Per què molts trasplantaments de ronyó fallen?

Una colisió genòmica podria explicar per què molts trasplantaments de ronyó fallen, fins i tot quan es creu que els donants i els receptors estan ben emparellats, segons un nou estudi d’investigadors de la Facultat de Metges de Vagelos de la Universitat de Columbia (EUA).

Aquesta col·lisió genòmica és una incompatibilitat genètica entre el donant de ronyó i el receptor, el que fa que el receptor realitzi un atac immune contra la proteïna del donant.

Segons els investigadors, els descobriments, publicats a Nex England Journal of Medicine, podrien portar a una comparació més precisa entre donants i pacients, i reduir les fallides de trasplantaments de ronyó. De la mateixa manera, la col·lisió genòmica també pot tenir lloc potencialment en trasplantaments de cor, fetge i pulmó.

Un trasplantament d’òrgans exitós depèn en gran mesura d’assegurar la compatibilitat genètica entre el donant i el receptor. Això es fa comparant els leucòcits humans (HLA) del donant i del receptor. Però els desajustos d’HLA només expliquen els desajustos en dos terços dels trasplantaments que fallin per raons immunològiques. “La resta d’aquests fracassos, probablement, es deuen als antígens menys comuns, als anomenats antígens d’histocompatibilitat menors”, ha explicat el professor Assistent de Medicina de la Universitat de Columbia i coautor principal de l’estudi, Krzysztif Kiryluk.

Els investigadors van plantejar la hipòtesi que una persona el genoma del qual porta un gen renal amb una secció eliminada podria ser especialment sensible als òrgans d’un donant el genoma del qual porta el gen de mida completa. “El receptor s’exposaria llavors a una proteïna que el seu sistema immunològic percebria com estranya”, ha assegurat Kiryluk.

Per provar la seva hipòtesi van examinar a 705 receptors de ronyons trasplantats en busca de delecions en 50 gens de ronyó que estaven presents com a versions de la mida completa en el donant. Les eliminacions associades amb el rebuig es van confirmar després en 2.400 pars addicionals de donants i receptors de tres cohorts internacionals de trasplantament.

La col·lisió genòmica és clau

L’estudi va trobar que els receptors de ronyó amb dues còpies d’una eliminació prop d’un gen anomenat LIMS1 tenien un risc significativament major rebuig quan el ronyó del donant tenia almenys una versió de mida completa del mateix gen. El risc de rebuig va ser un 63% més alt entre els pars de donants i receptors amb aquesta col3lisió genòmica, en comparació amb aquells sense desajust.

Així mateix, els receptors de trasplantaments de ronyó amb dues còpies de l’eliminació que van desenvolupar rebuig tenien nivells destacables d’anticossos anti-LIMS1 a la seva sang, evidència addicional que aquesta col·lisió genòmica contribueix al rebuig. “Es desconeix el mecanisme exacte pel qual aquesta eliminació exerceix els seus efectes”, ha senyalat Kiryluk.

Els òrgans trasplantats comunament experimenten un període significatiu de baixa oxigenació, que sembla agreujar la col·lisió genòmica. En les cèl·lules que produeixen LIMS1, els investigadors van trobar que els nivells baixos d’oxigen augmenta la producció de LIMS1 a la superfície de la cèl·lula, el que pot augmentar el risc d’un atac immunològic.

Els investigadors han explicar que s’esperaria que els desajustos de LIMS1 van tenir lloc en aproximadament 12 a 15% dels trasplantaments de donants no relacionats entre persones d’ascendència europea i africana, però seria molt estrany entre persones d’ascendència d’Àsia oriental perquè l’eliminació és molt rara en aquestes poblacions.

“Els desajustos de LIMS1 podrien evitar-se mitjançant l’examen genètic previ al trasplantament”, ha assegurat el professor. “Però primer hem de validar els nostres descobriments en estudis més grans”.

Els descobriments poden aplicar-se a un altre tipus de trasplantaments

De la mateixa manera, els investigadors han senyalat que els descobriments poden aplicar-se a altres tipus de trasplantaments d’òrgans, ja que LIMS1 també s’expressa en els pulmons, el cor i el fetge.

Segons ha conclòs Kiryluk, el gen LIMS1 no es va detectar prèviament en cerques anteriors, en part degut a la mida de mostra limitat dels estudis anteriors. “Estimem que un estudi d’associació de genoma tradicional hauria d’analitzar un mínim de 13.000 receptors de ronyó per trobar aquest gen”. 

Així mateix, l’enfoc de col·lisió genòmica “proporciona un nou mètode per trobar desajustos addicionals en un nombre menor de pars donant-receptor. I, juntament amb els nous mètodes de detecció d’anticossos, és probable que impulsi futurs descobriments en aquesta àrea”.

 

Font: infosalus.com

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed