“M’han regalat la vida dos cops”

Loli Ortega, la nena d’11 anys que va acaparar el 1984 tots els focus com a protagonista del primer trasplantament cardíac infantil, viu a Granada, té 45 anys i en porta 35 operada. És la trasplantada més longeva d’Espanya. “Em trobo perfectament, amb les meves revisions semestrals a Madrid però plena d’ànims”, explica. Viu amb el seu marit, a qui va conèixer jugant al tenis, i a prop dels seus pares, que en tantes fatigues la van acompanyar… Acaba de sortir d’un assaig de la coral “rociera” i al seva veu exhibeix felicitat. “Visc el present, el dia a dia, i sempre amb esperança demà”.

El camí no ha estat fàcil. Loli va sentir la pressió de la por a una edat molt precoç. “Tinc imatges confuses d’aquells anys a l’antic hospital Puerta de Hierro; sentia que els altres nens feien coses que jo no podia… la meva vida era un anar i venir de casa a l’hospital, no de casa a l’escola”. En el seu petit cor passava quelcom seriós: alhora que creixia (miocardiopatia hipertròfica), s’apagaven els seus batecs. La seva situació era terminal.

Quan ja ni les bosses d’oxigen contenien la seva àgnea. “Després he sabut que em donaven una setmana de vida si no sorgia ràpid un donant”, explica, va ser traslladada urgentment a l’hospital Puerta de Hierro de Madrid el 29 de setembre del 1984. Allà l’esperaven un cor portat allà en avió des d’algun racó d’Espanya i un exèrcit de metges amb tot llest per dur a terme el que seria el seu primer trasplantament cardíac (uns mesos abans es va fer el primer a un adult a Barcelona, tot i que el pacient va morir mesos després).                                                                                                                                                                                                                  Aïllada, per evitar infeccions, l’enemic del trasplantament, Loli va tornar amb el seu primer cor a Granada als tres mesos. Tot va bé fins que un altre trist esdeveniment va debilitar les seves forces. Un germà petit (en té uns altres tres) va patir la seva mateixa malaltia congènit, i tot i que també va ser trasplantat en el mateix hospital, va morir anys després per complicacions. Loli va caure en una depressió i es va deixar… El seu cor va tornar a posar-se malalta i va ser sotmesa a un retrasplantament, amb un segon cor, que va resultar un altre èxit. Va ser el 1998. I fins avui. “M’han regalat la vida dos cops; estic molt agraïda a la societat i, també, al doctor Pulpón i al seu equip”.

Loli es refereix al cap de trasplantaments cardíacs del Puerta del Hierro durant els últims 17 anys, Luis Alonso Pulpón, president de la Societat Espanyola de Cardiologia entre el 2007 i el 2009. Precisament aquest mes es jubila i l’hospital té previst retre-li un homenatge al qual assistiran les autoritats sanitàries de la Comunitat de Madrid. “El doctor Pulpón”, en paraules de Javier Segovia, el seu segon en el servei, “ha canviat cors malalts per sans a gairebé 1.000 pacients des de llavors; és un referent per a tots”. Pulpón va ser fundador del Registre Nacional de Trasplantament Cardíac.

“Em feia por, el seus 1,90 m’imposaven…”

“Quan sent nena i envoltada de cables a l’hospital la veia apropar-se a mi, em feia por… Tindrà 1,90 d’estatura, amb aquell gest tan seriós… No sé, m’imposava molt; però vaig començar a agafar-li un afecte immens, és un encant de persona i li dec estar viva, i el que em queda…”, agraeix Loli. El més fàcil d’un trasplantament és l’operació en si; el complicat, tractar de per vida les reaccions del cos davant d’un empelt estrany per evitar el rebuig.

Des d’aquella primera operació de Loli, els nous medicaments antirebuig han suposat un pas de gegant pels trasplantaments. Puerta de Hierro ha practicat un millar del total de 8.000 realitzats a Espanya que, un nombre de donacions i trasplantaments, acapara en aquest aspecte des de fa 27 anys el lideratge mundial.

 

Font: elpais.com

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed