Rebuig d’òrgans

La Xina col·loca treballs científics en revistes mèdiques basats en trasplantaments forçosos als presos. Un informe mundial denuncia la “complicitat” dels editors.

Algunes de les revistes mèdiques científiques més prestigioses del món miren cap a una altra banda en el moment d’aplicar els codis ètics en l’ús d’òrgans humans per a trasplantaments. Una investigació dirigida per un equip de la Universitat MacQuaire (Sidney, Austràlia) ha exposat la “falla massiva” de les publicacions mèdiques, a les quals acusa de ser “còmplices dels mètodes bàrbars” d’obtenció d’òrgans a la Xina.

La professora d’Ètica Clínica Wendy Rogers i el seu ampli grup de col·laboradors han revisat tots els estudis amb receptors de cor, fetge i pulmó del gegant asiàtic des del 2000 fins el 2017 i la seva presència en la comunitat científica internacional. El resultat és desolador i demostra el ‘colador’ i la manca de filtres dels editors.

En aquest període es van publicar treballs en revistes tan respectades com Transplantation Proceedings, Journal of Clinical Investigation o American Journal of Transplantation, considerada la major referència mundial. Entre aquestes i d’altres totes internacionals i en anglès, es recollien fins a 445 estudis en els quals es van veure involucrats 85.477 trasplantaments en hospitals clínics.

Rogers i els seus experts conclouen que en 412 (92,5%) no van informar si els òrgans procedien de presoners executats. I en 439 (99%) tampoc van confirmar si els donants havien donat el seu consentiment. Malgrat la dificultat d’accés a les fonts d’informació, aquest treball suggereix que les extraccions fraudulentes van afectar també a presos de consciència.

Com a demostració de la rutina de falsedats amb què es gestionen aquestes pràctiques en el país asiàtic, entre els milers de documents analitzats s’han trobat 19 de principis dels anys 2000 de reclusos que suposadament van donar el seu consentiment voluntari. Però el Govern comunista no va desenvolupar un programa així fins el 2010.

“Com a resultat, ara existeix una gran quantitat d’investigacions no ètiques, que plantegen problemes de complicitat i risc moral”, lamenta en les seves conclusions (donades a conèixer a la revista BMJ Open) la doctora Wendy Rogers. Uns riscos que van més enllà del moral i ataquen els seus valors mèdics, ja que la manca de vigilància de revisors i editors afecta a “més del 85% dels articles, acceptats per a la seva publicació sense cap informació sobre la font dels òrgans”.

Control estricte, però menys

Encara crida més l’atenció quant que la lluita contra l’ús d’òrgans de presoners executats ha estat una constant de la comunitat internacional, en paral·lel amb la creació d’un ferri protocol d’accés a les donacions, tant pels laboratoris com pels quiròfans.

Davant dels rumors creixents en la comunitat científica, The Transplantation Society (TTS), organisme líder mundial en vigilar i establir pautes, va anunciar en el seu dia que “no s’acceptaran documents en els quals s’haguessin obtingut òrgans dels presos”. El president del seu Comitè d’Ètica, Peter Stock, afirma emfàticament en el seu web que “és un principi fonamental que els òrgans i teixits s’administrin lliurement i sense coacció”.

Sancions i correccions

Les sospites sobre les pràctiques xineses van portar a l’últim Congrés Mundial de Trasplantaments (San Francisco, 2014) a prohibir l’assistència de 35 dels seus científics. La Societat Internacional de Drets Humans va reclamar a Berna (Suïssa) les següents claus per a la ‘reconnexió’ xinesa a la comunitat de trasplantaments:

  • Admissió d’irregularitats en el passat.
  • Compromís de portar davant de la Justícia a tots els autors d’abusos en trasplantaments.
  • Accés públic als registres oficials de trasplantaments de pulmó, fetge, cor i ronyó.
  • Establiment d’un sistema de traçabilitat de les fonts de les seves operacions.
  • Derogació de la llei del 1984 que permet obtenir òrgans dels presos sense el seu permís o el de les seves famílies.

Però només és una declaració per a la galeria. L’informe complet de la universitat australiana incideix en el fet que les grans revistes solen evitar retractar-se per no veure perjudicada ni la seva fama ni la dels científics implicats. Les noves evidències proven el que la doctora Rogers anomena “complicitat per a l’ús i benefici d’aquestes investigacions”.

Els treballs amb òrgans humans “han de complir els mateixos estàndards que marca la Declaració de Helsinki en investigació biomèdica”, reclama la presidenta de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) i presidenta de la Declaració d’Estambul contra el Tràfic d’Òrgans, Beatriz Domínguez-Gil. Aquest document signat a la capital escandinava el 2013 té un capítol complet dedicat al “consentiment informat” i a l’obligació, ètica i legal, que els pacients implicats acceptin la seva participació.

De totes maneres, Domínguez-Gil creu que la premsa científica en general ha mostrat el seu compromís “clar que no es publicarà cap investigació en la qual s’hagin emprat òrgans de presoners executats”. I recorda que “precisament aquesta va ser la base per a la retirada d’alguns articles publicats un cop que es va constatar que s’incomplia aquest principi”.

Sigui com sigui, en les conclusions del seu informe, el primer d’aquestes dimensions que es realitza a escala mundial, Wendy Rogers reclama amb contundència “la retractació immediata de tots els estudis que informen sobre investigacions basades en l’ús de presoners executats”, el que suposaria l’eliminació d’aquests 445 informes científics. Rogers proposa també una “moratòria” de totes les publicacions que procedeixin de Pequin i “una cimera internacional per desenvolupar una política futura pel maneig d’aquest tipus d’investigacions”.

La dada

85.477 trasplantaments van ser analitzats en els més de 400 treballs científics que la Xina ha aconseguit col·locar en grans revistes científiques mundials. Van ser realitzats entre el 2000 i el 2017. Gairebé cap ha passat els mínims filtres que concedeixen carta de naturalesa ètica a les pràctiques mèdiques i que avui reclama qualsevol organisme amb rellevància científica.

La Xina monopolitza de llarg aquesta lluita. El país més poblat del planeta és un dels pocs on l’ús d’òrgans de presos està expressament aprovat per les seves lleis. No va ser fins el 2015 quan les seves autoritats es van comprometre a utilitzar només donacions voluntàries als seus reus. Però fins el seu exviceministre de Sanitat, Huang Jiefu, que es va avenir a col·laborar amb les organitzacions mèdiques mundials que pressionen al seu país, va reconèixer en un congrés celebrat a Europa el 2017 que “no és possible verificar que totes aquestes sostraccions han cessat”. A més, la Xina no ha acceptat cap inspecció forana i els organismes mundials han assumit el seu silenci sense replicar.

Antecedents

No és la primera vegada que la sospita cau sobre els filtres editorials de les grans revistes mèdiques. El 2017, la prestigiosa Liver International va haver de retractar-se d’un article realitzat per cirurgians xinesos que exposaven els seus treballs en 564 trasplantaments de fetge realitzats en quatre anys. Els experts que ho van analitzar van concloure que “era impossible per un hospital haver obtingut tants fetges utilitzables donat el petit nombre de donants voluntaris en aquest moment”.

Plou sobre mullat sobre la forma en què la Xina intenta guanyar protagonisme en la investigació mèdica. A finals del 2018, el científic He Jiankui va anunciar l’ús de les eines genètiques per editar el genoma de dues bessones per fer-les resistents al VIH. Jiankui va reconèixer que el seu experiment no estava avalat per cap institució oficial.

L’Acadèmia Xinesa de Ciències va analitzar la conducta d’aquest biòleg en una investigació interna que va identificar múltiples violacions de les lleis estatals. A mitjans de desembre va desaparèixer de la seva universitat i l’últim que es va saber és que estava en arrest domiciliari.

Un informe publicat el 2016 va trobar una gran discrepància entre les xifres oficials de trasplantaments del Govern de Pequin i el nombre d’actuacions reportades pels seus hospitals. Si bé les estadístiques diuen que es realitzen 10.000 trasplantaments cada any, les dades dels seus centres mèdics mostren que es trasplanten entre 60.000 i 100.000 òrgans. L’estudi proporciona evidències que aquest buit està sent compensat per presos de consciència.

Wendy Rogers va crear el 2017 el comitè que assessora a la Coalició per Acabar amb l’Abús dels Trasplantaments a la Xina (ETAC, en anglès). Aquest organisme va ser impulsat per tres activistes que portaven una dècada denunciant per tot el món que la major font d’òrgans a la Xina era “l’assassinat d’innocents: uigures, tibetans i cristians”. Confien en què les seves denúncies arribin també al turisme d’òrgans, un altre dels tabús protegits per la confidencialitat de Pequin.

 

Font: diariovasco.com

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed