Una nova tècnica permet recuperar òrgans descartats inicialment per a trasplantaments.
Metges espanyols han aconseguit regenerat fetges danyats per a què puguin ser trasplantats. És un procediment encara experimental que, en el futur, podria ampliar el nombre d’òrgans disponibles i reduir les llistes d’espera.
Un de cada quatre fetges donats a Espanya no es pot trasplantar, pel que cada any es perden uns 400, segons l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT). L’edat cada cop més avançada dels donants, la patologia de fetge gras i problemes addicionals com obesitat i diabetis són algunes de les raons per les quals es descarten els òrgans, dels que d’altra banda hi ha una gran necessitat. Al final del 2018 hi havia a Espanya 385 persones esperant un trasplantament hepàtic, 25 d’elles nens, segons l’ONT.
El 2016, metges de l’Hospital Reina Sofía de Còrdova van iniciar un assaig amb quatre fetges descartats per estudiar si és possible recuperar-los. Primer van conservar les vísceres a quatre graus durant deu hores per simular el procediment habitual de conservació per a trasplantaments. Un cop arribats a l’hospital de destí els òrgans es treuen de la nevera portàtil i s’empelten en el receptor. En lloc de fer això, els metges de Còrdova van usar una màquina de perfusió que aporta al fetge flux sanguini constant i eleva progressivament la seva temperatura fins els 37 graus.
“Usem fetges que no haurien estat acceptats per cap grup de trasplantaments, alguns d’ells eren molt grassos i presentaven altres factors de risc com edat avançada, sobrepès i diabetis. Després de mantenir-los amb la màquina a temperatura corporal durant 6 hores, dos d’ells ja complien els estàndards d’àcid làctic, pressió i resistència adequades, pel que podrien haver estat trasplantats”, explica Rubén Ciria, cirurgià de l’hospital cordovès i un dels autors de l’estudi, publicat a Transplantation Proceedings. L’objectiu era demostrar si es poden reciclar aquests òrgans, pel que al final del procés no es van trasplantar els òrgans.
El Regne Unit i Holanda, pioneres en aquestes tècniques des de que es van aplicar per primer cop en humans el 2016, s’han realitzat un total de 58 trasplantaments de fetges inicialment descartats, explica Robert Porte, cap de cirurgia hepàtica del Centre Mèdic de la Universitat de Groninga. El 2018 l’hospital holandès va elevar un 20% el nombre de trasplantaments hepàtics exitosos gràcies a aquesta tècnica. L’equip de Porte porta 11 pacients trasplantats amb aquest tipus d’òrgan. Només un ha desenvolupat complicacions. “Un avantatge addicional és que les màquines de perfusió permeten monitoritzar l’òrgan i saber si està en bones condicions per a procedir amb el trasplantament només en cas afirmatiu”, ressalta Porte. “Ara està estudiant la seva aplicació en gairebé tots els òrgans trasplantables”, afegeix.
“La conservació en fred sol danyar els fetges grassos, pel que al final són descartats. Aquesta tècnica és especialment interessant perquè permet recuperar òrgans d’aquest tipus que d’una altra forma s’haurien perdut. Estimem que amb ella es podria rescatar el 30% dels fetges descartats”, explica Beatriz Domínguez-Gil, directora de l’ONT. La cap de l’exitós programa espanyol de trasplantaments pensa que “és molt positiva aquesta primera experiència a Espanya”. “El futur probablement hagi de passar per l’ús habitual d’aquestes tècniques”, senyala. No obstant “requereix una important aposta en recursos, pel que portarà temps implantar-la”. Una màquina de perfusió com la usada a Còrdova costa uns 175.000 euros als quals s’han de sumar uns altres 15.000 euros de material fungible i el cost de personal, segons Porte.
Font: elpais.com
Notícia traduïda per l’AMTHC
