L’atch.cat participa en el webinar sobre activitat física en pacients trasplantats, organitzat per l’ESOT (European Society for Organ Transplantation), on la principal clau està en el fet que si som pacients verticals necessitem estar actius.

Mens sana in corpore sano. És sabut que com més actius estem, millor per a la nostra salut física i mental. Però la veritat és que després d’un trasplantament la por de danyar el teu òrgan nou, la fatiga o els efectes secundaris de la medicació es converteixen en barreres d’accés a una activitat física contínua i de rendiment mig/alt. Segons Darren Cawley, dues vegades trasplantat de fetge “l’activitat física i una vida saludable van ser la via de la sortida a la foscor en la qual em vaig submergir després del diagnòstic, la malaltia i el trasplantament”. I creu que “el millor per desfer-se de la mentalitat de malalt i sortir de l’actitud de pacient és l’esport”. I no es tracta de la competició, es tracta de portar un estil de vida saludable després del desafiament d’un trasplantament perquè amb l’esport pots “tornar a reprendre el control sobre la teva vida i el teu cos”, afirma Cawley, perquè “l’exercici no sols canvia el teu cos, també canvia la teva ment, la teva actitud i el teu humor”, va sentenciar l’irlandès.

Un altre dels testimoniatges que escoltem va ser el de Frank Kuiper, trasplantat de fetge, pàncrees i duodè que, després del seu triple trasplantament, quan va voler reprendre l’activitat física es va adonar que a Holanda “no hi ha ni un 1% de gent trasplantada que desenvolupi algun tipus d’esport”. Investigant va trobar un petit grup de Facebook anomenat Ser actiu després del trasplantament “l’objectiu del qual és que la gent trasplantada es posi en forma i inspirar a uns altres a fer el mateix, a tornar-se actius després del trasplantament”, indica Kuiper. Aquest grup va començar per la falta d’ajuda i suport que existia en el seu sistema sanitari sobretot tipus d’assumptes amb els quals es troben les persones, que és la funció de l’athc.cat. Per això, ajudar els trasplantats hepàtics a superar unes certes barreres d’accés a l’activitat física i motivar-los a posar-se en marxa i a millorar la seva salut física després del trasplantament és una de les nostres oportunitats de millora com a associació. I des d’ara t’animem perquè, abans de res, és el pacient trasplantat (el pacient vertical) el primer que ha de fer el pas a una vida activa. I nosaltres som aquí per motivar-te a que el facis.