més conscient.

Quins són els seus objectius de cara al futur?

Un d’ells és el proper congrés que acull Màlaga. Volem que sigui excel·lent i el segon objectiu és col·laborar amb l’Organització Nacional de Trasplantaments i el registre tan gran i interessant que ha creat. Seguirem promovent les estades i beques per a membres de la nostra societat per a què es formin en centres de prestigi i participarem amb l’Organització Europea de Trasplantaments.

 

Font: laopiniondemalaga.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT