A l’època que estem vivint és cada cop més habitual que algú del nostre entorn hagi estat confinat durant llargues temporades a l’habitació de casa seva o a la d’un hospital havent de passar la concebuda quarantena per haver estat positiu a la Covid-19 o haver estat en contacte amb alguna persona positiva. La tasca de seguiment mèdic que acostumen a fer els rastrejadors es decanta normalment per la vessant més fisiològica de la malaltia, però tan important o més que aquesta vessant és la psicològica. Costa molt passar els dies i acceptar la malaltia i els seus símptomes que acostumen a ser molt i molt feixucs. El fet de compartir la malaltia amb amics que també l’han passada o no, és un gran ajut ja que tothom té com a primera intenció ajudar i apaivagar el malestar provocat pel virus. Ningú no diu res amb mala intenció, tothom pretén ajudar.

L’ajut psicològic proporcionat pels diferents departaments de Sanitat ajuda i molt, però  una de les eines que s’està agraint molt darrerament són els diferents grups d’ajuda mútua que s’estan generant a las associacions de malalts. En el cas de l’ATMHC, el projecte de les “Tardes de T” proporciona un fòrum en el qual tothom pot abocar les seves necessitats, les seves experiències, els seus neguits, les seves propostes de cara al futur incert que la Covid-19 ens fa sentir.

Des de la nostra associació ens hem adonat que ens fem molta falta mútuament i el fet de poder compartir, ajuda molt a exterioritzar les angoixes que qualsevol malaltia pot fer-te arribar a sentir. Possiblement en un àmbit que no fos semblant al nostre ens costaria més poder explicar les nostres sensacions; aquí tots som un més i això ajuda molt a l’hora d’expressar-te perquè no hi ha establerta cap tipus de jerarquia ni de rol protagonista, fent totalment permeable tant la informació com els coneixements que es comparteixen a les trobades. La “higiene mental” que provoca poder compartir els teus neguits és sempre una cosa molt positiva tant per al malalt com per al seu entorn.

A les nostres “Tardes de T” estem aconseguint ajudar-nos entre nosaltres; gent que ja ens coneixíem però també molta d’altra que ha anat accedint a les nostres trobades on ha pogut compartir vivències, problemes o alegries que fins al moment potser no havia exterioritzat. Compartir les experiències habitualment no soluciona el problema com a tal, però aporta punts de vista i  situacions similars que ajuden a encarar-lo amb més facilitat, i amb el convenciment de que hi ha una solució propera, fins  i tot ajudant-nos a oblidar per uns instants que som malalts, ja que estem donant consells i compartint experiències des del punt de vista d’un tutor.

Aquestes trobades a les que fem menció són virtuals i amb un accés totalment lliure; la benvinguda sempre està assegurada ja que tots volem aprendre de tots. L’adreça és fàcil:  gam@ath.cat i hi  esteu tots convidats.