La incorporació d’hospitals privats permetrà 400 trasplantaments més a l’any

La incorporació de centres sanitaris privats en la donació d’òrgans permetrà incrementar aquesta pràctica entre un 5% i un 10%, i això es traduirà en 400 trasplantaments més a l’any, segons les estimacions de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT).

Aquest serà el resultat del conveni signat el passat mes de febrer entre l’ONT i l’Aliança de la Sanitat Privada Espanyola (ASPE) per facilitar aquesta opció de la donació d’òrgans i teixits en centre sanitaris privats en cooperació amb el sistema públic de salut.

Un conveni, segons ha avançat la directora de l’ONT, Beatriz Domínguez-Gil, en la XVI reunió nacional de coordinadors de trasplantaments i professionals de la comunicació, que es celebra a Saragossa, el qual es reflectirà en un protocol marc per a la incorporació d’aquests centres i en un programa de formació pel seus professionals.

De moment, l’ASPE i l’ONT estan tractant d’identificar els centres provats que per les seves característiques i la seva potencialitat podrien cooperar en la donació d’òrgans. I en un primer llistat ja han seleccionat 160 centres privats, que no obstant s’hauria d’anar depurant quan es comprovi la potencialitat de donació.

Aquests centres autoritzats, que hauran de comptar amb una Unitat de Coordinació de Trasplantaments, es sumaran als 185 centres públics on es fan donacions, s’aniran incorporant a aquesta activitat progressivament entre quatre o cinc anys, però ja aquest any s’anirà notant la seva col·laboració, segons Domínguez-Gil.

Però, quins són els motius d’aquesta col·laboració? Una de les raons és que, malgrat de l’enorme activitat de donació que hi ha a Espanya, encara, segons la directora de l’ONT, “és insuficient per cobrir les necessitats”.

A més, s’ha de tenir en compte que a Espanya es treballa en un “entorn hostil” per a la donació, perquè actualment la mortalitat a Espanya per accidents de trànsit i per malalties cerebrovasculars és molt reduïda.

Per això, l’ONT ha d’imaginar formes de seguir augmentant la disponibilitat d’òrgans i teixits, i una d’aquestes línies és la incorporació de la sanitat privada a la donació, que no als trasplantaments.

El trasplantament no entra en aquesta iniciativa perquè els experts de l’ONT consideren que l’activitat de trasplantament d’òrgans ha de formar part i desenvolupar-se de forma majoritària en el sistema públic de salut.

“No entra en el projecte els trasplantaments, que només es realitzen en tres centres privats en base a convenis específicament establerts amb el sistema públic de salut i els realitzen amb els mateixos criteris de funcionament que qualsevol centre públic”, ha comentat.

El que podria passar és que en un futur algun centre privat volgués sumar-se a aquests convenis, però s’hauria d’estudiar detalladament.

Però hi ha altres raons per a la incorporació de la privada en la donació, egons els especialistes: existeix una coresponsabilitat pública i privada a l’hora d’atendre les necessitats dels pacients i, si un té una assegurança privada i necessita un trasplantament gràcies als convenis que existeixen amb el sistema públic, se l’ha de trasplantar en el sistema públic de salut.

A l’ONT, a més, promouen el concepte que a totes les persones que moren amb condicions de ser donant se’ls hi ha de donar aquesta opció, amb independència que mori en un centre privat o públic. “És un dret d’aquestes persones decidir si vol col·laborar amb aquest gest de la donació, de responsabilitat social i d’ajuda a més persones”, apunta la directora.

I una raó més: la donació per si mateixa és una activitat de qualitat assistencial, i un hospital bo en donació es vincula a que “és un gran hospital”, perquè tots els serveis han de funcionar de manera magistral, i aquest segell de qualitat també ho vol la sanitat privada.

 

Font: lavanguardia.com

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed