Fabriquen cèl·lules mare ‘universals’ que eviten el rebuig en els trasplantaments

L’elaboració de les primeres cèl·lules mare pluripotents ja és una realitat, gràcies a l’anomenat ‘talla-enganxa’ genètic o sistema d’edició de gens CRISPR-Cas9. Tot un assoliment de l’enginyeria biològica. Aquestes cèl·lules són funcionalment ‘invisibles’ pel sistema immunològic i permeten els trasplantaments de cèl·lules mare sense que hi hagi rebuig.

Segons Tobias Deuse, de la Universitat de Califòrnia-San Francisco (EUA) i autor principal de l’estudi, publicat a Nature Biotechnology, “Sovint es parla del potencial terapèutic de les cèl·lules mare pluripotencials, que poden madurar i convertir-se en qualsevol teixit adult, però el sistema immunològic ha estat un impediment important per a les teràpies de cèl·lules mare segures i eficaces”. 

En l’actualitat, l’única manera d’evitar aquest rebuig és a través de fàrmacs immunosupressors, però aquests tenen molts efectes secundaris i predisposen als pacients a les infeccions i al càncer. “Podem administrar medicaments que suprimeixen l’activitat immunològica i fan que el rebuig sigui menys probable. Malauradament, els immunosupressors tenen molts efectes secundaris i, a més, fan que els pacients siguin més susceptibles a les infeccions i al càncer”, ha dit Sonja Schrepfer, autora principal de l’estudi.

Tanmateix, en l’àmbit dels trasplantaments de cèl·lules mare, els científics van pensar que el problema del rebuig es resoldria mitjançant cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPS), que es fabriquen a partir de cèl·lules completament madures, com la pell o les cèl·lules grasses, capaces de reprogramar-se de forma que els hi permetés transformar-se en qualsevol de les cèl·lules que comprenen els teixits i òrgans del cos.

Tot i que en la pràctica, l’ús clínic d’iPS resultava complicat, degut a què les cèl·lules de molts pacients no eren receptives a la reprogramació. A més, resultava car i de lent procés d’elaboració, pel que Deuse i Scherepfer es van qüestionar la possibilitat d’evitar aquests inconvenients mitjançant la creació d’iPS ‘universals’ que podrien emprar-se en qualsevol pacients.

Per això van recórrer primer a aquestes tisores moleculars o CRISPR capaces d’eliminar dos gens que són essencials pel correcte funcionament d’una família de proteïnes: el complex principal d’histocompatibilitat (MHC) de classe I i II. Aquestes proteïnes es troben en la superfície de gairebé totes les cèl·lules i mostren senyals moleculars que ajuden al sistema immunològic a distingit un estrany d’un natiu. Però les cèl·lules a les quals els hi falten gens MHC no presenten aquests senyals, pel que no es registren com a estranyes. No obstant, les cèl·lules a les quals els hi falten proteïnes MHC es converteixen en dianes de les cèl·lules immunes conegudes o cèl·lules ‘natural killer’ (NK).

Lanier i l’equip de Scherepfer van descobrir a més que CD47, una proteïna de la superfície cel·lular, també tenia un fort efecte inhibidor sobre les cèl·lules NK. Així que, considerant que CD47 podria ser la clau per aturar el rebuig, els investigadors van carregar el gen CD47 en un virus amb noves còpies genètiques en les cèl·lules mare humanes i de ratolí, en les quals s’havien eliminat les proteïnes MHC. I en efecte, quan els investigadors van trasplantar les seves cèl·lules mare de ratolins en altres ratolins amb sistemes immunitaris normals, però no compatibles, no van observar cap rebuig.

Per últim, els investigadors van derivar diversos tipus de cèl·lules cardíaques humanes a partir d’aquestes cèl·lules mare, que van trasplantar de nou en ratolins humanitzats. I els resultats van mostrar que les cèl·lules cardíaques derivades de cèl·lules mare eren capaces d’aconseguir una supervivència a llarg termini i, fins i tot, de començar a formar vasos sanguinis i múscul cardíac, el que augmenta la possibilitat que en un futur es puguin usar aquestes cèl·lules mare per reparar els cors defectuosos.

Deuse ha recalcat que “la nostra tècnica resol el problema del rebuig de les cèl·lules mare i els teixits derivats de cèl·lules mare i representa un avenç important pel camp de la teràpia amb cèl·lules mare”. I ha conclòs afirmant que “pot beneficiar a una gamma més àmplia de persones amb costos de producció més baixos que qualsevol enfoc individualitzat. Només hem de fabricar les nostres cèl·lules un cop i ja disposem d’un producte que es pot aplicar universalment”.

 

Font: diario16.com

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed