Hepatitis autoimmune, una malaltia silenciosa que pot portar al trasplantament de fetge

Al ser una malaltia sense símptomes, el seu diagnòstic es basa en dades clíniques i analítiques i també en la biòpsia hepàtica.

Actualment existeix molta informació sobre cadascun dels tipus d’hepatitis, encara hi ha cert desconeixement sobre una d’elles: l’hepatitis autoimmune, una malaltia poc freqüent que no presenta cap simptomatologia i de la qual se’n desconeixen les causes de la seva aparició.

Existeixen dos tipus d’hepatitis autoimmune: la 1 i la 2. En ambdues, l’etiologia és molt semblant. Es tracta d’una reacció anòmala contra el fetge d’aquesta persona. I qui l’ataca? El propi individu, ni més ni menys. Això fa que el sistema immunitari d’aquesta persona es torni agressiu. Però, per què? No ho sabem, no sabem les raons per les quals passa això”, ha explicat el doctor Gonzalo Guerra Flecha, hepatòleg del Centre Medicoquirúrgic de Malalties Digestives.

No obstant, alguns investigadors creuen que l’hepatitis autoimmune podria produir-se per la interacció dels gens que controlen el funcionament del sistema immunitari i l’exposició a certs virus o medicaments.

Absència de símptomes

Com és una malaltia que no presenta símptomes, el seu diagnòstic pot ser tardà i ocasionar greus problemes de salut, com una cirrosi, el que comporta a un trasplantament de fetge.

“Jo no tenia cap símptoma, res de res. És més, em trobava molt bé, pel que jo no sospitava res. Tanmateix, en unes anàlisis rutinàries de la meva empresa, em van sortir els nivells de transaminases molt alts i allà vaig saber que alguna cosa no anava bé”, ha senyalat Álvaro García, pacient amb hepatitis autoimmune.

I és que, al ser una malaltia sense símptomes, el seu diagnòstic es basa en dades clíniques i analítiques i també en la biòpsia hepàtica en la qual, en general, hi ha unes alteracions molt suggestives de la malaltia. així, són especialment importants pel diagnòstic la presència d’anticossos antinuclears, antimúscul llis o anti-fetge ronyó (LKM1). Aquests últims anticossos es presenten en el tipus 2 d’hepatitis autoimmune que és molt poc freqüent, de predomini en nens i amb la necessitat de mantenir el tractament immunosupressor de forma gairebé indefinida.

La biòpsia hepàtica és important tant pel diagnòstic com pel pronòstic de la malaltia. I és que, els descobriments histològics poden mostrar des de la presència de signes histològics propis de l’hepatitis autoimmune, a canvis que indiquen progressió de la malaltia com la presència de fibrosi i finalment una cirrosi hepàtica.

Tractament per a l’hepatitis autoimmune

“No tenim res, no tenim tractaments. L’únic que podem utilitzar són els immunosupressor per mantenir el sistema immunitari a ratlla. Emprem amb molta freqüència Imurel i, en cas que l’atac sigui molt agut, utilitzem corticoides a dosis una miqueta altes, però en quant existeix una millora s’han de retirar”, ha comentat el doctor Gonzalo Guerra Flecha.

Quant al nombre de persones que afecta a aquesta hepatitis, s’ha de dir que és relativament baix. “Per exemple, l’hepatitis C, a Espanya la tenien unes 800.000 persones, que és una xifra considerable, tanmateix, l’hepatitis autoimmune no l’arriben a patir ni 50.000”, ha afegit el doctor Gonzalo Guerra Flecha.

 

Font: consalud.es

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed