Explica que s’ha d’anar tan lluny com es pugui en receptors d’òrgans de major edat.
Mandeep Mehra (Delhi, 1967) és un doctor expert en insuficiència cardíaca i trasplantament, una eminència que acaba de visitar el CHUAC. Va néixer el dia en què Barnard va fer història amb el primer trasplantament de cor. Qualsevol podria dir que hi ha coincidències que semblen marcar el destí.
Quin creu que és el principal repte del trasplantament?
Hem tingut bastant d’èxit en millorar la supervivència a curt termini després del trasplantament de cor, però tenim molta feina per fer per millorar els resultats tardans que s’enfronten principalment al desenvolupament de la malaltia de les artèries coronàries en el cor trasplantat i els càncers. Necessitem reenfocar el nostre coneixement per desentranyar el misteri de per què aquestes dues entitats es desenvolupen d’una manera tan agressiva i per trobar tractaments que puguin evitar que això succeeixi.
S’ha trasplantat a nadons de dies i s’han utilitzat cors de donants octogenaris. Fins a on es pot arribar?
Es pot i s’ha d’anar tan lluny com necessitem en receptors de major edat, mantenim que no és l’edat el que importa, sinó la forma en què es conserven la resta dels òrgans i sistemes del cos. Ara hem deixat d’avaluar als pacients negant-los la candidatura per a un trasplantament de cor simplement degut a una edat artificial. Una forma de veure als pacients de major edat és veure la seva fragilitat: les proves simples de força muscular i capacitat per moure’s ràpidament ens poden donar suficients pistes sobre si un trasplantament és probable que tingui èxit.
Per obtenir bons resultats, què és més important, la selecció del donant o la del receptor?
Crec que es necessiten dos per ballar un tango: ambdós són d’igual importància per determinar els resultats. Hem realitzat investigacions per demostrar científicament que les complicacions tardanes trobades després del trasplantament de cor com la malaltia arterial coronària comencen a tenir el seu inici i s’activen fins i tot abans del trasplantament del cor del donant; la mida ha de ser adequada, la quantitat de dany a l’òrgan del donant ha de limitar-se en termes del temps que es passa fora del cos entre la recuperació i el trasplantament i és fonamental que l’òrgan es posi en un receptor adequat.
Prolongar la supervivència depèn més de l’avenç farmacològic, de controlar més al receptor per a què no desenvolupi altres complicacions o d’altres coses?
La supervivència precoç després del trasplantament depèn d’una bona atenció a la immunosupressió, no obstant, un cop que el cor es converteix en una part del jo, en el receptor, és necessari abordar nous reptes, com el càncer, la insuficiència renal i la malaltia coronària del cor trasplantat. Resulta que les malalties d’envelliment tendeixen a tenir lloc molt més ràpid en els receptors de trasplantaments i necessitem entendre millor per què això és així, amb la finalitat de trobar tractaments que puguin superar aquest ràpid envelliment de l’òrgan i del receptor, que veiem anys després.
Creu que el gran problema sense resoldre segueix sent la prevenció per no haver d’anar al trasplantament?
Crec que una unça de prevenció val més que una lliura de curació. És fonamental que es previngui la malaltia de la insuficiència cardíaca per complet. No obstant, el veritable repte és que els tractaments basats en la prevenció no són seguits bé per la majoria de les persones i requereix un estil de vida i coneixement d’una bona vida per poder evitar completament el desenvolupament d’una malaltia posterior.
Com veu els trasplantaments cardíacs a Espanya amb respecte, per exemple als EUA?
Espanya ha estat un líder en el trasplantament de cor en el món de moltes maneres. El model espanyol de donació d’òrgans ha liderat el camí a tot el món. El 1989, el Ministeri de Sanitat va establir l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), que ha estat un catalitzador per augmentar les taxes de donació d’òrgans i ajudar a les famílies en dol a lidiar amb la pèrdua dels seus éssers estimats. Els resultats després del trasplantament de cor a Espanya són tan bons com els millors a nivell internacional. Per tant, crec que els trasplantaments de cor a Espanya estan a l’avantguarda. La presència de líders destacats en aquesta àrea, com Marisa Crespo aquí a A Corunya, és una part important d’aquest èxit, ja que necessitem professionals apassionades, dedicades i ben capacitades per mantenir els resultats estel·lars en el camp.
Donat l’envelliment progressiu de la població, sembla que les opcions de donació tendeixen a reduir-se. És el cor artificial l’única alternativa? Com pot una tecnologia tan costosa arribar a la població?
Les bombes cardíaques mecàniques encara estan en evolució. Tot i que hem aconseguit grans avenços en el desenvolupament d’excel·lents sistemes d’aquest tipus, cap bomba pot imitar a la perfecció la creació del cor humà. Tanmateix, els donants són pocs i la necessitat és gran, pel que nosaltres hem d’abraçar aquesta tecnologia malgrat les seves imperfeccions, ja que aquestes bombes poden afegir anys a la vida al pacient. Tot i que queda un temps per a què arribi una opció igual al cor humà, els cors artificials van avançant i el futur és brillant.
Té futur el xenotrasplantament?
El professor Norman Shumway, de Stanford, sempre va dir que el xenotrasplantament és el futur i sempre ho serà. Va ser la seva manera sarcàstica de dir que sempre ens esforcem per aconseguir-ho, però no és probable que ho fem com una font d’òrgans viable. Jo també ho solia pensar fins que fa molt poc, amb la introducció de l’edició de gens amb la tecnologia CRISPR-CAS 9, que elimina gens defectuosos. Podríem veure avenços en aquesta àrea en els propers 5 a 10 anys, pel que la investigació ha de continuar. Potser el futur sigui una bomba cardíaca biomecànica híbrida que tingui components de xenotrasplantaments.
En què es centra la seva investigació ara? Col·labora amb altres centres a Espanya?
La nostra investigació principal ara es centra en: a) millorar els resultats després del trasplantament de cor; b) crear més fonts de cors donants i disminuir les taxes de rebuig; c) comprendre la importància de la interacció de la medicina amb la societat i els efectes en el pacient i els sanitaris; d) construir la propera generació de bombes cardíaques mecàniques i garantir les millors pràctiques a tot el món en aquesta àrea. Tenim diversos focus de recerca. L’únic èxit real vindrà col·laborant amb centres d’idees afins i la nostra feina està estretament alineada amb la de Marisa Crespo i els seus col·legues a A Corunya. Ens enriquim a través de fòrums internacionals d’intercanvi com l’European Society of Cardiology i l’International Society for Heart and Lung Transplantation i amb col·laboracions personals.
Font: lavozdegalicia.es
Notícia traduïda per l’AMTHC
