Onze òrgans de donants a cor aturat incrementen els trasplantaments al CHUS

En el Complex Hospitalari Universitari de Santiago (CHUS) es van trasplantar l’any passat 93 òrgans: 54 fetge, un d’ells a un nen, i 39 ronyons, 5 procedents de donant viu. Són 10 fetges més i un ronyó menys que al 2017, segons l’Axencia Galega de Órganos e Sangue.

L’increment d’un total de 9 òrgans es va deure a que 11 (7 fetges i 4 ronyons) van procedir de donants a cor ayurat, destaca el cirurgià Evaristo Varo, cap de la Unitat de Trasplantament Abdominal.

És la denominada donació en asistòlia. Va començar a Santiago l’any 2017, amb un cas. L’extracció de l’òrgan es realitza en una persona a qui se li ha diagnosticat la mort després de confirmar-se un cessament irreversible de les funcions cardiorespiratòries, i que compleix una sèrie de requisits. L’Organització Nacional de Trasplantaments valora que és una de les principals vies de futur per incrementar els trasplantaments.

Dels 7 fetges procedents de donacions en asistòlia, només dos es van extreure a Santiago. Els altres 2 procedien del País Basc, i els altres, d’hospitals de Navarra, Burgos i Lugo. En els hospitals on no trasplanten òrgans, com aquests últims, assisteix a realitzar l’extracció l’equip trasplantador de Santiago. “Hem de desplaçar-nos molt cronometrats. Es deixen preparats el quiròfan i el malalt candidat per a trasplantar, com si l’òrgan servís. Si es confirma que el fetge és vàlid, es comença el procediment. És un repte el posar les coses molt en el seu temps, amb isquèmies molt curtes. S’ha de canviar la forma de treballar. En casos de mort cerebral, que són la majoria, hi ha més temps. L’equip de Santiago funciona fenomenal”, destaca Varo.

El CHUS està acreditat també per a trasplantament de pàncrees, però fa anys que no efectua cap per manca de receptors adequats. En els últims mesos de l’any passat va iniciar l’estudi d’un possible doble trasplantament de ronyó i pàncrees. “Cada cop les bombes d’insulina són més sofisticades i eficaces; per això la diabetis és menys agressiva; es tracta d’un benefici molt important, sobretot per a les diabetis juvenils. Per això arriben menys malalts a insuficiència renal terminal que precisin de doble trasplantament de pàncrees i ronyó”, ressalta aquest especialista.

Evaristo Varo posa èmfasi en què Galícia i Santiago es beneficien de rebre més òrgans donats d’altres comunitats, que els que envien per a trasplantar fora.

Varo destaca, així mateix, l’eficàcia del nou tractament de l’hepatitis C, doncs ha afavorit un descens de la llista d’espera de trasplantament hepàtic: “Fa anys vam tenir fins a 80 pacients en espera d’un trasplantament de fetge i vam finalitzar el 2018 amb només 13, la xifra més baixa”. El juliol de l’any passat el CHUS va assolir una fita, el trasplantament hepàtic número mil, des de que va realitzar el primer el juliol del 1994. Des de llavors i fins a cap d’any va arribar a 1.025. hi ha també 70 pacients en espera d’un trasplantament renal.

Aquest any, en els 15 primers dies de gener, es van realitzar 4 trasplantaments de fetge i dos de ronyó. Dos dels hepàtics van ser de donants de més de 80 anys.

 

Font: lavozdegalicia.es

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed