José Ignacio Sánchez Miret, coordinador de trasplantaments a Aragó: “El futur passarà per trasplantar òrgans a la carta”

Després de més trenta anys com a coordinador de trasplantament a Aragó, José Ignacio Sánchez Miret es jubila aquest mes de febrer. Finalitza així una llarga cursa en la qual ha contribuït a situar Espanya com a líder mundial en donacions i trasplantaments, un camp en què encara queden reptes: “El futur passa per trasplantar òrgans a la carta amb les cèl·lules mare del propi malalt”, afirma.

Sánchez Miret ha estat testimoni en primera persona del canvi en la societat espanyola, i amb això es queda quan fa balanç de la seva carrera. Al marge dels avenços en cirurgia, en el diagnòstic o en els tractaments immunosupressors, el més destacat per ell és que s’hagi comprès que una mort pot suposar una vida per a una altra persona.

Que el missatge ha calat ho confirmen les dades: dels 14 donants per milió de població que hi havia el 1989 a Espanya s’ha passat a 48 donants per milió de població el 2018, una xifra que gairebé dobla la mitjana europea (25).

A Aragó es van realitzar 99 trasplantaments el 2018 gràcies a la donació de 48 persones, que han donat 1.481 anys de vida als pacients trasplantats. Per ara, no es preveu desenvolupar nous programes de trasplantaments d’òrgans sòlids a la Comunitat, a més dels que ja existeixen, perquè, entre d’altres coses, la població no és elevada.

Però sí està previst començar aquest any a fer trasplantaments de medul·la òssia entre persones no emparentades per tractar malalties com la leucèmia.

Ara aquests pacients que no tenen un donant familiar, entre 10 i 15 a l’any, es deriven a d’altres Comunitats Autònomes, quelcom que no serà necessari quan es posi en marxa aquest tipus d’intervenció a l’Hospital Universitari Miguel Servet de Saragossa. “Crec que aquest any podrem comptar amb la preparació suficient per assumir aquest tipus de trasplantament amb donacions que poden venir de qualsevol part del món”, subratlla.

Tot i que en aquest camp de la medicina s’ha avançat molt, no són pocs els reptes que queden per endavant. “El món del trasplantament mai acabarà, perquè la malaltia estarà sempre present en l’ésser humà”, afirma Sánchez Miret, pels qui la medicina en un futur serà la substitució d’òrgans malalts per altres sans procedents, pel moment, de persones que han mort. “Però més enllà seran òrgans sans fabricats a la carta amb cèl·lules mare del propi individu malalt”, recalca.

La intermediació d’animals amb una càrrega genètica semblant a l’ésser humà, com el porc, mitjançant el xenotrasplantament pot ser una via per aconseguir-ho, comenta. Però, a més, sosté que la sanitat ha d’avançar cap a la prevenció. En la mesura en què es conscienciï de la importància de portar un hàbits de vida saludables per evitar malalties, menys trasplantaments es necessitaran. “Més de la quarta part de trasplantaments de ronyó es fa per la diabetis generada per no portar una alimentació sana”, afirma.

Per aconseguir-ho és fonamental la prevenció i el diagnòstic en atenció primària, un servei que per aquest professional ha estat “infravalorat”, malgrat ser la porta d’entrada a la resta de la sanitat. Ho diu en plena protesta pels metges d’atenció primària en diversos punts del país, també a Aragó, on reclamen més temps per atendre als pacients i recuperar el poder adquisitiu del 2010.

Sánchez Miret porta tota una vida dedicada al trasplantament i pot dir que ho ha predicat amb l’exemple. Va donar un ronyó al seu fill. Per a ell, sens dubte, aquest gest altruista és el millor que ha fet, perquè ha vist com el seu fill ha recuperat la seva vida.

Es va jubilar el 18 de febrer, però reconeix que no s’aturarà. Al dia següent, el 19, imparteix una xerrada a Barcelona i aquest any viatjarà també a països d’Amèrica Llatina per formar a professionals sanitaris en la coordinació de trasplantaments.

 

Font: diariodelaltoaragon.es

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed