Europa fa front a una epidèmia d’obesitat pels aliments ultraprocessats

Els mals hàbits alimentaris, així com el creixent consum de productes ultraprocessats, han provocat una epidèmia d’obesitat a Europa que no només augmenta el risc de patir malalties greus, sinó que també suposa un enorme cost i un greu repte pels sistemes públics de salut.

Més de la meitat de la població adulta de la Unió Europea pateix ja de sobrepès o obesitat, mentre que un de cada tres nens té aquests problemes, segons un estudi de la United European Gastroenterology (UEG), que reuneix a les principals associacions en matèria de salut digestiva.

Uneix xifres alarmants que “en el futur pròxim només creixeran, conduint a un dels majors i més significatius reptes de salut pública que enfrontem avui en dia”, ha declarat a AFP Markus Peck, responsable d’assumptes públics d’UEG.

El document adverteix que hi ha estudis que proven que l’obesitat pot augmentar en un 50% el risc de patir càncer colorrectal, especialment en homes.

A més, gairebé tres quartes parts de tots els obesos pateixen de fetge gras, quelcom que pot acabar provocant esteatohepatitis no alcohòlica, una inflamació que pot degenerar en problemes molt més greus.

A l’informe es destaca que la incidència de l’obesitat infantil és major en els països del sud d’Europa en els quals la dieta mediterrània, rica en vegetals i amb un consum limitat de carns vermelles o sucre, ha estat substituïda per productes processats.

Malta, Croàcia, Itàlia, Espanya, Xipre, Grècia i Portugal apareixen al capdavant dels socis comunitaris amb més percentatge de nens amb sobrepès.

L’informe alerta del cercle viciós entre obesitat i pobresa: hi ha estudis que relacionen tenir uns ingressos baixos amb ser obès. Amb el pas del temps, l’obesitat pot tenir efectes en salut mentals dels nens, provocant ansietat i depressió, perjudicant el rendiment educatiu i, a la llarga, la seva situació salarial. També es destaca la importància pel futur del nen que té la seva alimentació en els dos primers anys de vida.

A més, l’obesitat suposa una pesada càrrega per a la societat, no només pel cost dels tractaments mèdics que implica, sinó per les pèrdues econòmiques derivades de la manca de productivitat laboral i la pèrdua de qualitat de vida. Un cost que en aquest informe es xifra en 81.000 milions d’euros a l’any a la Unió Europea.

L’informe posa a la bancada dels acusats als aliments ultraprocessats, com la brioixeria industrial, els precuinats congelats, les carns processades o les patates fregides de bossa.

Des d’UEG es senyala que aquest menjar, sovint produïda per grans companyies, ve preparada pel consum i és molt duradora, pel que té un avantatge comercial enfront a aliments més sans, però també més peribles.

L’informe vincula el consum d’aquests productes, que tenen sovint alts continguts de sal, sucre afegit o greixos saturats, amb un augment del risc de patir càncer. Els productes ultraprocessats suposen entre el 25% i el 50% del total d’ingesta energètica diària.

Per això, la restricció d’aquests productes es troba entre les mesures reclamades tant a la Unió Europea com als països membres per reduir els riscos, el cost i l’impacte social de les malalties digestives.

“Necessitem que la Comissió Europea i els Governs nacionals adoptin ara mesures per canviat la forma en què comprem i consumim aliments”, ha advertit Peck, cap de gastroenterologia del Klinikum Klagenfurt.

Així, es demanda, entre altres mesures, que es limiti la publicitat i la disponibilitat del “menjar ràpid”, en especial pels nens, que s’imposin recàrrecs fiscals als refrescos ensucrats, i que hagi etiquetats més clars sobre valor calòric i nutricional.

En general, UEG demana reduir la producció de productes processats i més campanyes educatives i incentius per canviar la cultura alimentària cap a una més saludable. “El nostre objectiu hauria de ser aconseguir una transformació a nivell europeu cap a dietes saludables pel 2050”, ha senyalat Peck.

Aquest expert recomana duplicar el consum de fruites, verdures, nous i llegums, i reduir a la meitat el de carns vermelles o sucre en els propers 30 anys.

També que el sucre suposi menys del 10% de la ingesta total d’energia diària, i que els greixos saturats no superen el 10%. A més, UEG demana limitar el màxim possible, i fins i tot prohibir, el consum dels anomenats greixos trans, responsables del colesterol dolent.

 

Font: theobjective.com

Notícia traduïda per l’AMTHC

Comments are closed