Fabriquen per primer cop mini fetges de laboratori com a banc de proves de nous fàrmacs

Investigadors dels EUA cultiven fetges humans genèticament modificats que imiten la progressió de la malaltia hepàtica humana i provar noves aproximacions terapèutiques.

Investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Pittsburgh (EUA) afirmen haver estat els primers en cultivar fetges humans genèticament modificats en el laboratori amb l’objectiu d’imitar la progressió de la malaltia hepàtica humana i provar així noves aproximacions terapèutiques. Els primers resultats s’han publicat a Cell Metabolism i suposen la prova de concepte.

A l’estudi es detalla com van transformar cèl·lules humanes genèticament modificades en teixit hepàtic 3D funcional que emula a la malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD, en les seves sigles en anglès), una situació que es produeix per l’acumulació de greix en el fetge i que pot provocar cirrosi o fins i tot insuficiència hepàtica. Degut a l’increment de l’obesitat al món, el fetge gras s’està convertint ràpidament en la principal causa de malaltia hepàtica crònica.

“És el primer cop que podem fabricar mini fetges humans genèticament modificats amb una malaltia emprant cèl·lules mare en el laboratori”, senyala l’autor principal Alejandro Soto-Gutiérrez.

Gràcies a aquests mini fetges es podrà avançar no només en les causes de la malaltia i com progressa, sinó també servirà per provar noves teràpies. No s’ha d’oblidar que molts medicaments fracassen en els assajos clínics, malgrat els resultats prometedors en models animals.

“Els ratolins no són humans. Els humans hem nascut amb certes mutacions, polimorfismes, que ens predisposen a determinades malalties, però no es poden estudiar polimorfismes en ratolins”, senyala Soto-Gutiérrez.

Els investigadors van dissenyar, en una primera fase, genèticament les cèl·lules normals de la pell humana per expressar un interruptor químicament activat que podria mitigar la presència del gen SIRT1. Posteriorment, van reprogramar les cèl·lules al seu estat de cèl·lules mare i les van convertir en cèl·lules hepàtiques. Per últim, van sembrar les cèl·lules del fetge humà genèticament modificades en fetges de ratolins als quals se’ls hi havien eliminat les seves pròpies cèl·lules, on van créixer mini fetges 3D funcionals, amb vasos sanguinis i altres característiques estructurals d’un òrgan normal.

Aquesta estructura és part del que distingeix als mini fetges dels cultius ‘organoïdes’, petites boles de cèl·lules que s’autoajusten per replicar la funció simplificada dels òrgans. Ara bé, els mini fetges no tenien les diferents zones de funció metabòlica que tenen els fetges normals.

Un cop que els mini fetges van assolir la seva fase adulta, els investigadors van activar l’interruptor genètic per suprimir el gen SIRT1, i els mini fetges van començar a imitar la disfunció metabòlica observada en els teixits de pacients amb malaltia del fetge gras. Però a l’igual que els assajos clínics, el resveratrol tampoc va ser efectiu en els fetges cultivats en laboratori. Aquest medicament, que actua sobre les proteïnes SIRT1 comunament associades amb NAFLD, havia demostrat ser efectiu en models de ratolins, però no en assajos clínics en humans.

La clau, explica Soto-Gutiérrez, és que el resveratrol incrementa l’activitat de les proteïnes SIRT1, no dels gens SIRT1. Si es suprimeix l’expressió del gen SIRT1, com en els seus fetges, i potser també en pacients amb fetge gras, no hi ha cap proteïna sobre la qual actuar, pel que el medicament no funcionarà. “Obtenir aquesta informació només ha estat possible gràcies a l’estudi del teixit humà funcional”, afirma.

Els mini fetges genèticament dissenyats i cultivats en laboratori proporcionen un banc de proves preparat i fiable per a l’estudi de medicaments en totes les etapes de progressió de la malaltia.

“Aquests mini fetges no estan llestos per aplicacions clíniques com el trasplantament a curt termini, però en el futur podrem fer fetges humans funcionals”, afegeix Soto-Gutiérrez.

 

Font: abc.es

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed