No es coneix la causa per la qual algunes persones acumulen greix en el fetge, però existeixen factors de risc que val la pena conèixer.
Conegut també com a esteatosis hepàtica, la seva incidència mundial és del 20% en persones adultes i un 5% en menors ( pels casos de fetge gras no alcohòlic). Es tracta, a més, d’una malaltia cada cop més freqüent, sobretot en els països occidentals.
Què és?
El fetge gras (mab o sense fibrosi) es denomina malaltia del fetge gras no alcohòlica (EHGNA) i és una patologia que engloba múltiples afeccions hepàtiques que afecten a les persones que beuen molt poc o res d’alcohol. La seva principal característica és una gran acumulació de greix en les cèl·lules del fetge. Habitualment, aquest òrgan posseeix quantitats petites d’ella (al voltant d’un 10% del seu pes). Tanmateix, quan l’acumulació és excessiva i supera aquesta quantitat ens trobem amb l’anomenada esteatosi hepàtica. L’EHGNA, normalment, es presenta en grau 1 o 2, pel que no sol presentar complicacions, ni avançar a estadis més greus ni causar símptomes. No obstant, un petit percentatge d’afectats pot presentar una afecció més greu, l’anomenada esteatohepatitis no alcohòlica (EHNA). En aquests casos, l’acumulació de greix es relaciona amb una inflamació més elevada de les cèl·lules hepàtiques i diferents graus de fibrosi, el que pot derivar en cirrosi. Alguns pacients que la pateixen podrien acabar requerint un trasplantament de fetge. Aquesta malaltia també es produeix en altres pacients, però per causa directa del consum d’alcohol.
Quines són les seves causes?
Tot i que es desconeix la raó exacta per la qual algunes persones acumulen greix en el fetge i altres no, i existeix a més una comprensió limitada del motiu pel que alguns fetges grassos desenvolupen inflamació que pot arribar a progressar fins a la cirrosi, es sap que tant l’EHGNA com l’esteatosi hepàtica no alcohòlica estan relacionats amb diversos factors de risc. Entre ells: sobrepès, obesitat, resistència a la insulina, tenir un nivell elevat de glucèmia (hiperglucèmia) que indica pre-diabetis o diabetis tipus 2 o tenir nivells alts de greixos a la sang, en particular els triglicèrids. Així mateix, les persones amb concentracions anormalment elevades de colesterol (tant el total, com el LDL o l’HDL), amb síndrome metabòlica (o una o més característiques del mateix), també tenen més risc de patir la malaltia. Succeeix, també, en aquelles amb circumferència gran de la cintura o pressió arterial alta. Algunes investigacions científiques han apuntat, a més, la possibilitat que alguns gens poden estar implicats en el seu desenvolupament. S’ha de tenir en compte també que altres patologies, com la síndrome d’ovari poliquístic, l’apnea del son, l’hipotiroïdisme o l’hipopituïtarisme, poden elevar les probabilitats de patir fetge gras.
Quins són els principals símptomes?
Desafortunadament, generalment no presenta símptomes. I quan ho fa es presenten en forma de: engrandiment del fetge, fatiga, malestar general, cansament, pesadesa, dolor a la zona superior dreta de l’abdomen. A més, els possibles signes de l’esteatosi hepàtica són inflor abdominal, vasos sanguinis dilatats justament a sota de la superfície de la pell o la melsa dilatada, engrandiment del pit en els homes, palmes de les mans envermellides i color groguenc de la pell o dels ulls.
Com es diagnostica?
Pel general, la sospita inicial d’EHGNA sol procedir en pacients amb sobrepès o amb obesitat amb resultats lleugerament elevats en els exàmens hepàtics realitzats durant qualsevol anàlisi habitual de sang l’ecografia sol ser la primera prova d’imatge a prescriure, però si amb ella no es pot observar bé el fetge, es pot recomanar un TAC o una RM. No obstant, l’única prova determinant de la malaltia és la biòpsia hepàtica. Així mateix, el FibroScan® o elastografia hepàtica permeten estimar el grau de fibrosi.
Quin és el tractament?
La primera línia del tractament és, generalment, perdre pes a través d’una combinació d’una dieta saludable i exercici. També s’ha d’evitar el consum de qualsevol medicament que predisposi a la malaltia, controlar la diabetis i reduir els nivells de colesterol i triglicèrids. En els casos de fetge gras alcohòlic, la suspensió total de la beguda és la pauta inicial. La vitamina E i les tiazolidinediones (com rosiglitazona o pioglitazona, que s’empren per tractar la diabetis) poden ser d’alguna ajuda en el tractament del fetge gras que no està causat pel consum d’alcohol. És possible, a més, que l’especialista indiqui la vacuna de l’hepatitis A i B per ajudar a protegir el fetge dels afectats. Per aquells que ja han desenvolupat cirrosi degut a l’esteatosi hepàtica no alcohòlica, el trasplantament de fetge és una opció terapèutica, amb bons resultats.
Pautes dietètiques
La composició de la dieta afecta a l’acumulació de greix i la inflamació hepàtica. Per tant s’ha de realitzar un control de calories que afavoreixi la pèrdua de pes. És fonamental augmentar el consum de fibra, reduir els sucres simples i els greixos saturats, augmentar els àcids grassos omega 3, utilitzar amb moderació oli d’oliva verge i suprimir qualsevol tipus de beguda alcohòlica. S’ha de prescindir de qualsevol aliment ensucrat, de la llet de vaca i, pel contrari, augmentar el consum de fruites i verdures, així com d’aliments rics en vitamina A, C, E i seleni com, per exemple, peixos blaus, tomàquet, espinacs, bròquil, pebrots, nous, alvocat. A més, és necessari mantenir una bona hidratació i practicar exercici físic.
Font: alimente.elconfidencial.com
Notícia traduïda per l’AMTHC
