Mig segle des del primer trasplantament de ronyó a Navarra

1.178 cirurgies de ronyó en mig segle: augmenten la supervivència i les possibilitats de trasplantament. A Navarra existeix un programa conjunt de trasplantament renal entre la Clínica Universitat de Navarra i el Complex Hospitalari de Navarra amb unes taxes de supervivència.

Mig segle ha transcorregut des de que la nit del 19 de setembre del 1969 es realitzés el primer trasplantament de ronyó a Navarra. Van ser els doctors Martínez Caro, Gómez Durán, Cortesini i Cuchaiaria els que van fer història en aquesta comunitat a l’efectuar el primer trasplantament renal a un pacient en un quiròfan de la Clínica Universitat de Navarra.

Des de llavors, els equips de la Clínica i els del Complex Hospitalari de Navarra han realitzat en col·laboració 1.178 intervencions de substitució de l’òrgan renal que han tornat la qualitat de vida a aquells més de mil pacients. La cooperació d’ambdues institucions es concreta en el Programa de Trasplantament Renal de Navarra, pel que l’extracció de l’empelt renal de donant cadàver es realitza al Complex Hospitalari i l’implant en el receptor es duu a terme a la Clínica. Aquest primer trasplantament renal va donar peu al Programa de Trasplantaments de Navarra que actualment inclou també els trasplantaments de fetge i cor.

Avui es manté el programa col·laboratiu amb evidents avenços pels pacients. Fa 50 anys, la insuficiència renal crònica greu desembocava en un tractament prolongat de diàlisi. Mentrestant, sempre que complís els criteris oportuns, el pacient romania en llista d’espera durant mesos o fins i tot anys, fins a l’arribada d’un ronyó adequat a les seves característiques. El trasplantament suposava llavors, i suposa ara, qualitat de vida i una volta a la vida ordinària, sense dependre diàriament de la màquina de diàlisi per poder viure.

En aquest mig segle la situació ha canviat molt i la medicina del trasplantament de ronyó ha viscut importants avenços. Els malalts amb insuficiència renal greu compten amb un ventall més ampli de possibilitats per poder rebre a temps un òrgan renal. “Són molts els factors que influeixen (adverteix el coordinador autonòmic de trasplantaments a Navarra, el Dr. José Roldán). En aquest temps hi ha hagut grans avenços en tècniques i tractaments. Però si no hi ha donació, no hi ha trasplantament. Sempre he defensat l’altruisme de la societat navarresa, però també la seva confiança en el seu sistema sanitari. Perquè quan funciona bé i la ciutadania confia, tot va rodat”.

Supervivència per sobre de l’índex europeu

Així, la coordinació experimentada dels equips de trasplantaments d’ambdues institucions i la implantació dels avenços més punters han aconseguit que, en la Comunitat firal, les taxes de supervivència de l’empelt i de supervivència de pacients trasplantats de ronyó siguin unes de les més altes d’Europa.

En concret, la supervivència del receptor es xifra en un 97,7% durant el primer any de la intervenció i en un 94,5% als 5 anys. De la mateixa manera, la supervivència de l’empelt (ronyó trasplantat) és del 91% en el primer any i del 81,7% als 5 anys, segons dades oferides per la Dra. Paloma Martin, responsable de la Unitat de Trasplantament Renal a la Clínica Universitat de Navarra.

“A això ajuda una bona coordinació, un bon enteniment entre el Complex Hospitalari de Navarra i la Clínica. Existeix un contacte constant entre els coordinadors d’ambdós centres i és gràcies a aquell saber fer pel que aconseguim portar els trasplantaments a bon port”, afirma el coordinador.

D’altra banda, el director general de Salut del Govern de Navarra, el Dr. Carlos Artundo, va subratllar el valor de les donacions: “Hi ha quelcom que no ha canviat i que segueix sent actual i és que tot el que estem avui celebrant no hagués pogut ser si no és per l’existència dels donants i per la generositat dels seus familiars, molts cops els grans oblidats en aquestes celebracions. Està clar que si no hi ha donants no hi ha trasplantaments. Aquestes paraules són un reconeixement cap a ells i els seus familiars”.

Els bons resultats obtinguts en el programa col·laboratiu de trasplantaments de Navarra han estat deguts, segons el Dr. Artundo, “gràcies al bon enteniment que hi ha hagut entre la Coordinació de Trasplantaments del Complex Hospitalari de Navarra i la Coordinació de Trasplantaments de la Clínica Universitat de Navarra. També s’ha de ressenyar la relació existent entre els dos serveis de Nefrologia, treballant sempre per millorar les possibilitats terapèutiques del malalts renal crònic”.

Va apostar en aquest sentit per “seguir treballant per aquesta col·laboració, aspecte que em consta que s’està realitzant gràcies a la tasca de la Coordinació de Trasplantaments de Navarra, peça clau de l’èxit del model espanyol, en el camp de la donació i trasplantaments d’òrgans”.

El director general de la Clínica, José Andrés Gómez Cantero va recordar en les seves primeres paraules als impulsors d’aquest programa: els doctors Purroy, Berián, Errasti, Subirá, Javier Pardo, Fernando Pardo, Montse Llorente i Fina Ripoll.

Gómez Cantero va senyalar la dificultat d’arribar als bons resultats que s’han aconseguit per assolir la realització d’aquests gairebé 1.200 trasplantaments renals a Navarra. Un camí llarg i complicat que ha estat possible gràcies a:

  • En primer lloc, a l’enorme generositat dels donants. Sense ells, els trasplantaments no serien possibles.
  • Al programa conjunt de trasplantament renaldel Complex Hospitalari de Navarra i la Clínica, mitjançant el qual l’extracció de donant cadàver es realitza a l’implant en el receptor es duu a terme a la Clínica.
  • I a l’encomiable tasca de l’Organització Nacional de Trasplantaments.

Tres fites fonamentals

Entre els principals avenços experimentats en aquesta modalitat de trasplantament, la Dra. Martín destaca el Programa Nacional de Donació Renal Creuada, dirigit a trobar una altra parella de donant-receptor de similars característiques, amb la qual no existeixi problema de compatibilitat sanguínia ni d’un altre tipus d’anticossos.

La nefròloga senyala també la importància de l’inici dels trasplantaments ABO incompatibles el 2012, que permeten la donació d’un ronyó entre dues persones amb incompatibilitat de grup sanguini. “Es tracta d’aplicar un tractament desensibilitzador a pacients que només compten amb un donant viu, però amb el que es dóna la circumstància que tenen grups sanguinis incompatibles”.

La donació en asistòlia tipus III, que permeti donar amb major rapidesa l’òrgan d’un donant quan ha patit una aturada cardíaca irreversible en un hospital, és la tercera fita. “En aquest temps s’han produït una sèrie de millores que han aconseguit derruir barreres importants en la disponibilitat d’òrgans renals per a donació”.

L’evolució dels tractaments d’immunosupressió cap a teràpies molt individualitzades, gràcies a l’aparició de nous i eficaços fàrmacs, ha estat un altre dels grans passos que s’han viscut en el trasplantament renal durant les últimes dècades.

Tècniques mínimament invasives i temps d’isquèmia

En l’àmbit quirúrgic, entre els principals progressos experimentats en aquests 50 anys, el director del departament d’Urologia de la Clínica, el Dr. Ignacio Pascual, destaca la incorporació de la màquina de perfusió, que aconsegueix una millor preservació de l’empelt durant més temps, el que s’anomena un major temps d’isquèmia en fred. Aquesta qüestió ha permès que l’òrgan s’implanti en millors condicions, de manera que el restabliment de la funció renal serà també millor en el pacient trasplantat.

En concret, és en aquest aspecte en el qual l’especialista senyala el punt diferencial del Programa de Trasplantament Renal de Navarra. “Som l’equip amb menor temps d’isquèmia en fred de tot el país, de manera que els òrgans que implantem arriben en millors condicions al pacient receptor”. La bona coordinació entre els equips del Complex Hospitalari i els de la Clínica permeten en aquest avantatge respecte a la resta. “Aquest treball més coordinat ve d’una major estandardització en els protocols de trasplantament, degut a tot el temps que portem de treball en comú”, recorda el facultatiu.

Altres avenços succeïts en aquest temps tenen a veure amb uns temps quirúrgics reduïts i amb una manera d’intervenció molt menys invasiva, senyala l’uròleg. Quant als reptes de futur, el Dr. Pascual apunta la possibilitat d’introduir de forma escalonada la cirurgia robòtica dins de la intervenció del trasplantament renal.

La bioenginyeria de teixits per poder fabricar òrgans segueix també en un horitzó futur, i constitueix una de les línies bàsiques d’investigació en aquest camp. No obstant, l’especialista va voler destacar la necessitat que la societat es conscienciï de la importància cada cop més urgent de practicar la donació de ronyó entre vius.

Algunes dades d’interès:

  • 178 trasplantaments renals.
  • 34 trasplantaments de donant viu.
  • Supervivència del pacient més longeu: 42 anys (trasplantament de donant viu realitzat el 25 de maig del 1977).
  • 1974: Primer embaràs en trasplantada renal. Un dels primers casos en el món.
  • Donant cadàver més jove: 18 mesos.
  • Donant de més edat: 88 anys.
  • Receptor més jove: 13 anys.
  • Receptor de més edat: 82 anys.
  • 2016: Any amb major nombre de trasplantaments: 56.

 

Font: pamplonaactual.com

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed