És normal que alguns lípids o greixos estiguin presents en el fetge en baixes concentracions. Però quan aquestes substàncies superen del 5% al 10% del pes de l’òrgan, es desenvolupa un estat patològic anomenat fetge gras (esteatosi).

Dins d’aquest alteració hepàtica, la malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, en les seves sigles en anglès) és una patologia en la qual s’acumula greix a nivell hepàtic, sense trobar-se associada amb el consum d’alcohol per part del pacient.

Per a molts pacients afectats amb NAFLD, la condició és relativament benigna, però altres casos amb NAFLD, arribaran a desenvolupar una forma molt més agressiva, l’esteatohepatitis (NASH, en les seves sigles en anglès), que a més de l’acumulació de greix en el fetge, produeix inflamació i dany tissular hepàtic que pot causar fibrosi o cicatrització del fetge, arribant a desencadenar una cirrosi, insuficiència hepàtica o una forma de càncer hepàtic anomenat carcinoma hepatocel·lular (CHC).

NAFLD és una causa important de malaltia hepàtica a tot el món i segons l’American Liver Foundation, aquesta patologia afecta al voltant de 100 milions de persones als Estats Units, i a més s’observa que la seva prevalença global s’ha incrementat del 15% al 25% en la dècada del 2000 i és paral·lela a l’augment de l’obesitat i la diabetis tipus 2.

Prop d’1 de cada 6 persones que tenen NAFLD desenvoluparà NASH, que s’observa amb major freqüència entre els 40 i 60 anys i afecta més al sexe femení.

D’altra banda, a Mèxic, les malalties cròniques del fetge constitueixen la quarta causa de mort més freqüent en la població general.

Aquest tipus de patologies hepàtiques poden passar inadvertides en una primera etapa, pel que és freqüent que les persones amb NASH visquin durant anys abans que descobreixin que estan malaltes.

Degut a que les persones afectades per NAFLD o NASH corren el risc que les condicions siguin potencialment mortals, els diagnòstics han de ser precoços, per a què els metges puguin oferir-los un tractament eficaç i oportú.

Investigant l’esteatosi

Un grup d’investigadors de la Queen Mary University de Londres i la University of Glasgow (ambdós al Regne Unit) van dur a terme un estudi, els descobriments dels quals van ser reportats a la revista BMC Medicine.

El propòsit de la investigació, liderada pel Dr. William Alazawi, que és consultor en hepatologia de la Queen Mary University de Londres va ser estimar el risc de cirrosi i càncer de fetge en persones amb NAFLD o NASH.

Les dades es van obtenir de quatre bases de dades europees d’atenció primària pertanyents al Regne Unit, Països Baixos, Itàlia i Espanya, que incloïa a un total de 18,782.281 adults, amb la finalitat d’estimar el risc d’adquirir diagnòstics de malaltia hepàtica en pacients amb NAFLD o NASH, en comparació amb controls sans.

Es van seleccionar als 136.703 pacients amb un diagnòstic registrat de NAFLD o NASH, que van ser seguits per un període de 3,3 anys, per veure quins individus desenvolupaven cirrosi hepàtica i carcinoma hepatocel·lular (CHC), que després van comparar amb controls sans per aquestes patologies.

Diagnòstic tardà i factor predictor de malaltia hepàtica

Alazawi i el seu equip es van sorprendre al trobar índexs molt més baixos de NAFLD diagnosticats del que esperaven entre els més de 18 milions de registres electrònics de salut que van analitzar, pel que suggereixen que és possible que els metges no estiguin detectant NAFLD amb la suficient precocitat, pel que “molts pacients no són diagnosticats en l’atenció primària”, segons manifesta Alazawi. “Fins i tot durant el curt període de temps de l’estudi, algunes van progressar a etapes més avançades i potencialment mortals de la malaltia, el que suggereix que se’ls hi està diagnosticant mot tard”, afegeix, almenys a Europa, pel que per quan algunes persones rebin un diagnòstic de NAFLD o NASH, el seu fetge podria estar en una etapa avançada de dany a causa de la malaltia, empitjorant el pronòstic.

A més, l’anàlisi va evidenciar que les persones amb un diagnòstic NAFLD o NASH eren més propenses a tenir hipertensió arterial, obesitat i diabetis tipus 2, en comparació als seus controls emparellats, pel que Alazawi indica: “Les persones que viuen amb diabetis tenen un risc major d’estadis més avançats i potencialment mortals de la malaltia hepàtica, el que suggereix que hauríem de centrar els nostres esforços en educar i prevenir la malaltia hepàtica en les persones amb diabetis”.

L’anàlisi dels resultats va indicar que, en comparació amb els controls, el risc de rebre un posterior diagnòstic de cirrosi va ser 4,73 vegades major en aquells que tenien NAFLD o NASH. Mentre que pel diagnòstic ulterior de càncer hepàtic, el risc va ser 3,51 cops major.

A més, aquest estudi va revelar que “el predictor independent més fort d’un diagnòstic” de cirrosi o càncer era el diagnòstic de diabetis tipus 2 a l’inici de l’estudi, pel que aquesta patologia pot ser un factor de risc independent per algunes afeccions hepàtiques greus.

L’anàlisi també va mostrar que les persones amb NAFLD o NASH semblaven estar rebent diagnòstics d’afeccions hepàtiques més greus i potencialment mortals en el transcurs d’uns pocs anys, fet preocupant que s’ha de reparar per disminuir la mortalitat associada a aquestes patologies.

 

Font: nacionfarma.com

Notícia traduïda per l’AMTHC