Reptes de la societat en temps de pandèmia davant les persones amb discapacitat

 

El Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que es celebra el 3 de desembre de cada any, establert per les Nacions Unides des de 1992,  té com a objectius sensibilitzar l’opinió pública sobre els temes relacionats amb la discapacitat i promoure la presa de consciència pel que fa als beneficis que generaria la integració de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural.

La discapacitat que deriva de diferents situacions i orígens presenta moltes facetes i manifestacions que van des d’una discapacitat física, sensorial, intel·lectual, etc.., fins a algunes de difícil qualificació, però igualment d’invalidants. Per a totes elles la societat hauria de respondre amb eines que ajudin a la normalització i la convivència i això encara és un repte pendent.

Amb la pandèmia i el confinament, persones amb discapacitat tant física com orgànica i especialment intel·lectual no tenia les mesures, tant d’habitatge com d’assistència, necessàries per quedar-se tancats més de dos mesos a casa seva. 

La discapacitat segueix sent un estigma, segueix suposant un impediment tant en la seva vessant física com en la intel·lectual. La pandèmia d’aquest any encara ho ha agreujat més, i fa més necessària la lluita de les organitzacions i associacions implicades que treballen dia a dia per la inclusió i normalització de les persones amb discapacitat.

Tenim objectius concrets a assolir i podríem fixar-los a:

Curt termini:

  • Una atenció, (escolta a la realitat) als pacients des de l’Atenció Primària i un reforç de suport a la salut mental de la comunitat en aquest àmbit.
  • A la vegada una revisió a fons de la manera de inserir a les persones amb discapacitat en el sistema laboral, de tal manera que no quedin excloses, que vol dir que no passin a ser una càrrega, quan encara poden ser molt útils en determinats llocs mínimament adaptats.

Mig termini:

  • Les noves tecnologies, la variació en els hàbits de vida derivats de la pandèmia que encara estem patint i de les conseqüències que acabarà deixant, hauran de portar-nos a un nou plantejament dels modes i maneres d’avaluar totes les situacions, és a dir, no serviran patrons que fins ara anaven funcionant. Els temps a venir ens portaran nous reptes i caldrà aportar noves solucions.

Una menció especial seria per les discapacitats orgàniques, de difícil diagnòstic, que sense ser “malalties rares”, acaben afectant a la població de manera silenciosa, però igualment invalidants que qualsevol altra discapacitat.

 

 

 

Comments are closed